AAVV - La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

22. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

23. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

FONTS UTILITZADES

Els registres de la Reial Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona que han estat consultats per a compilar el present diplomatari són un total de 48 volums (els números 2063 a 2110), corresponents a la lloctinència de l’infant Martí i la seu esposa Maria de Luna, que comencen l’any del seu matrimoni 1372 i finalitzen al ser nomenats reis:

Comune et curie de l’infant Martí. 17 volums, datats des de setembre de 1372 a setembre de 1393. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2063 a 2079.

Diversorum Sigilli Secreti de l’infant Martí. 4 volums, datats des de març de 1390 a febrer de 1392. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2091 a 2094.

Gratiarum et peccunie de l’infant Martí. 5 volums, datats des de desembre de 1379 a setembre de 1395. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2085 a 2088 i 2090

Guerre de l’infant Martí. Únic volum, datat des de novembre de 1389 a octubre de 1391. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2103.

Proprium de l’infant Martí.. Únic volum, datat des de gener de 1386 a març de 1390. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2102 (f. 1-48).

Sigilli secreti de l’infant Martí. 4 volums, datats des de març de 1373 a desembre de 1377. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2097 a 2100.

Tractarum regni Sicilie de l’infant Martí. Únic volum, datat des de maig de 1392 a juny de 1402. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2104.

Comune gubernacionis de l’infant Martí. 5 volums, datats des de febrer de 1387 a novembre de 1391. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2080 a 2084.

Curie gubernacionis de l’infant Martí. 2 volums, datats des de març de 1387 a gener de 1392. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2095 a 2096.

Gratiarum gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des de febrer de 1387 a novembre de 1391. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2089.

Peccunie gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des d’abril de 1390 a novembre de 1391. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2102 (ff. 49-56, olim 1-8).

Sententiarum gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des de maig de 1378 a novembre de 1391. ACA , Reial Cancelleria, registres, núm. 2101.

Curie de la infanta Maria. 6 volums, datats des de setembre de 1372 a novembre de 1397. ACA , Reial Cancelleria, registres, núms. 2105 a 2110.

BIBLIOGRAFIA

APARICI MARTÍ, Joaquim, «Artesanos musulmanes de la Vall d’Uixó a fines del siglo XV e inicios del XVI», en Honori Garcia: El personatge, l’època, el centre , Castelló, Diputació de Castelló, 1997, pp. 159-170.

— «Moreries urbanes a Castelló: la integració del treball artesà musulmà durant el segle XV», en XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: El món urbà a la Corona d’Aragó. Del 1137 als Decrets de Nova Planta , 2003, vol. 1, pp. 171-183.

ARAGó CABAÑAS, Antonio M.ª, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el s. XIV . Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia) , València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293.

ARGUDO PÉRIZ, José Luis et al ., El señorío jurisdiccional de María de Luna. Un «registro de cartes» de 1409 , Saragossa, Instituto Fernando el Católico, 1988.

ARROYAS SERRANO, Magín i Juan P. GALIANA CHACÓN, La repoblación del Valle de Uxó en sus documentos , la Vall d’Uixó, CEV, 2014.

BARCELÓ TORRES, Carmen, «L’Alfondeguilla i Castro. La situación de los mudéjares castellonenses en el siglo XIII», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , LVI (1980), pp. 126-139.

— Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto , València, Universitat de València, 1984.

BAZZANA, A. i P. GUICHARD, «Castell d’Uxó. Vall d’Uxó. La Plana Baixa», Memorias arqueológicas de la Comunidad Valenciana (1984-85) , 1988, pp. 128-129.

— «Un Hisn valenciano: Shûn (Uxó) en la Vall d’Uixó (Castellón), II», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló , 20 (1999), pp. 317-346.

BURNS, Robert Ignatius, Medieval Colonialism: Postcrusade Exploitation of Islamic , Valencia, Princeton, New Jersey, Princeton University Press, 1975.

— L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al regne de València , València, Eliseu Climent, 1990, 2 vols.

BURNS, Robert Ignatius i Paul E. CHEVEDDEN, Negotiating Cultures Bilingual surrender treaties in muslim-crusader Spain under James the Conqueror , Leiden, Brill, 1999.

BUTZER, K. W . et alii ., «Medieval Muslim Communities of the Sierra de Espadan, Kingdom of Valencia», Viator, Medieval and Renaissance Studies , vol. 17 (1986), pp. 339-413.

CANELLAS, Beatriz i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo , Madrid, 2000.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª Milagros i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», SCRIPTA , Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna , 6 (2015), pp. 1-23.

CASTÁN ESTEBAN, José Luis, «El derecho de pastos de mudéjares y cristianos en los señoríos valencianos: el Ducado de Segorbe», en De mudéjares a moriscos: una conversión forzada. VIII Simposio Internacional de Mudejarismo , Teruel, Centro de Estudios Mudéjares, 2003, vol. 1, pp. 241-254.

CERVANTES PERIS, Francisco Javier, «La receptoría general del antiguo patrimonio de María de Luna. La gestión de la deuda censal en unos estados feudales del XV valenciano», Pedralbes: Revista d’Història Moderna , 13 (1993), pp. 249-254.

— «El Valle de Almonacid, la Serra d’Eslida y la Vall d’Uixó. Problemas de toponimia y organización del territorio (ss. XIII-XVI)», IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana , Ontinyent, 1997, pp. 295-303.

— «El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)», en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV - XVI ): XVº Congreso de la Corona de Aragón , Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, tom IV, 1996, pp. 51-68.

— La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano , Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.

CLARAMUNT, Salvador, «Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona», En la España Medieval: Estudios dedicados al professor don Julio González González , Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 75-88.

CONDE Y DELGADO DE MOLINA, R. i M. CÁRCEL ORTÍ, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-Âge XIII e- XIV esiècles. Actes du Colloque , Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297.