AAVV - La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

— Historia de Vall d’Uxó , Castelló, Diputació Provincial, 2005.

PILES ROS, Leopoldo, «La situación social de los moros de realengo en la Valencia del siglo XV», Estudios de Historia Social de España , 1 (1949), pp. 225-274.

— Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción , València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1970.

POLES, A. i M. L. ROVIRA, «La torre medieval de la Torrassa (La Vall d’Uixó, Castelló)», Butlletí Associació Arqueològica de Castelló , 9-11 (1990-1991), pp. 91-105.

RIBERA, Julián, «Los Beni-Gaslón de Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XI (1930), pp. 65-67.

RIERA I SANS, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV - XIX ) , Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.

ROCA TRAVER, Francisco, «Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)», Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón , V (1952), pp. 115-208.

RODRIGO LIZONDO, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420) . Selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López Rodríguez i Antoni Ferrando Francés, València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.

ROVIRA GOMAR, M. L., «Urbanismo y poblamiento en la Vall d’Uixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad», en Urbanismo medieval del País Valenciano , Madrid, Polifemo, 1993, pp. 219-229.

RUZAFA GARCíA, Manuel, «Las aljames mudéjares valencianes en la Baja Edad Media», Saitabi , 43 (1993), pp. 167-180.

SEGARRA I ORENGA, Beatriz, L’aljama de La Vall d’Uixó. Una comunitat rural a la Baixa Edat Mitjana . Treball final del DEA d’Història Medieval, dirigit per Enric Guinot Rodríguez, València, Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2009.

— «Els conflictes interns d’una aljama rural mudèjar a la baixa edat mitjana: el cas de la Vall d’Uixó», dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local , Lleida, Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pp. 133-150.

SESMA MUÑOZ, José Ángel, «Producción para el mercado, comercio y desarrollo mercantil en espacios interiores (1250-1350): el modelo del sur de Aragón», en Europa en los umbrales de la crisis, 1250-1350: Actas de la XXI Semana de Estudios Medievales , Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 205-246.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español , XX (1950), pp. 137-229.

SILLERES, Núria, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval , Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012.

SINUÉS RUIZ, Anastasio (ed.), El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón , Saragossa, Anubar, 1986.

TALAMANTES REBOLLAR, Vicente, «Les relacions entre Vall d’Uxó i Morvedre als segles XIV i XV (Maria de Luna, reina)», Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers , 10 (2005-2006), pp. 17-41.

TORRA, Alberto, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2013, vol. 1, pp. 211-229.

TRENCHS, Josep i Antoni M. ARAGÓ, «Las cancillerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», en Folia Parisiensia 1 , Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.

UTRILLA UTRILLA, Juan F., «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media , 5 (1983), pp. 167-206.

VIRGILI, Antoni et al . (eds.), Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272) , Barcelona, Fundació Noguera, 2018, 2 vols.

¶ 1Els documents àrabs conservats en els arxius històrics actuals d’arreu de l’antiga Corona d’Aragó són identificats i catalogats individualment, per la seua singularitat i excepcionalitat. Vegeu la col·lecció de documents àrabs de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (a partir d’ara: ACA) o el treball de recuperació de testimonis en llengua àrab dut a terme per Ana Labarta i Carme Barceló, citades a la bibliografia final. L’edició dels documents que ací presentem ens planteja el problema de la transcripció literal dels noms propis hispanoàrabs o islàmics copiats per escrivans avesats i formats en llengua llatina o vulgar. Com apunta Ana Labarta, cada mot havia estat un element codificat inicialment en el sistema àrab i que, transmès oralment, era tornat a codificar per una altra persona en el sistema llatí. El que contemplem és, per tant, la interpretació segons la fonologia catalana d’un nom propi pronunciat en una altra llengua, l’àrab hispànic, a la qual no s’adapten gens bé els grafemes llatins; uns sons que, a més, els escrivans, desconeixedors de la llengua àrab, tampoc no distingien correctament. Com a conseqüència, són constants les vacil·lacions, reflectides en les múltiples variants gràfiques donades a un mateix nom o cognom, i en els ratllats o sobreescrits a posteriori. Per reflectir fidelment aquell fenomen, el noms propis hispanoàrabs del diplomatari han estat transcrits seguint literalment l’original, amb totes les seues variants.

¶ 2Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, «La gobernación foral deça lo riu d’Uxó », Boletín de la Sociedad Castellonenca de Cultura , XIV (1933), p. 426. ¶ 3És conegut el passatge descrit en la crònica de Jaume I, vegeu els capítols 249 a 253 del Llibre dels feits del rei en Jaume . Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007, pp. 318-320. ¶ 4De fet la primera cita cronística d’Uixó és d’un poc abans en la presa d’Almassora, quan el rei comenta que a l’octubre (probablement de l’any 1234, tot i que hi ha discrepàncies entre historiadors) poc després d’una cavalcada a la Ribera del Xúquer, mentre feien embats i guerrejaven en Onda, Nules, Uixó i Almenara, no varen gosar endinsar-se a la serra d’Espadà. Vegeu el capítol 189 del Llibre dels feits ..., p. 269 i nota 1208. ¶ 5De les treves i tractats de rendicions en parla Robert I. BURNS a L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al Regne de València , València, Eliseu Climent, 1990, vol. 1, pp. 212-227, 266-272, fa referència a les condicions de capitulació pactada entre el rei en Jaume i els sarraïns d’Uixó.

¶ 6Les cites estan extretes de l’edició mencionada del Llibre dels feits , pp. 318-319. ¶ 7La institucionalització de la batllia ve descrita a la rúbrica XVIII del Furs: «Batle e la Cort», cfr. Furs de València , a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia, Barcelona, Barcino, 1970, vol. 1, pp. 162-164. Vegeu Leopoldo PILES ROS, Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción , València, Institució Alfons el Magnànim, 1970, a les pp. 36-48 detalla les àmplies facultats legals del batlle general sobre la comunitat musulmana. Els volums de la batllia custodiats a l’Arxiu del Regne de València testimonien la intervenció directa del batlle general de València en els assumptes dels oficials, alamí i jurats de l’aljama d’Uixó.