AAVV - La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

¶ 28Á. L. JAVIERRE, Maria de Luna... , p. 174. ¶ 29Francisco SEVILLANO COLOM, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español , XX (1950), pp. 137-229; Josep TRENCHS i A. M. ARAGÓ, «Las cancellerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», dins Folia Parisiensia 1 , Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.

¶ 30Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA i Milagros CÁRCEL ORTí, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-Âge XIII e- XIV esiècles. Actes du colloque , Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297. ¶ 31Beatriz CANELLAS i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo , Madrid, 2000. ¶ 32Antonio M. ARAGÓ CABAÑAS, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el siglo XIV . Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia). València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293; M. Teresa FERRER I MALLOL, «El Consell reial durant el regnat de Martí l’Humà», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón , Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom I, vol. 2, pp. 173-190 i Milagros CÁRCEL ORTÍ i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», en SCRIPTA , Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna , 6 (2015), pp. 1-23. Treballs que inclouen la nòmina del personal funcionari de la Cancelleria i càrrecs de la cort. ¶ 33Per descomptat, l’arxiu senyorial de l’antic comtat de Luna, es completa i reconstrueix amb els documents que ara es custodien a l’Arxiu del Regne de València. ¶ 34Jaume RIERA I SANS, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV - XIX ) , Madrid, Ministerio de Cultura, 1999 i Rafel CONDE Y DELGADO DE MOLINA, La Brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601) , Madrid, Ministerio de Cultura, 1999. ¶ 35De fet considere que hi deu haver milers de documents referents als afers, gents i institucions d’Uixó registrats al llarg dels quasi cinc segles d’activitat administrativa de l’Arxiu Reial de Barcelona. A partir del 1419, per una petició de les Corts valencianes, es disposa el registre dels actes referits a València de forma independent, encara que seguint les sèries habituals, abans descrites, tot ordenant-se que romangueren ubicades a l’Arxiu Reial de València. Aquesta descentralització accentua el caràcter politerritorial de la Corona catalanoaragonesa i eixampla el particularisme del territori valencià amb la construcció a partir d’aleshores d’una maquinària de gestió governativa pròpia, al voltant de les Corts i de la regència del virrei a València. Vegeu Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, «El Archivo Real y General del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna , 17 (1996), pp. 175-192. ¶ 36Vegeu Alberto TORRA, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en M. Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I , Barcelona, IEC, 2011-2013, vol. 1, pp. 211-229. ¶ 37Memorial antic de l’Arxiu encara hui d’obligada consulta ja que classifica pels topònims i ordena cronològicament milers de referències documentals rastrejades en les sèries de registres de la Reial Cancelleria i de volums de la batllia general i del mestre racional, relatives a totes les alienacions fetes del reial patrimoni, mitjançant vendes, cartes de gràcia, empenyoraments, infeudacions, concessions, donacions per diners o permutes per franqueses; amb el que fou un intent de recuperar drets i rèdits per a la Corona o una mena de capbrevació del patrimoni reial a la Corona d’Aragó. Mentre que el corresponent al Principat de Catalunya, roman inèdit, s’ha editat El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón , Saragossa, Anubar, 1986 per Anastasio SINUÉS RUIZ i el Liber Patrimonii Regii Valentiae (a partir d’ara LPRV ), València, Publicacions de la Universitat de València, 2006, editat per Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ. Vegeu també l’article de J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301. ¶ 38Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón , Vic, Imp. Ausetana, 1943, pp. 16-17. ¶ 39Segons consta en els llibres ordinaris de la Tresoreria Reial de l’oficina del mestre racional compilats per Pere Jordà d’Urries, tresorer general, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. La compra del castell i la Vall d’Uixó entre el rei Pere i el seu oncle, fou fraccionada en diverses pagues fins arribar a la quantitat dita, aquests càrrecs estan als volums del mestre racional, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 311, f. 18r, LPRV núm. 2890, p. 562 i ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. LPRV núm. 2889, p. 562. ¶ 40ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 456, [volum molt deteriorat]. LPRV núm. 2891, p. 562. ¶ 41ACA, RC, Registre 1540, f. 38v. LPRV núm. 2867, p. 558. LPRV núm. 2892, p. 562.

¶ 42ACA, RC, Registre 1540, ff. 81v-82v. LPRV núm. 66, p. 52. Vegeu l’àpoca i el document de venda en el mateix registre, ff. 72v-73r i 81v-82v, respectivament. LPRV núms. 67 i 68, p. 52. ¶ 43ACA, RC, Pergamins de Pere III, núm. 2238. LPRV núm. 2893, p. 562. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall de Uxó , Castelló, Ajuntament de Castelló, 1982, pp. 57-58. El tresorer reial Bernat d’Olzinelles, registrà l’entrega d’una part d’aquests diners deguts al rei per part de Pere Gilabert, qui segons consta comprà el castell d’Uixó per 450.000 sous. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 345, f. 57r. LPRV , núm. 2894, p. 562, nota 322; i l’executòria d’aquesta venda al ACA, RC, Registre 1072, f. 165. LPRV , núm. 2895, p. 563. ¶ 44ACA, RC, Registre 2026, ff. 7r-10r. LPRV núm. 1302, pp. 270-271. LPRV núm. 2899, p. 563. ¶ 45ACA, RC, Registre 2026, ff. 48v-49v. LPRV núm. 2900, p. 563. ¶ 46ACA, RC, Registre 2026, ff. 76v-78r i ACA, RC, Pergamins de Joan I, núm. 323. LPRV núm. 1587-1588, p. 322; LPRV núm. 2898, p. 563. ¶ 47Cfr. ACA, RC, Registre 2297, ff. 12v-17r, 1403, juny, 30; ACA, Reial Patrimoni, Batllia General, núm. 826, 1405, juny, 30; ACA, RC, Registre 2297, ff. 99v-103r, 1407, maig, 6; ACA, RC, Registre 2205, ff. 169r-170r, 1408, setembre, 25; ACA, RC, Registre 2297, ff. 97v-98r, 1408, desembre, 10; ACA, RC, Registre 2297, f. 112v, 1409, gener, 6; ACA, RC, Registre 2297, f. 116r, 1409, març, 20; ACA, RC, Registre 2225, ff. 50v-54r, 1409, maig, 22; ACA, RC, Registre 2208, ff. 96v-97v, 1410, abril, 16 ( LPRV núm. 95, p. 60, núm. 97-98, p. 61, núm. 105, p. 62, núm. 752-753, p. 172, núm. 1590, p. 323, núm. 2393, p. 467, núm. 2395, p. 468, núm. 2898, p. 563, núm. 2901, p. 563). ¶ 48ACA, RC, Registre 2586, ff. 64r-66r, LPRV núm. 2902, p. 563. També LPRV núm. 3036, p. 586. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall... , pp. 58, 65-66 i 75-76, n. 4. ¶ 49Dels documents del diplomatari s’extrauen alguns detalls singulars dels detentors i propietaris d’Uixó. Es corroboren coses sabudes com el 25 d’octubre de 1376 en què el rei Pere senyala que la Vall d’Uixó i Alfondeguilla, per una certa quantitat de diners, eren propietat del noble en Pere de Centelles (doc. 5). Les mencions diverses a Joan de Pertusa, com a propietari de Benigafull (per exemple doc. 20). La venda de la Vall d’Uixó a Vidal de Vilanova, per 2.500 sous reials de València anuals de renda i censals, lliures i francs dels drets de fadiga i lluïsme (doc. 34). O la cita a Ferran López d’Osca, escuder, que posseïa el lloc «Beniabdumel, situat dins los límits de la vall d’Uxó» (doc. 49). ¶ 50Ho palesa la data: «Datum in Valle de Uxone nona die januarii anno a Nativitate Domini MºCCCºLXXXº secundo. Infans Martinus» , el document no fent referència a Uixó, no està inclòs al diplomatari. Cfr. ACA, RC, Registre 2086, f. 41r. ¶ 51La protecció dels sarraïns contra els abusos dels oficials cristians es manifesta en 1391 quan l’infant Martí requereix a Gisbert de Talamanca, alcaid d’Uixó, que decomisse els béns i propietats que el seu sotsalcaid, Antoni de Càrcel, ja que hi ha una acusació feta per part d’alguns sarraïns d’Uixó que ha cobrat suborns (doc. 246). O les acusacions per part de l’aljama d’Uixó d’implicació en un assassinat, vessades contra l’alcaid i batlle d’Uixó, Pere Arnau d’Esparça, provocaren finalment la inhabilitació per a l’exercici del càrrec (doc. 153) i més tard la privació de l’alcaidia i la batllia (doc. 182 i 183).