Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

VALOR ADQUISITIU DE LES RENDES

VALOR ADQUISITIU DE LES RENDES (en lliures)

El descens del valor adquisitiu de les rendes de la ciutat és molt important. Aquest fet pot explicar perquè es carreguen tants censals a l’hora de fer front a I’abastament ciutadà, ja que precisament trobem que augmenta el preu de les vitualles i, en canvi, no ho fa el valor adquisitiu de les rendes. Açò modifica les conclusions d’alguns autors que consideren que una causa de l’endeutament que pateix la ciutat és precisament I’abastament. Però, la causa no resideix en I’abastament en si mateix –cal recordar que en unes altres èpoques també s’ha hagut de fer front a I’abastament– sinó que hem de veure-la en el fet que la ciutat no pot sufragar-ne les despeses, en la pèrdua del valor adquisitiu dels seus ingressos; és una diferència de matis bàsica. En 1549-1550 a la ciutat es van carregar a censal 70.000 lliures, de les quals 40.000 eren per a préstecs destinats a assegurar-hi l’avituallament de la carn i les altres 30.000 lliures eren donades a Pere Noguer per tal que portara forment des de Sicilia a València. El 1551-1552 s’hi van carregar a censal 129.471 lliures, de les quals 53.437 lliures, 9 sous i 2 diners es dedicaren a la compra de forment, es van prestar 6.000 lliures als abastadors de forment i, a més, 57.958 lliures, 11 sous i 3 diners eren per a comprar cam la ciutat i 12.055 lliures per a serprestades als proveïdors d’aquesta carn. Atés açò, podríem arribar a pensar que tot el capital dels censals de la ciutat era sempre per a I’abastament propi, però no és aixi. Altres vegades el capital censal es dirigía a subvenir les despeses de les clavaries passades que presentaven un saldo negatiu, així de les 132.470 lliures, 3 sous i 3 diners carregats el 1553-1554, 900 lliures eren per a subvenir les despeses de Pero Ros, clavari comú durant el période 1545-1546, 2.300 lliures eren per a ajudar a Pere Conill, clavari comú el 1546-1547, i 111 lliures per a Miguel Joan Rodrigues, clavari comú el 1543-1544, i a altres clavaris; però, malgrat això, la major quantitat del capital es destinava a I’abast de cam i forment. 67

Aquestes fabuloses sumes carregades a censal són tan importais com les rendes de 1 a ciutat. Estem veient com l’economia municipal de València és complètement inopérant, és massa elevada la taxa de l’endeutament a què ha de fer front cada any per tal de sufragar les despeses, principalment aquelles relacionades amb l’avituallament.

Hi ha un altre factor que ens sorprén en aquest cúmul d’ineficàcia, el manteniment del deute dels particulars a la ciutat. Les fonts analitzades fins avui, les de clavaria i les d’arrendament dels impostos, no permeten donar dades clares dels deutes dels particulars –principalment els abastadors– a la ciutat. La font de clavaria sols recull els ingressos però no els deutes endarrerits, i la font dels arrendaments manifesta el preu de l’arrendament però no allò que s’ha ingressat efectivament per cada impost. 68 Una altra font recopilada a l’Arxiu del Règne de València, els processos de judicis de residència forals, 69 com que són la fiscalització dels oficials públics i realitzen un minuciós examen de la comptabilitat, ens permet d’extraure algunes dades de la suma total que s’ha degutals clavaris –creiem que de forma acumulativa–: en l’any 1547-1548, són degudes 91.999 lliures, l’any 1549-1550 els clavaris es deixen per cobrar 106.729 lliures 70 –de fet els ingressos reals són menys abundosos que la suma de diners que se’ls deu. Si es tractava d’un any esporàdic podría pensar-se que és un mal any per a l’abastament, peró no ho és; dels pocs anys que hem pogut recollir dades hem extret el balanç següent: el 1551-1552 es deuen a la ciutat 116.758 lliures, el 1552-1553 la xifra del deute és de 145.910 lliures, el 1556-1557 és de 151.632 lliures, el 1558-1559 el deute puja a 204.427 lliures, el 1560-1561 en son 234.443 les lliures degudes i el 1564-1565 és l’espectacular suma de 352.251 lliures. 71

Com pot advertir-se, tots els anys queden a deure’s a la ciutat tantes quantitats de lliures com se’n carreguen a censal. Vist açò, ens preguntem: no deu ser que l’oligarquia local està interessada a mantenir el deute i poder invertir així en els censals que carrega la ciutat? No hi deu haver un sector de comerciants que no restitueixen a la ciutat els diners que els han prestat i uns oficials que s’enriqueixen a costes de les rendes de la ciutat?

Cal fer més análisis socioeconòmiques d’aquesta època per poder-ho corroborar, malgrat que algunes dades apunten en aquest sentit. Entre les persones que obtenen mes renda per pensions de censals de la ciutat es troben: el 1536-1537, Hieroni Collar, qui va ser jurât quatre vegades, Honorat Benet Vidal, cinc vegades jurât i dues racional; Nicolau Benet Delpont, qui va ser tres vegades racional i altres tres jurat; Guillem Ramón Caerá, arrendador de Cordellats el 1535 i, a més, quatre vegades jurat, clavari de Censáis en el période 1534-1535 i racional el 1548-1551; Joan Lluís Marrades, el qual va ser arrendador del tall durant 1539; Gaspar de Monsorius, arrendador dels dos diners de la Llotja el 1532, i de la mercadería el 1533: Marc Antoni Andrés, arrendador del tall el 1533, o Bemat Lluís Almúnia que va ser arrendador dels dos diners de la Llotja junt amb Monsorius el 1532. 72 Al segle XVIII aquest panorama no canvia. Un estudi de Socorro Reizábal ha demostrat la connexió que hi ha entre alguns importants censalistes i el poder municipal. 73

Pel que fa a restructura de la hisenda foral, és difícil realitzar una anàlisi i una elaboració a causa de la complexitat que presenta l’administrado, complexitat que ve donada per dues qüestions fonamentals: el sistema per clavaries i administracions i també l’arrendament de diversos impostos en conjunt. Reaiment mai ningú no ha confeccionat un quadre que reflectesca restructura de les l’endes i de les despeses de la ciutat de Valencia. 74 Nosaltres, a partir de les dades mes completes que coneixem, efectuarem una aproximaciò de restructura. Ho definim com a aproximaciò perqué no disposem en tots els casos de totes les rendes però, afortunadament, les que hi manquen són de poca consideració i a trets generáis no canvien les conclusions dels resultats. 75 L’estructura dels ingressos la diferenciem pel que fa a rendes de la ciutat i crèdits –capital carregat a censal– de forma separada i en conjunt.

APROXIMACIÓ A L’ESTRUCTURA DELS INGRESSOS DE LA CIUTAT Ingressos 1515-1516

Ingressos 1544-1545

Ingressos 1564-1565

Ingressos 1646

En el memorial de l’any 1646 no figura la quantitat carregada de censals, per la qual cosa no podem saber quin és el valor que pot representar respecte de les rendes.