Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

58. No hem fet un esludi per clavaries per no allunyar-nos del nostre cstudi específic, que se centra en el segle XVIII, malgrat això, disposem de dades, algunes publicades i altres extretes a partir de fonts arXIVístiques, que ens il·lustren a grans frets la trajectòria d’aquestes rendes. Després de redactar el present estudi ha aparegut el treball de Francisco Valero Olmos, «Reorganización administrativa y evolución económica de la hacienda municipal de Valencia en cl tránsito al mundo moderno (1412-1515)», dins XV Congreso de Historia de la Corona de Aragon (1996), v. 4, pp. 294-305, on dóna les dades dels ingressos de la ciutat al segle XV, que no hem pogut incorporar al nostre estudi, però que no can via la nostra tesi.

59. Aquestes dades del segle XIV les dóna Eliseo Vidal, Valencia..., com que la xifra correspon a entrades de la clavaria Comuna, desconcixem si hi ha algun ingrés per carregament de censal.

60. Les dades de 1515-1516 i 1544-1545 les hem elaborat nosaltres segons les rendes de les clavaries que presenta Remedios Ferrerò, la qual no reconstrueix la suma total ni restructura de la hisenda. Els valors haurien de ser-hi lleugerament superiors, ja que l’autora no dòna algunes rendes menudes de les administracions, però malgrat això, creiem que la xifra és força indicativa i que la possible addició d’una petita renda no canvia les conclusions.

61. La resta de les dades han estat extretes dels Judicis de Residencia de la ciutat de València, cosa que ens proporciona una suma fidedigna del total dels ingressos de les clavaries –a més d’altres dades–, i les hem localitzades en els següents documents de l’ARV:

Període i signatura

1548– 1549 Processos, part III, apèndix, llibre 579.

1549– 1550 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1551-1552 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1556-1557 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1558-1559 Processos, part III, apèndix, llibre 569.

1564-1565 Processos, part IH, apèndix, llibre 569.

Les dadcs referides al 1646 pertanyen a F. García de Cáceres, Impuestos ... , pp. 43-44.

62. Aquesta anàlisi no té altra pretensió que la d’adonar-nos d’una qüestió tan elemental com que cal considerar el valor real de les xifres a estudiar en cada moment, així per exemple observem que 1.000 pessetes de principi del segle XX no tenen el mateix valor que 1.000 pessetes de l’any 1992, i que l’Ajuntament de València amb aquelles 1.000 pessetes pogué adquirir més béns que no pas actualment amb la mateixa quantitat de diners.

63. Diversos estudis preñen interés en l’estudi del blat per la seua importància en el mesurament de la conjuntura econòmica a F antic règim, i perqué queda demostrat que la seua evolució porta la mateixa tendència que la resta dels productes, Fernand Braudel, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Madrid, 1976, vol. 1, pp. 683-695. Sobre lacorrelació entre els preus dels cereals i els agrícoles i la resta dels preus cal veure Earl J. Hamilton, El tesoro americano y la revolución de los precios en España, 1501-1650. Barcelona, 1983, pp. 202-203, 212-213,229-230, 256,275, i Guerra y precios en España (1651-1800). Madrid, 1988, pp. 152-153, 174-175, 190-191, 219-220; José Miguel Palop Ramos, Fluctuaciones de precios y abastecimiento en la Valencia del siglo XVIII. València, 1977, pp. 221,275; i com diu Ernest Labrouse, «el pan representa el alimento básico por excelencia, el artículo esencial de la vida popular» en Fluctuaciones económicas e Historia Social. Madrid, 1973, p. 296.

64. Eliseo Vidal, Valencia..., p. 212.

65. Earl Hamilton, El tesoro americano ...

66. José Miguel Palop Ramos, «El producto diezmal valenciano durante los siglos XVII y XVIII. Aproximación a su estudio», Cahiers des Études Rurales IV. París, pp. 407-416.

67. ARV, Processos, part III, apèndix, nùmero 579, sense foliar.

68. Per exemple, si utilitzem les dades expressades per Remedios Ferrerò, en la Clavaria de Censáis figura per ingrés del dret del tall una quantitat que no sempre és el preu que dóna la font dels arrendaments:

Font: Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal ... , pp. 114 i 206.

69. Aquesta documentació ha estat catalogada per nosaltres a l’ARV, on es conserva el Catálogo de Visitas Generales y Juicios de Residencias, amb 644 expedients. Vegeu Vicent Giménez Chornet, «Les Visites o Judiéis de Residència. Un fons documental de l’Arxiu del Regne de Valencia», en Homenaje a Pilar Fausy Amparo Pérez. València, 1995, pp. 473-479.

70. ARV, Processos, part III Apèndix, llibre 571, el càrree del jutge de residència no acusava explícitament els clavaris, deia «que per negligència y mala administració dels dits Síndich e o Subsíndich, Racional y Jurats se dexaren de cobrar en lo dit any 1549 en 1550 totes les dites 106.729 lliures... en gran frau y dany del comú de la dita ciutat y poblats en aquella, per çò que han dexat de rebre lo beniffici que dessus està dit, així en poder disminuir la responsió de la dita ciutat com en aleugar e levar dels càrrees, sises e imposicions de aquella».

71. Pel que fa a aquest any la documentació diu : «. ..la dita entrada tingue per deutes deguts en dit any a la dita ciutat per diversos títols y rahons contengudes en un memorial... grosses sumes que a bon compte preñen suma de 352.251 lliures, 5 sous, 4 diners...», ARV, Prcessos, part III, apèndix, llibre 569.

72. Les dades s’han extret de l’apèndix documental de Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal..., pp. 78-85, i de les Uistes dels arrendadors de les cises, pp. 179-191.

73. Socorro Reizábal Garrigosa, «Poder financiero y poder político en la ciudad de Valencia a principios del siglo XVII», Estudis, 13 (1987), pp. 281-299.

74. Eliseu Vidal no va realitzar aquest quadre estructural per al segle XIV, ni Remedios Ferrero per al XVI, i tampoc no el va confeccionar Amparo Felipo en el seu estudi del segle XVII. Nosaltres vam donar l’estructura percentual de les rendes del 1646 en la tesi de llicenciatura, Administración...

75. Les dades de 1515-1516 i de 1544-1545, recollides del treball de Remedios Ferrero,¿a Hacienda Municipal..., i elaborades per nosaltres, manquen d’algunes rendes de les administracions. Les dades del 1564-1565 són la suma total i pertanyen a la físcalització del jutge de residència, ARV, Processos, part III, apèndix, llibre 579. Les dades del 1646 pertanyen a un memorial elaborat per la ciutat i recollit per García de Cáceres, a partir del qual hem confeccionat l’estructura.

76. Als impostos indicats s’afegiran uns nous, el dels «dos diners de la Llotja» i el d’un diner d’entrada, que deurien d’arrendar-se de fonna conjunla.

77. Aquest any la e isa és administrada pel municipi en lloc de ser arrendada, perla qual cosa la quantitat ingrcssada és igual a la resta dels beneficis menys les despeses.

78. El pont o etnbarcador de fusta que es va fer al Grau en l’època foral, així con1 les successive reparacions ha estat tractat per Andrés Díaz, Anaclet Pons i Justo Serna, La construcción del puerto de Valencia. Problemas y métodos (1283-1880). València, 1986, pp. 1-26.