Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

107. Henry Lapeyre, «Els mercaders estrangers al Regne de València en els segles XV i XVI», en Valencia, un mercal medieval. València, 1985, p. 25-45 ; José Hinojosa Montai vo, «Mercaderes alemanes en la Valencia del siglo XV: La ‘Gran Compañía’de Ravensburg», Anuario de Estudios Medievales, 17 (1987), del mateix autor «Sobre mercaderes extrapeninsulares en la Valencia del siglo XV», Saitabi, 26 (1976), pp. 59-92. Leopoldo Piles Ros, «Actividad y problemas comerciales de Valencia en el cuatrocientos», dins VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Madrid, 1959, pp. 411-431.

108. Jacqueline Güira!, Valencia, puerto mediterraneo..., pp. 381-414.

109. Els productes relacionats amb la seda representen gairebé el 50 % del valor de les exportacions durant el mes de juliol de 1490. María Luisa Ribes Valiente, «Comerç d’exportació al 1490: l’impost de la mercadería», treball de curs de doctorat inédit, València [991.

110. Emilia Salvador, La economía valenciana en el siglo XIV (Comercio de importación). València, 1973, pp. 139-176.

111. L’impost de peatge era la renda més substanciosa de la Batllia General de València, amb bastant diferècia de la resta; el 1569 es van ingressar per peatge 397.580 sous, mentre que per les gabelles de la sai, segilent en importancia, es van ingressar 59.760 sous, Emilia Salvador, La economía valenciana..., p. 353, també d’aquesta autora «Política y comercio en la Valencia del siglo XVII», dins Atti del 11 Congresso Internazionale de studi storici. Rapporti Genova-Mediterraneo-Atlantico nell’età moderna. Gènova, 1985, pp. 113-155.

112. Sobre el dret de quema i el seu rendiment durant l’època moderna, Teresa Canet Aparisi, Caries Navarro Clerigues i Antonia Ribera Torrenti, «El impuesto de Quema. Aproximación a su estudio», Estudis, 9 (1983), pp. 229-242.

113. Emilia Salvador, La economía valenciana..., p. 297.

114. María Luisa Ribes Valiente, Comerç d’importació..., p. 40.

115. ARV, Generalitat 2033 i 2034.

116. ARV, Generalität 2032.

117. ARV, Generalität 2557 (12).

118. ARV, Generalitat 2169 ( 1 ).

119. ARV, Generalitat 2255 (1).

120. ARV, Generalitat 2485.

121. Rafael Narbona Vizcaíno, «Valencia Medieval. Instituión Política y proyecto social», Millars, 12 (1988-1989), pp. 33-41; també d’aquest autor «Gobierno político y luchas sociales: patricios y malhechores, siglos XIV y XV», Saitabi, 39 (1989), pp. 81-87, i el llibre Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas (1239-1418). Valencia, 1995.

122. Ernest Belenguer, Valencia..., pp. 82-97.

123. Amparo Felipo, El centralismo..., pp. 193-210. Vegeu també Armando Alberola Romá, «Autoridad Real y poder local. Reflexiones en torno al desarrollo del procedimiento insaculatorio en los municipios valencianos durante la época foral moderna», Pedralbes, 12 (1992), pp. 9-38.

124. AO, privilegi 97 de Pere IV, de 16 de gener de 1363, fol. 130.

125. L’impost establert era de 12 diners percafísdeblat, i 6 diners per cafís d’ordi o de civada, al qual havia de contribuir tothom: «...seu alius cuiuscumque status aut conditiones existat...». El privilegi és del 3 de maig de 1339, AO, privilegi 24 de Pere IV.

126. AO, privilegi 116 de Pere IV, de 8 de febrer de 1368. Aquest privilegi va ser confirmât posteriorment per Alfons V, «Tenore presentís gratis et de certa notri sciencia et expresse dicium privilegium quod de verbo ad verbum ut iacet per inserto et specifice hic affixo herí volumus et teneri laudantes aprobantes confirmantes et magestatis nostre presidio roborantes de novo dicte civitati concedimus et etiam impartimur: volentes et statuantes que nulla decelero commissio neque assessoria alicue alteri persones nisi dictis administratoribus et iudicibia concedi possit per nos seu quosuis officiates nostros quavis palesiate suffultos...», AO, privilegi 19 d’Alfons V, de 21 de juny de 1438.

127. AO, privilegi 16 de Marti I, de 16 de juliol de 1408.

128. Corts de Felip II de 1564, fur o capítol 85, fol. 12.

129. Corts de Felip U de 1585, fur o capítol 110, fol. 16.

130. AO, privilegi 109 de Pere IV, de 20 d’agost de 1361; privilegi 110 del mateix rei, de 10 de novembre de 1360.

131. AO, privilegi 133 de Pere IV, de 16 d’agost de 13S6.

132. AO, privilegi 39 d’Alfons V, de 22 d’abril de 1440.

133. AO, privilegi 5 de Joan I, de 12 de juliol de 1386.

134. AO, privilegi 2 de Joan I, en el qual queda manifest com la ciutat de Valencia utilitza l’host per a envair Sagunt.

135. AO, privilegi 17 de Ferran II, de 2 d’agost de 1497.

136. Corts de 1542 de Caries I, Fur sense numerar, fol. 9.

137. AO, privilegis 18 i 37 d’Alfons V, de 21 de juny de 1438 i 22 d’abril de 1440, respectivament.

138. El tema del procès de Visita, tant del rei com del governador o del senyor jurisdiccional I’hem tractât a Vicent Giménez Chornet, «Control de l’Administració Local: les Visites als municipis en l’Època Foral Valenciana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 67 (1991), pp. 73-84, i una comparació entre el procediment a Catalunya i a València la trobem a «Les Visites o Judiéis de Residència forals. Un fons documental de I’Arxiu del Règne de València», en Homenaje a Pilar Faits y Amparo Pérez. València, 1995, pp. 473-479. També d’Amparo Felipo, «Las visitas de inspección. Un intento de solución a la crisis financiera de la ciudad de Valencia durante el siglo XVIII», Estudis, 20 (1994), pp. 143-165.

139. Corts de Jaume H, de 1301, Rúbrica I, «De securetate inquisició dels officials»

140. Aquesta carta és considerada com a privilegi –encara que en la pràctica fou suspesa per un privi legi atorgat per Alfons IV– i diu «... quod nonnulli ex vobis ad instancia nostri procuratoris fiscalis sen alia procédais seu procederé intenditis adversas iuratos civitatis et villarum dicti Regni Valentiae per viam inquisitionis pre-tendendo ipsos officiales nostros censeri debere...»: AO, privilegi 152, de Jaume II, de 12 de gêner de 1327.

141. AO, privilegis 43 a 48 d’Alfons IV.

142. Corts de Pere IV, de 1342, furs XVII al XXII.

143. Corts de Pere IV de 1370, fur XXII.

144. Corts de Pere IV «per l’infant Joan» de 1374, fur XIII.

145. Corts de Caries I de 1533, rúbrica II, «Item senyor, com sia gran bé de la República de la Ciutat e Règne de València, e de tots los particulars de la dita Ciutat e Regne, que los furs, privilegis e actes de cort, parlant de la Inquisició o Taula, se ha de fer dels officials en dits furs e actes de cort nomenats, sien servats los quals no se són servats, ni effectuais de algún temps ençà, en dan de la república e dels habitants de la dita Ciutat e Regne per no ésser estats nomenats Jutges Inquisidors per fer dita Inquisició. E jatsia en les Corts celebrades per vostra Magestat en la present vila de Monçó en lo any MDXXVIII, a supplicació dels síndichs de la Ciutat de València: per vostra real Magestat foren nomenats per Jutges de la Taula e Inquisidors dels officials reals, que per los dits furs han de tenir Residència, a micer Francesch Ubach e micer Joan Sunyer, doctors: la qual nominaciò de Jutges per vostra Magestat feta no hagué loch, ni insortí son effecte perquè vostra Magestat passant sen en Itàlia sen porta en son servey al dit micer Joan Sunyer, i axí nos pogué pendre dita Residència e Inquisició...».

146. La figura de Pedro de la Gasea ha eslat tractada per Teodoro Hampe Martínez, «Don Pedro de la Gasea, visitador general en el Reino de Valencia (1542-1545)», Estudis, 13 (1987), pp. 75-97. La qüestió de la fiscalització dels oficials reials ha estat estudiada per Teresa Canet Aparisí, «Procedimientos de control de los oficiales regios en la Corona de Aragón. Consideraciones sobre su tipología i evolución en la época foral moderna», Estudis, 13 (1987), pp. 131-150. La documentaciò generada per aquests jutges –concretament 644 expédients— l’hem catalogat i es conserva a l’Arxiu del Regne de València.