Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

147. Aquestes visites es traben referides en el catàleg esmentat a l’Arxiu del Regne de València.

148. Amaparo Felipo ha estudiat per al segle XVII la visita efectuada a la Taula de Canvis, com a conseqüència del Ilastimós estat en qué es trobaven les finances municipals. La Hacienda Municipal..., pp. 251 i ss.

149. En una carta de 1654 el rei comunica als jurats, racional i síndic de València que «... por la grande satisfacción con que el Rete. Don Miguel Gerónimo de Castellot continua la Visita que en veinte y tres de Abril del año de mil seyseientos cinquenta y uno le mandamos cometer de los propios, rentas y officiales de essa Ciudad y haverse reconocido que el término de tres años, que para ella se le señaló, no es el necessario por las muchas causas y negocios que han ocurrido para que pueda fenecerla, he resuelte prorrogarle como se Ja prorrogo, en virtud del aviso que se Je da en carta de la fecha desta por seys meses más ... », Arxiu Municipal de València (AMV), Cartes Reials h3 11, fol. 209-209v. En una carta del rei, de 1657, adreçada al visitador Diego Gerónimo Gallan li diu que «por quanto teniendo consideración a que se cumplirán brevemente los seys meses que os mandé prorrogar para la conclusión de la Visita de las rentas, propios y officiales de la nuestra Ciudad de Valencia, que tubo a su cargo don Miguel Gerónimo de Castellot, y dejó por concluir ... que vos en este tiempo no haveis podido fenecer esta Visita, y que es necessario prorrogarosle, y he resuelto que sea por otros seys meses ... », AMV, Cartes Reials , h3 11, fol. 250-250v., tanmateix hi ha més prOrrogues, fol. 268-268v. i 269v.

150. AMV, Cortes Reials h3 11, fol. 247v.

151. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Consell d’Aragó, Secretaria de València, 613.

152. Ibidem.

153. Aquest memorial i les resolucions reials als seus punts, datades el 8 de febrer de 1657, estan a l’AMV, Cartes Reials h3 11, fol. 251-257.

154. Corts de 1645, Actes de l’Estament Reial, núm. 23. Utilitzem l’edició de Lluis Gui a Marín, Cortes del reinado de Felipe IV. II Cortes Valencianas de 1645. València, 1984. Així en els capítols de les cises imposades sobre el blat, el vi i altres, el 1634, diu «que per quant la Magestat del Rey nostre senyor, ab son real privilegi, datis en Madrid a dotze del més de Agost propassat, es estat servir manar concedir peral total reparo dels danys y penuria de la présent Ciutat se imposen de nou los drets y sises de jus especificadores...», a Crida y capilols concernents la nova imposició de sises, imposades en lo forment, vi y all res coses, en lo any MDCXXXIIII, En València, Per Juan Llorens Cabrera davant la Diputació, any MDCLXI. I per a poder imposar cises per a cobrir els diners que demanaran a cens, per a lluitar contra la pesta, la monarquía els dóna permis mitjançant lletra reial que diu: «... cum ad instantia»! Magnißconm, Fideliumque, ac nobis dilectorum luratorum, Rationalis, et Syndici eiusdem, licentiam onerandi dueentas mille libras in proprietate eiusdem Civitatis concessimus...», a Andrés Tinagero. Instrumento Jurídico... València, 1710.

155. El pretext de Ferran II per a imposar aquesta mesura és la crisi econòmica de les viles reials, les quals per solucionar el pagament de les pensions dels censals imposen taxes als veïns, que opten per canviar de població, a tal fi «... e per çò que més mal de aci avant nos scgueixca, ni preceheixca, volents reparar la via e càrrega per hon vénen, e consultament provehir a la indempnitat de les dites universitats, ab tenor de les présents e de nostra certa sciència e consultament provenir», statuim e ordenam que de açi avant, per les ciutat, villes e lochs nostres reals, del dit regne, exceptada solament la nostra ciutat de València, no sien carregats ni venuts censals alguns, o violaris, ni puixen ésser venuts ni los béns de les diles universitats, en manera alguna obligar inhibints e interdints a aquclls de fer lo contrari tot poder, ni sia lícit ni permés a notari algú reebre, ni testifficar com actes de carregaments de censals, de violaris, sobre les dites universitats, ni alguna de aquelles, sens licència e facullat per nosahres a les dites universitats de vendre e carregarcensals ... », ARV, Governació 2814, 2 mà, fol. 22-22v, ordre de 10 de juliol de 1490.

156. El 1658 el rei concedeix llicència als jurats de València pera Iliurar uns censals i carregar-ne altres per a obtenir numerari a fi de celebrar la canonització del beat arquebisbe Tomàs de Vilanova. Carta transcrita en l’obra d’Andrés Tinagero, Instrumento..., p. 155.

157. Aquest manament fa referència a qué «todos los años, por las vacantes de San luan y Navidad, tuviessen obligación los Jurados, racional y síndico de entregar a mí Lugarteniente y Capitán General un vilanzo de toda la entrada y salida de la hazienda de la ciudad, y de su tabla, y del estado della, y de las diligencias hechas por sus ministros para el cumplimiento de los capítulos que tratan de su buen govierno, para que mi Lugarteniente General, por medio del Visitador, si le huviere, y no le aviendo, por uno o dos ministros dessa mi Real Audiencia, examine si ha avido omisión o culpa en el govierno dessa Ciudad, y observancia de lo dispuesto, y encargo y mando que esto se cumpla de aquí adelante invilablemente; y si observado todo lo dispuesto y dado cuenta dello, como se observa en este capítulo [Capítol II de l’cxtinció i ereccióde la Taula Nova.de 1634] queden impedidos por tiempo dedos años del concurso de los oficios dessa ciudad, como si fuessen deudores a ella». Biblioteca Universitària de València (BUV), «Ordenes reales para el reparo de la ciudad de Valencia» de 9 de gener de 1658, M 853 (22).

158. ARV, Reial 367, fol. 41-56, són els capítols 23 i 24 d’una pragmàtica del 17 de setembre de 1594 sobre com remeiar certs fraus que es donen en el proveïment de blat.

159. Ibidem.

160. BUV, «Ordenes Reales...», M 853 (22), aqüestes ordres, segons consta en la introducció, han estat elaborades a consulta del virrei i una «Junta de ministros que para ello se ha formado, y con otras personas zelosas de mi servicio y del beneficio y conveniencias dessa Ciudad...». Per als desfalcs de la Taula de Canvis, vegeu Amparo Felipo Orts, «Oligarquía y corrupción en la Valencia de Felipe II. Los desfalcos de la Taula de Canvis», Estudis. Revista de Història Moderna, 25 (1999), pp. 37-53.

161. Corts de Felip II de 1564, capítol 85.

162. Corts de Felip II de 1585, capítol 110.

163. Corts de Felip m de 1604, Actes del Braç Reial, capítol 9.

164. Corts de Felip III de 1604, capítols 17,27 i 57, i Actes del Braç Reial, capítol 14.

165. Corts de Felip IV de 1626, capítol 6, i Actes del Braç Reial, capítol 257.

166. Corts de Felip IV de 1645, Actes del Braç Reial, capítols 3 i 7.

167. AO, privilegi 60 de Jaume II, de 28 de selembre de 1313.

168. AO, privilegi 13 de Jaume II, de 21 de generde 1302.

169. AO, privilegi 4 d’Alfons IV, de 7 d’agost de 1328. Pere IV el 1337 especifica que aquesta assegurança fa referència als mercaders, socis, negociants i societats creades per a tal fi, però no comprén les embarcacions, AO, privilegi 18 de Pere IV.

170. Amparo Cueves Granero, «Abastecimientos de la ciudad de Valencia durante la edad media», Saitabi, 17. València, 1962, pp. 141-167. H. Raussell Boizas i altres, «Movimiento secular de la importaciones...»

171. Amparo Cueves Granero, «Abastecimientos...», pp. 141-167.

172. ARV, Processes, part III, apéndix, Uibre 571, sense foliar. Càrree núm. 22 contra els oficials de 1549-1550.