Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

173. Ibidem, càrrecs 26, 28,41,42,43 i 45.

174. ARV, Processes, part III, apéndix, libre 579, sense foliar.

175. Ibidem.

176. A mitjan segle XV, en un any feien falta al voltant de 1.500 bous, 5.000 vedeües, 65.000 corders grans, 160.000 cabrits, 3.500 cabrons, 3.000 ovelles, SOOcarregues de caca major –cérvols, cabres salvatges, pores senglars, etc.—, 500 pores i un gran nombre deconills, perdius, gallines, pollastres, etc. Amparo Cueves, «Abastecimientos...», pp. 141-167.

177. Aureliano J. Lairón Pía, «Notas para un estudio de la ganadería ribereña en la época medieval. Creación de los Boalars de Algemesí, Gabanes, Guadassuar y I’Horta del Cent», Al-gezira 3. Revista d’Estudis Histories – Ribera Alta. Alzira (1987), pp. 71-83.

178. «Item, per quant no sols la ciutat de València, però encara sos vehins y havitadors conforme furs y privilegis tenen facultat de tenir sos ganados en la devesa de la Albufera desde la conquista: perqué Io senyor rey don Jaume lo primer los concedí ab lo fur 192. tit. de pasturis, de que poguessen Uibrement jaure sos ganados dins los termens de la dita Ciutat, en los quals se conprén lo territori que al présent és la devesa: y Io senyor rey don Pere lo primer en lo privilegi 20. in corpore. fol. 33, entre altres, concedí expressament a la dita ciutat pastura franca dins la devesa, hi ho jura, y feu que lo infant don Alfonso ho juràs, y que se hagués de observar pera sempre ab la cláusula derogatòria, no obstant qualsevol privilegi fet o fahedor en contrari: successivament lo senyor rey don Jaume lo segon ab Io privilegi 100. in corpore. foi. 63. concedí de nou executòria en favor de la dita ciutat sobre les dites pastures de la devesa, manant al Batle General, que no obstant qualsevol orde, o provisió en contrari, guardàs lo dit privilegi de les dites pastures: y la mateixa executòria confermà lo dit senyor rey don Jaume ab lo privilegi 28. fol. 65. y de nou maná ques guardas lo dit privilegi del senyor rey en Pere, y que per ningún cas se fes lo contrari. Y encara que après dels dits privilegis lo senyor rey don Pere lo segon (no informat de aquells) volgué tractar de dites pastures: emperò a suplicació de la Ciutat, certificat de dits drets, ab lo privilegi 14. fol. 104. manà que no obstant son Real édicté lo Batle deixàs entrar los ganados de València en dita devesa, conforme Io privilegi del senyor rey en Pere lo primer, dient que no era estat son intent voler derogar a dit privilegi. E jatsia lo dit senyor rey don Pere lo segon en lo capit. 128. in corpore privilegiorum fol. 145. donà orde al Batle que sols dixàs tenir en la devesa de la Albufera cent cabres, y cinch cabrons; empero ab lo privilegi 17. fol. 32. del senyor rey en Pere primer estava dispost que ningun privilegi o concessió contra privilegi concedit a la ciutat pogués ser de valor ni efecte. Y lo mateix senyor rey en lo altre privilegi 20. fol. 33. tenia expressament concedides les pastures franques en dita devesa ab jurament, y ab dita cláusula derogativa, no obstant qualsevol privilegi concedit, o que en lo esdevenidor se pogués concedir...», Corts de Felip IV, de 1626, fur 8.

179. Durant l’època del virregnat interi de Joan LIorens de Vilarrasa, l’any 1566 va ser de carestia de carn a causa de la sequera. María Antonia Piles Almela, «El virreinato interino de D. Joan Llorens de Vilarrasa», Estudis, 9 (1983), pp. 243-266.

180. ARV, Reial 367, fol. 41-56.

181. Corts de Felip III, de 1604, fur 68.

182. Corts de Felip DJ, de 1604, Actes de cort dels braços eclesiàstic i militar, cap. 5 i 15.

183. El 1528 Caries I va concedir a la ciutat de València l’extracció de mil cafissos de blat de Málaga. Regina Pinilla Pérez de Tudela, «Correspondencia entre los distintos municipios del Reino de Valencia y sus representantes en las Cortes de Monzón en 1528 y en 1533. Un posible intento de negociación», dins Jerónimo Zurito. Su época y su escuela. Saragossa, 1986, pp. 363-369.

184. AO, privilegi 11 d’AIfons IV, pel qual la ciutat podia armar llenys per perseguir i castigar a qui traguera blat de València.

185. Corts de Ferran II de 1510, «Rúbrica de les vitualles de la ciutat de València».

186. Corts de Felip II, de 1564, cap. 129. El rei aprova aquest fur excepte «quant nos podrà excusant»

187. Corts de Felip II de 1585, cap. 114.

188. El fur, sense numerar, és molt concret i puneix els infractors en tres mil florins, «... per quant los partits que los Iurats de la dita ciutat acostumen de fer ab mercaders e altres persones pera vituallar la dita ciutat se posen fer e causar molts fraus pera la dita ciutat tenint part en dits partits e avinències los officials e ministres de la dita ciutat. Per ço, los dits tres braços suppliquen a Vostra Magestat sia mercé de aquella statuhir e ordenar que los dits officials no puguen tenir per via directa ni indirecta part en los dits partits que la dita ciutat fa e acostuma fer ab los tais avitualladors e mercaders...», Corts de Carles I, de 1533, fol. IIIv.

189. ARV, Reial 367, fol. 41-56.

190. El privilegi del pastim i tota la burocràcia que comporta la recaptació de les cises l’hem estudiada a Vicent Giménez, Administración fiscal... El pastim ha estat tractat també per Amparo Felipo, El centralismo de nuevo cuño..., pp. 255-258.

191. Açò va ser el detonant d’una revolta a l’horta de Valencia que hem estudiat en la nostra tesi de llicenciatura.

192. «... que arrobers de oli, mesurers de la ilonga cubería, tiraseda, pesador o pesadors y ajudants de aquells no puixen comprar pera tornar a vendré panses, figues, oli, arrbs, mel, sabó, cànem y altres qualsevols mercaderies o vitualles que van a dita llonja...», Biblioteca Municipal de Valencia (BMV), Crida per al bon govern del mercat. València 1665, sig. Churat 1635-105 (112).

193. «... que ningún revenedor ni revenedora puixa comprar, axí dit pix, com qualsevol altre, pera tornar a vendré aquells, sinó aque tot lo peix que vindrá a dita peixeateria se haja de vendré per llurs amos o sos venedors o venedores a provades per lo Magnífic Mustaçaf...», BMV, Crida peral bon govern...

194. AO, privilegi 7 de Pere IV.

195. «Alcuna Universität de la Sglésia no puxa carregar censals ne violaris sens licència e actoritat de lur senyor e siu farà, tali carregament sia nul·le, si donchs no era per drets pertanyents a nos en tal Universität...», rúbrica XXIII, fur XXXV, en l’edició de G. Colon i A. Garcia, Furs de València, Barcelona, 1983, vol. IV, pp. 242-243. En aqüestes Corts de 1403 la demanda del braç militar és similar «Tenore praesentis dicto bracino ducimos perpetuo per actum curie concedendum quod aliqua universitas civitatis, villae, castri vel loci qui sit vel fuerit aliadas singularis de dicto bracino non possit vendere atti super universitate ipsa et bonis ipsius modo oliquo carricare censualia vel violaría absque licencia et auctoritate domini civitatis, villae, castri vel loci eiusdem...», rúbrica XXIII, fur XXXVI.

196. Corts de 1428, rúbrica XXIII, fur LVIII.

197. «...volem haver en la present pracmàtica per sufficientment specificats, e addents als dits fürs e déclarants aquells, provehim, statu birri e ordenam perpetualment que si alguna Universität de la Sglésia o algún singular del braç ecclesiàstich o alguna Universität de algún singular del braç militar o Universität del braç real o de algún singular del dit braç o qualsevulla altra privada persona, obligada ab carta pública executòria per algún censal, dirà o al·legara que si era executada per les pensions degudes dels censals, que fa o havia de pagar aquelles, se despoblaría e que vos o aquell de qui és tal università!, no haurien o hauria la renda a senyor pertanyent, o que per rahó de guerra o per altra causa ha mester per la defensió aul alias les rendes de aquella e que no pot pagar les pensions e interessos, etc., que tal o semblants exepcions no puixen èsser aMegades, admeses ne empachen en res la execució...», rúbrica XXIII, fur LIX. Aquesta pragmatica feta fur pot veure’s també a ARV, Reial 663, fol. 49-54, i Reial 257, fol. 12-16v.