Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

79. El valor real d’aquesta xifra és calcutat per a dos anys (1543-1545) per una minvada de 19.543’4 lliures, per la qual cosa hem considerat més escaient exposar la meitat d’aquesta xifra, que donara un percentatge més aproximat que no si l’eliminarem o la quantifïcarem completa.

80. Tanmateix, Remedios Ferrero conclou que «el municipio en su conjunto, en el período estudiado [régnât de Caries V], presenta una cierta estabilidad económica», segons ella per dues raons, perqué el baiane de les clavaries queda prou ajustât i perqué paga rigorosament les pensions, La Hacienda Municipal ..., p. 225, visió que no compartim.

81. Agustín Rubio Vela, «Sobre la población de Valencia en el cuatrocientos», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC), 56 (1980), pp. 158-170; també Abastecimiento cerealista..., on l’autor ha demostrat que, a causa d’un error, a la ciutat de València s’havien comptabilitzat 75.000 habitants, quan reaiment n’eren sols 40.000. Més recent del mateix autor «La población de Valencia en la Baja Edad Media», Hispania, 190. Madrid, 1995, pp. 495-525.

82. Pere Pérez Puchal, Geografia de la Població Valenciana. València, 1978, pp. 15-16.

83. Ricardo García Cárcel, «El Censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI», Saitabi, 26 (1976), pp. 171-188.

84. La xifra de 1.681 cases que la font indica com «lochs e alqueries de la contribució» deu representar la contribució particular, perqué els pobles que formen la contribució general apareixen especificáis en el cens.

85. Fet demostrat per a l’època medieval. L’any 1424 a la moreria de Xàtiva hi havia 425 focs, mentre que a la de València n’hi havia 77, Pedro López Elum, «Un gravamen sobre la población musulmana del reino de Valencia: El impuesto del besante (siglos XIII-XV)», dins Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre. València, 1982, tom 2, pp. 507-511.

86. Aquesta xifra de focs comprén no sols Alzira, sinó també els seus ravals com Carcaixent, Cogullada, etc. Per a una cvolució de la població alzirenya entre 1418 i 1845 vegeu Tomás Peris Albentosa, Propiedad y cambio social. Alzira (1465-1768). València, 1989, p. 28.

87. La quantitat aproximada de veïns del Regne era de 68.855. Les dades són extretes de l’apèndix documental deTulio Halperin Donghi, Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia. València, 1980, pp. 287-293.

88. M. Milagros Cárcel Orti, «La población de las diócesis valencianas a través de las relaciones ‘ad Iimina’(siglos XVI-XIX)», dins Estudis sobre la població del País Valencia. València, 1988, vol. I, pp. 33-67. Hem descartat la font demogràfica del ve’ínat de la Generalitat de 1646 per ser una estimació arrodonida de 10.000 veïns. També hem rebutjat la xifra donada per Dámaso de Lario, per al 1626, que suposa 9.700 cases per a la ciutat i els ravals, perqué és una valorado també aproximada i d’una remarcada escassetat per ocullació fiscal. Dámaso de Lario, «Cortes Valencianas de 1626: problemas en torno al pago del servicio ofrecido», Estudis, 4 (1975), pp. 115-127.

89. Font publicada per Tulio Halperin Donghi, Un conflicto nacional..., pp. 300-304.

90. La taxa correspon a 1429 i, encara que resulta Ueugerament llunyana de l’època moderna, la considerem molt significativa. És I’única dada que coneixem que faca referència a una consideració global de Testament nobiliari. Carlos López Rodríguez, «El brazo militar del Reino de Valencia a comienzos del siglo XV», Hidalguía, 226-227. Madrid, 1991, pp. 615-639.

91. Emilia Salvador, La economía valenciana en el siglo XVI (Comercio de importación). València, 1972, pp. 64-75. Sobre les diferents consideracions del comerciant, Pere Molas i Ribalta, Comerç i estructura social a Catalunya i València dels segles XVII i XVII. Barcelona, 1977, pp. 7-46.

92. Sobre els gremis en l’època foral és bàsica l’obra de Luis Tramoyeres Blasco, Instituciones Gremiales, su origen y organización en Valencia. València, 1979, edició facsímil de València 1889. Una relació important d’aquests, pp. 171-179.

93. Aquest tribunal ha estat estudiat recentment per Teresa Canet Aparisi, La Audiencia Valenciana en la época foral moderna. València, 1986.

94. F. M. Ferraz Pénelas, El Mestre racional y la hacienda foral valenciana. València, 1913. Un estudi actual és el de Enrique Cruselles, El Maestre racional de Valencia. València, 1989.

95. Una institució poc estudiada, potser per haver desaparegut quasi tola la documentació arxivística –réfèrent als llibres registre de les deliberacions. L’únic estudi particular que coneixem és el de Carlos López Rodríguez, «Notas en torno al Consejo Real de Valencia entre la guerra de Castilla y la conquista de Nápoies (1429-1449)», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Saragossa, tom I, pp. 257-274; i «El Consejo Real de Valencia a mediados del siglo xv: un registro desconocido de un organismo olvidado», en Homenaje a Pilar Faits y Amparo Pérez. València, 1995, pp. 517-528.

96. Sobre aquest oficial, vegeu Jesús Gadea Guiteras, Del Portant Veits de General Governador en el Reino de Valencia durante la época foral. Torrent, 1925.

97. Leopoldo Piles Ros, Estudio documental sobre el Baile General de Valencia, su autoridad y jurisdicción. València, 1970.

98. F. Sevillano Colom, Valencia urbana medieval a través del oficio de Mustaçaf. València, 1957; i sobre la relació ambla sanitat local, Vicent L. Salavert Fabiani, «Notes sobre la sanitat municipal a Ja València dels segles XVI i XVII: les competències del mostassaf en matèria de mercats i conservació de carrers», Afers , 5/6 (1987), pp. 223-271.

99. Vicent Giménez Chornet, «La representatividad política en la Valencia foral», Estudis, 18 (1993), pp. 7-28.

100. Ibidem. I els estudis específics de José Martínez Aloy, La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia. Valencia, 1930; i de María Rosa Muñoz Pomer, Orígenes de la Generalidad Valenciana. València, 1987.

101. L’administració fiscal municipal en l’època foral ha estat tractada en la nostra tesi de llicenciatura, Administración...

102. Teresa Canet Aparisi, La Audiencia...

103. Un resum dels tribunals de Justicia el podem Irobar en Jesús Villalmanzo Cameno, Vicent Giménez Chornet, Dolores García Alcolea i Carlos López Rodríguez, Exposición sobre los tribunales de justicia valencianos delArxiu del Regne de Valencia (siglos XIII-XX). València, 1991.

104. Una tasca de sintesi ha estat realitzada per Paulino Iradiel Murugarren, «La crisis medieval», dins Historia de España. Barcelona, 1988, v. 4, pp. 9-296; concretament per al País Valencia, Antoni Furiò, Historia del País Valencia. Valencia, 1995. El desenvolupament seder es tractat per Germán Navarro, El despegue de la industria sedera en la Valencia del siglo XV. València, 1992.

105. L’unie treball que coneixem que estudia de forma global la població treballadora de l’època foral és el de Ricardo García Cárcel, «Notas sobre población y urbanismo en la Valencia del siglo XVI», Saitabi, 25 (1975), pp. 133-153.

106. Per a l’època medieval hi ha més estudis que per a la moderna. El comerç d’exportació ha estat analitzat a partir de coses vedades fonamentalment, Ramón Ferrer, La exportación Valenciana en el siglo XIV. Saragossa, 1977, i el comerç de la ciutat en general per Jacqueline Guiral-Hadziiossif, Valencia, puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525). València, 1989.