Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

i la facultat de la ciutat per a nomenar tots els seus oficis municipals, malgrat la carta reial de 1612 que disposa que en el cas d’alguns nomenaments, s’han de consultar al rei. 166 Aqüestes reivindicacions, que no són més que una mostra d’aquelles que podem trobar en les sèries documentals, no fan altra cosa que manifestar la pèrdua en el poder d’autogovern que hem indicat, a grans frets, en els cine punts anteriors.

4.2.2 L’abastament

Una de les caractéristiques econòmiques de l’antic règim és que les époques de crisi s’assenyalen per la carestia dels principals productes de l’abastament urbà, el blat i la earn, per ser els més bàsics. La tècnica en I’antic règim no pot garantir una producció abundosa a la població. Una producció copiosa de blat depén de la productivitat de la terra i de la major o menor densitat demogràfica; així, les illes de Sicília i Còrsega o certes àrees de Castella són àmbits caracteritzats per una especialització en la producció de blat i avituallen la ciutat de València.

Reglamentàriament es prenen una sèrie de mesures per a garantir l’abastament, algunes d’ajuda a fi de facilitar l’entrada de vitualles i altres de prohibició per a evitar que isquen. En 1313 Jaume II assegura a la ciutat de València que pot obtenir blat i al tres vitualles de qualsevol lloc del regne 167 per a abastar-se, però tanmateix, no pot extraure els productes del regne, sobretot cap a països enemies o musulmans, 168 per a tal fi s’elabora una llista de coses vedades. L’any 1328, Alfons IV estableix un model d’abastament, els guiatges, per tal d’assegurar el blat, l’oli, els llegums, els peixos i qualsevol altra vitualla, segons el qual les mercaderies tenen salconduit reial i per tant no poden ser embargades, tret dels casos relatius a mercaders deutors i malfactors. 169 La ciutat de València havia élaborât un sistema per tal de garantir l’abundància de blat, basât en un mécanisme de préstecs de diners als comerciants, el qual tenia tres modalitats: una, utilitzada al segle XV, els préstecs atorgats als mercaders, sense interessos, per a importar certa quantitat de blat; la segona, el préstec pel qual s’assegurava el preu de la venda del cereal, i la tercera, consistent en ajudes de menut, que són quantitats que donava la ciutat per cafís de blat importat. 170 L’absència d’efectius líquids en la hisenda municipal ocasionava que el capital necessari per a satisfer les despeses s’aconseguira mitjançant el carregament de censos i que durant el segle XV ja se’n donaren xifres elevades. 171 La pràctica es realitzava amb l’esperança que, una vegada tornats els emprèstits, els jurats pogueren lluir els capitals carregats. Tanmateix no sembla que aquesta fora la norma general, nogensmenys, al segle XV les despeses municipals per pensions de censals es van duplicar. Les conseqüències d’aquest sistema ja les van indicar al segle XVI els jutges de Residència misser Agosti Gallart i misser Geroni Arrufat quan asseguraven

lo comú de la Ciutat pateix dany notable per rahó dels préstechs que fa, axt pera avituallar de forments com de earns, axí per los actes ques reben y vénen a càrrech del comú de la dita Ciutat, y spaguen dels propis de aquella, com encara perqué molts se deixen, com se han dexat, de cobrar per venir a menys y fallirlos a qui son estat fets los dits préstechs, y per córrer a la dita Ciutat moites voltes les pensions dels censals ques carrega per obs de dits enpréstechsencara que los a quins fan los dits préstechs paguen interés a dita Ciutat a rahó de censal y com los respon la Ciutat moites voltes se detarda y differeix la cobrança dels préstechs, y en lo entrant la dita Ciutat ha de pagar de sos propis les pensions dels censals carregats per fet dits enpréstechs, y té nécessitât de entretenir majors sises e imposicions, que no sustentaría si no fos la responsió dels dits censals carregats, per fer dits enpréstechs, fan excessius y té de carregar més censals per subvenir les clavaries dels censals. 172

Agostí Gallart i Gerani Arrufat no eren partidaris del sistema d’avituallament mitjançant el forment assegurat per diversos motius: perquè els cereals es compraven de baixa qualitat, de forma que els cafissos bruts en passar-los a nets perdien al voltant del 10 % de la seu a quantitat, quan el forment bo no en perdia més del 5 %; perqué assegurar la provisió generava la comoditat en els abastadors –mercaders, traginers, carreters i Uauradors– els quals no s’arriscaven a portar el forment d’un lloc llunyà, per mar o per terra, encara que resultara més barat, i perqué el fet d’assegurar el forment procèdent del regne feia que pujara el preu del forment importat. 173

Com hem assenyalat abans, un dels dos majors percentatges de les despeses municipals al segle XVI està motivât pels préstecs atorgats als abastadors que, efectivament, és una de les causes de l’altra xifra important de les depeses, les pensions dels censals. D’aquesta manera s’entra en un cercle tancat que va agreujant la hisenda local i que sols té una eixida, incrementar les rendes de forma que vagen per damunt de les despeses. Els jurats carreguen els censals amb la intenció que en el futur les rendes puguen fer-se carree del desendeutament. Però no és així i, certament, cada any es carreguen fortes sumes per a solucionar l’abastament. Un dels any s que més censals es carreguen a la ciutat durant el segle XVI, és l’equivalent al période administratiu 15481549, amb 184.600 lliures, 10 sous i 2 diners, que es reparteixen entre les l46.250 lliures, 10 sous i 2 diners per a subvenir a Pere Noguer pel forment que havia de portar de Sicilia, les 35.100 lliures carregades per la compra de carn per a l’avituallament urbà, les 2.250 lliures per a socorrer la ñau de Joan Parent, que transportava forment, i les 1.000 lliures destinades a la provisió de fusta. 174 La suma de numerari carregada a censal durant l’any indicat equival a més del doble de l’obtinguda pels ingressos de les cises i les rendes. Com a exemple agafem les sumes carregades per abastament en una dècada:

CARREGAMENTS DE CENSAL PERAVITUALLAMENT, 1549-1558 175 (l,s,d)

A més d’aquestes sumes expressades hi ha en alguns anys unes quantitats petites carregades generalment per a subvenir alguna clavaria, que són insignificants si les comparem amb les obtingudes per avituallar la ciutat. Dues conclusions manifesten aqüestes xifres: una, que el volum carregat a censal per abastament és tan important com el volum dels ingressos municipals i, segona, que el capital carregat per l’abast de la earn és major que el del forment. Tanmateix, indiquem que s’ha prestat una menor atenció a l’estudi de la problemàtica càrnia que a les dificultáis i les crisis relatives a l’avituallament del blat.

La ciutat consumia una gran quantitat d’animals, 176 dels quals era deficitària. Calia importar caps de bestiar d’altres regions de la península, i per això la ciutat disposava de cabanyers que custodiaven el ramat en règim de transhumància. Això comportava un altre problema, el de les pastures, el qual, com hem indicai abans, es va resoldre quan la ciutat va obtenir un dret jurisdiccional sobre el territori del regne amb franquicia de pastures. No hem de confondre la zona franca de les pastures amb els bovalars, els quals son limitais i amollonats, perqué algunes poblacions amb ramais puguen assegurar-se la pastura sense que hi entren ramats d’altres llocs, i per a construir-los havien de sol·licitar llicència al rei. 177 Aqüestes dues zones de pasturatge diferenciades jurisdicciónalment comportaven molts litigis a la ciutat, ja que, de vegades, alguns ramats dels cabanyers entraven en bovalars particulars, fet que originava plets referents a la franquicia, sobre pagar impostos o no per la seua utilització, a més dels danys que podien causar en els horts. Una altra qüestió era la possibilitat de mantenir la ciutat el ramat a la devesa, cosa que generava molts conflictes però que, finalment, fou permesa mitjançant una llicència del virrei. 178