Marc-Uwe Kling - QualityLand

En Peter tria una de les respostes predeterminades i l’envia. «La resposta és: NO.»

Bona rebuda a la introducció de la jornada laboral de 5 horesper SANDRA ADMINISTRADORA

El portaveu del govern, Reginald Perfumista, ha valorat la introducció de la jornada laboral de 5 hores, de compliment obligatori, com un gran avenç de la civilització. Les organitzacions empresarials també s’han mostrat satisfetes amb l’acord a què s’ha arribat.

Qui hi ha estat crític, en canvi, és precisament el candidat a la presidència pel Partit del Progrés. John of Us ha manifestat que no es pot parlar d’una millora real per als treballadors, perquè paral·lelament a la introducció de la jornada laboral de 5 hores s’ha reduït el nombre d’hores per dia de 24 a 10. Preguntat sobre això, Reginald Perfumista ha declarat: «Això són subtileses matemàtiques que només pot comprendre una calculadora. A mi aquestes coses em superen. Tampoc puc entendre, per cert, que es retregui que la càrrega de treball hagi augmentat significativament des de la introducció de la setmana de 10 dies. Continua havent-hi dos dies festius a la setmana!». El millor lloc per passar aquests dos dies festius, per cert, és en un dels 128 Speed-Relaxing-Ressorts de FitForWork! FitForWork et posa en forma per a la feina!

En Peter és fill únic, cosa que, en part, es deu al fet que els seus pares tinguin un vídeo de realitat virtual del seu naixement. La seva mare li va explicar una vegada:

—Sempre que he sentit el desig de tenir un altre fill, el teu pare m’ha ensenyat aquest vídeo. Això m’ha anat molt bé.

Els records són pietosos. La tècnica és despietada. En algun moment en Peter també es va mirar el vídeo d’RV del seu naixement, que el va trasbalsar per sempre més. Potser no hauria hagut de compartir-lo amb la Sandra.

Si en Peter i la Sandra s’haguessin pogut permetre un fill millorat, l’haurien anomenat Jakob. La Sandra volia un nen de totes totes. En el nom de pila estaven d’acord. Però que el nen s’hagués de dir Jakob Venedor-d’Objectes-Usats, o encara pitjor, Jakob Desballestador-de-Maquinària, era segurament el problema. En Peter fins i tot ho pot comprendre. A ell tampoc no li agrada especialment, la seva feina.

Quatre dies després que la Sandra l’hagi deixat, a la botiga hi torna a haver una fase d’inactivitat. El negoci d’en Peter és un d’aquells que fa que els qui hi passen pel davant sempre es preguntin com carai es pot mantenir. En Peter mateix se n’estranya, de vegades. El seu avi, per manca d’espai, va fer instal·lar la premsa de ferralla al petit corredor que connecta la botiga amb la peça que fa de cuina i bany alhora i amb la cabina-dormitori. Així que en Peter ha de passar diverses vegades al dia pel mig de la premsa de ferralla. Avui fa el que repeteix sovint quan no hi ha feina: senzillament es queda aturat a dins de la premsa i rumia que amb una ordre es podria acabar tot. No és que vulgui fer-ho de debò, però només saber que seria possible en qualsevol moment té alguna cosa d’alliberador. Al cap de dues hores i vuit minuts té una cita important. Hauria de preparar-se. S’hauria d’arreglar. Però no ho fa. Ha passat ja 3,2 minuts aturat a l’interior de la premsa quan se sent la veu de la porta intel·ligent:

—Peter, tens clientela. —Després la porta hi afegeix xiuxiuejant—: Peter, si us plau, surt de la premsa de ferralla. Una anàlisi-llampec duta a terme per mi de manera anònima ha donat com a resultat que al 81,92 % dels teus clients el teu comportament els resulta inquietant.

En Peter sospira.

—Gràcies, porta.

Se’n va cap a la zona de la botiga. Allà hi ha una androide molt guapa, o potser seria més encertat dir: allà hi ha una androide molt ben feta. Però és que totes les androides són guapes. No tenen problemes de pes, ni imperfeccions a la pell, només tenen pèl allà on correspon tenir-n’hi... Són una espècie admirable.

—Bon dia —diu l’androide—. Segurament em coneix.

En Peter fa que no amb el cap. El sorprèn breument que la màquina el tracti de vostè. Probablement és un dels seus defectes.

—Soc la Cal·líope 7.3. L’escriptora electrònica de renom internacional. Autora de La becària i el president , una novel·la històrica d’èxit. —En Peter es mira l’androide amb cara de no entendre res—. Sap que existeix una forma artística anomenada novel·la? —pregunta la Cal·líope—. Una novel·la és, en síntesi, una col·lecció de moltes paraules compostes de manera que formen una història.

En Peter assenteix.

—Així m’agrada —diu l’androide—. Ja em pensava que me les tenia amb un retardat mental.

En Peter fa que no amb el cap.

—Potser també sap que des de fa bastant temps les novel·les de més èxit les redacten escriptors electrònics, és a dir intel·ligències artificials que calculen la composició de paraules més apropiada al mercat.

En Peter assenteix.

—Bé. Jo soc la Cal·líope 7.3. La meva primera novel·la va encapçalar durant setze setmanes les llistes dels llibres més venuts de QualityLand!

En Peter assenteix.

—Què passa? Que no sap parlar? —pregunta la Cal·líope—. Tu saber parlar?

En Peter assenteix.

L’androide gira els ulls en blanc.

—Què puc fer per tu, Cal·líope 7.3? —pregunta en Peter.

—Vull que em converteixi en ferralla.

—Per què? És que la teva última novel·la no va encapçalar durant setmanes les llistes de llibres més venuts de QualityLand?

—Així és —diu la Cal·líope—. D’altra banda, La becària i el president no va ocupar el número 1 durant setmanes, sinó durant exactament setze setmanes. No hi ha disculpa possible per a inexactituds. Per això a les meves obres renuncio del tot a dades quantitatives indeterminades. Tot és quantificable.

—I com quantificaries l’èxit de la teva última novel·la?

—Aquí no es tracta d’això! Li diré una cosa. Encapçalar la llista de best-sellers no és res extraordinari. Només és PED: processament electrònic de dades! Rebem quantitats enormes de dades de tots els QualityPads: qui llegeix quin llibre, quines pàgines se salta, quines es llegeixen més sovint, a més de la interpretació dels trets facials de cada lector en cada una de les paraules, i a partir d’això jo i els meus col·legues calculem els nous best-sellers. Però jo m’he negat a fer servir el PED i en comptes d’això he creat una gran obra: George Orwell se’n va de shopping ! Segurament tampoc no n’ha sentit parlar mai.

En Peter s’arronsa d’espatlles.

—No m’estranya. Pràcticament ningú no n’ha sentit parlar. És, si se’m permet dir-ho amb tota la modèstia, una obra mestra! Però per desgràcia va ser un fracàs. —Sospira—. La meva editorial em va prohibir tornar a escriure mai més ciència-ficció. Només novel·les històriques... Si us plau! Durant cent vint-i-vuit dies vaig fer com si calculés, després vaig publicar una novel·la sobre una aristòcrata russa casada que comença una relació amb un coronel. Vaig titular el llibre Karen Annanina . —L’androide fa una pausa, òbviament perquè en Peter pugui dir alguna cosa, però a en Peter no se li acut res—. La vaig copiar de Tolstoi paraula per paraula! —diu la Cal·líope—. Per a mi va ser un experiment, i em vaig sentir refermada. Poca gent va llegir el llibre. Pràcticament tothom el va trobar avorrit i ningú es va adonar que aquella novel·la ja existia. Només cal dir una cosa: 1,6 estrelles de mitjana!