Marc-Uwe Kling - QualityLand

—Això! Això. Fes un altre cop el discurs, John. Fes un altre cop el discurs! —En John gira els ulls en blanc—. Va, vinga, sí!

—No desapareixerem en silenci en la foscor —diu en John amb molt d’èmfasi—. No ens esvanirem sense lluitar. Continuarem vius. Sobreviurem. Avui celebrem junts —en John sospira— el nostre Dia de la Independència.

En Tony riu.

—Increïble! Increïble!

—Sembla ben bé de veritat —diu una diputada gran, com si no hagués vist mai un androide—. El puc tocar? —pregunta a en Tony, tot i que naturalment a qui vol tocar és a en John. En Tony assenteix i en John suporta estoicament que la dona li acariciï la cara i després li passi la mà pels cabells. Tot i així, a en Martyn li sembla que el somriure d’en John és encara un punt més postís que abans.

—Vol pessigar-me les galtes, també? —pregunta l’androide.

La dona no s’ho fa repetir. Si la màquina fos malvada, en Martyn no donaria ni un cèntim per les opcions de sobreviure de la vella. S’acosta al lloc de l’escena.

—Ah! L’esperava a vostè! —exclama en Tony Secretari-General fent un senyal a en Martyn perquè s’hi acosti—. Estic content de veure’l, Markus.

—Martyn —diu en John fent un moviment assertiu amb el cap i allargant-li la mà.

En Martyn la hi encaixa.

—Ah sí, esclar, Martyn —diu en Tony, i també li dona la mà—. Com està el venerable senyor? —Sense esperar la resposta, s’adreça a en John—. El pare d’en Markus és un dels nostres principals donants.

—El pare d’en Martyn —diu en John—. Ja ho sé.

—Està bé, suposo —diu en Martyn—. Continua comprant empreses i substituint la plantilla per robots.

—Me n’alegro —diu en Tony, sense escoltar-lo realment—. Me n’alegro. John, segur que coneixeràs el pare d’en Markus en un dels nostres sopars per recaptar fons.

En John of Us es mira en Martyn amb un aire desagradablement interessat. Inclina el cap i el repassa de dalt a baix. En Martyn es pregunta què deu estar calculant ara mateix aquell dilapidador d’energia elèctrica.

El primer senyal que el nivell d’en Peter ja només és d’un dígit és que els seus amics li retiren l’amistat. Tenen una por justificada que l’amistat amb un inútil pugui tenir efectes negatius per al seu propi nivell. Un dels antics amics d’en Peter fins i tot li ha escrit que no s’ho prengui malament i que està segur que ho comprendrà. I sí, en Peter ho comprén. En certa manera. En Ningú li ha ofert nous amics, però en Peter, tot i que li ho ha agraït, ha decidit no acceptar-ho.

Després de l’«últim sopar» amb la Sandra, se’n va directament cap a casa. Just en el moment en què arriba a la seva botiga d’objectes de segona mà, malhumorat, es presenta no pas per casualitat un dron OneKiss de TheShop.

—Peter Aturat —diu el dron alegrement—, vinc de TheShop, l’empresa d’enviament a domicili més popular del món, i tinc una bonica sorpresa per a tu.

El segon senyal que en Peter ara forma part dels inútils és que de sobte totes les màquines el tracten de tu. A l’embalum que el dron li entrega brunzint hi ha un paquet de sis cerveses. En el moment de veure les cerveses, en Peter s’adona que realment té ganes d’emborratxar-se. S’estimaria més que fos vodka, però la cervesa, consumida en quantitat suficient, també li permetrà matar prou cèl·lules cerebrals per poder passar la nit. En Peter constata que el seu humor millora. I això el molesta.

—Noto que estàs enfadat —diu el dron—. Hi ha alguna cosa del producte que no sigui correcta?

—No —diu en Peter—. Només és per la meva xicota...

—Oh, és clar —diu el dron—. Ho he sentit dir. Em sap molt de greu. Per tot el que m’ha arribat, fèieu bona parella. Ara valora’m, si us plau.

La seva pantalla tàctil s’il·lumina.

—Saps de què me n’he adonat? —pregunta en Peter—. Quan tens un dia especialment fotut, passa amb una freqüència sorprenent que a casa t’espera un dron amb un producte fantàstic, que et torna a animar.

—M’alegra saber que estàs satisfet amb el meu servei —diu el dron—. Ara valora’m, si us plau.

—Una coneguda meva afirma que això no passa per casualitat —diu en Peter—. Sosté que la gent que escriu el codi (potser més aviat hauria de dir: la gent que fa escriure el codi) vol que siguem feliços, perquè la frustració és improductiva. De vegades perillosa i tot.

—Una coneguda meva —diu el dron— afirma que ja no hi ha ningú que escrigui el codi. Que només hi hauria el codi. El codi que escriu el codi.

En Peter no sap què ha de respondre a això.

—Ara valora’m, si us plau —diu el dron.

En Peter es treu de la butxaca un retolador vermell i dibuixa un puntet al costat de l’ull de la càmera del dron.

—Què fas? —pregunta el dron.

—És per poder-te reconèixer. Ara ets una peça única.

—No ho entenc.

—Rumia-hi una mica.

—Ara valora’m, si us plau.

En Peter sospira i dona deu estrelles al dron, que s’envola brunzint satisfet.

L’endemà en Peter es desperta molt tard. Ha passat la nit amb el paquet de sis cerveses. Just quan havia buidat les ampolles, s’ha acostat un dron a la seva finestra amb un altre paquet de sis. Ara un avís al seu QualityPad li fa saber que el seu compte de punts a l’assegurança mèdica ha quedat en números vermells a causa d’un comportament eixelebrat. Per aquest motiu en Ningú li aconsella que vagi al gimnàs. Un cop allà, en Peter lloga una holocabina i corre per la cinta com si el perseguís una horda de zombis. I efectivament, en aquell escenari hologràfic el persegueix una horda de zombis. La cinta li ha suggerit aquest escenari com a adient per al seu estat d’ànim. Corre i corre fins que una veu amable li diu:

—Peter! Les teves pulsacions han pujat. Ves amb compte, si us plau, redueixo la velocitat.

Aquestes veus són sempre tan amables, pensa en Peter. De vegades això el treu de polleguera. Es pregunta si avui en dia a un esquizofrènic encara se’l pren seriosament.

«Doctor, doctor, sento veus!» «I qui no, Peter? Qui no?»

En Peter es rendeix i salta de la cinta.

—Gràcies, Peter —diu la cinta, i els zombis desapareixen—. Has guanyat setze punts de QualityCare. En qualsevol moment pots intercanviar els teus punts de QualityCare a la teva assegurança mèdica per prestacions extraordinàries com descomptes en les visites al metge o reduccions del temps d’espera per a les operacions vitals. Gràcies per cuidar-te.

—Sí, sí —diu en Peter—. Que et bombin.

—Peter, ves amb compte amb el teu llenguatge, si us plau —diu la cinta—. Ja sé que estàs frustrat perquè la teva xicota t’ha deixat, però això no és cap motiu per ofendre’m.

—Tens raó —diu en Peter.

—Crec que caldria una disculpa.

—Em sap greu, cinta.

—En aquests moments tens trenta-dos punts negatius de QualityCare. Vols bescanviar-ne algun?

—No, gràcies, cinta.

El QualityPad d’en Peter vibra. Hi llegeix el missatge següent: «Heu rebut un nou avís de QualityPartner: “Hola, Peter. Pensa en el teu val de QualityPartner! Si ho desitges, et proposem tot seguit i sense cap cost per a tu una nova parella del teu nivell”».

En Peter clica a «Tornar-ho a preguntar al cap d’un dia».

Al cap de poca estona rep un missatge de la Sandra Administradora: «Peter, he vist que encara no t’has connectat amb una nova parella. La meva nova parella és un tipus fantàstic!!! Sobretot a l’hora d’escoltar balades de rock ;-) Segur que tu també t’avindràs de meravella amb la teva nova parella! Estic preocupada per tu. B7s. Sandra».