Marc-Uwe Kling - QualityLand

En Peter sospira, després clica a: «Tornar-ho a preguntar al cap d’un dia».

El seu QualityPad li assenyala amb una tonada trista que acaba de baixar un nivell. Tots els que seuen al seu voltant se’l miren de reüll amb tant de secretisme que crida l’atenció. El seu estatus relacional es deu haver actualitzat just en aquell moment. Ara oficialment és un inútil.

En Peter activa el seu assistent personal.

—Ningú, envia un missatge a QualityPartner. Sol·licito una reducció del valor de rellevància per a «aspecte físic» del cinquanta, no, espera, del vint-i-cinc per cent.

—La teva sol·licitud ha estat rebutjada —l’informa en Ningú al cap d’un moment—. No es correspon amb els teus desitjos reals.

En Peter torna a sospirar, obre l’app de TouchKiss i de la llista de factures pendents tria la del sopar. El plat de la Sandra apareix com a pagat. Almenys això. En Peter prem els llavis contra el seu QualityPad per pagar la resta i pensa: «Això deu haver sigut el petó de comiat». Un petó esbravat. En Peter sent la necessitat urgent de tornar a netejar la superfície.

L’Aprenent de Bruixot ha arribat!per SANDRA ADMINISTRADORA

myRobot —Robots per a tu i per a mi— va donar a conèixer ahir, en el marc d’una presentació de productes de setze dies de durada, un nou model per al mercat dels consumidors. Es tracta d’un androide, anomenat Aprenent de Bruixot , que aprèn observant com les persones duen a terme els treballs manuals de caràcter repetitiu més diversos. «Tant si sou forners, perruquers, mossos de magatzem com empleats de la neteja», va dir Rebecca Llevadora, directora de myRobot , «ensenyeu simplement al nostre Aprenent de Bruixot el que feu i ell ho repetirà. Sense cansar-se, sense perdre la concentració, tantes vegades com calgui! Al cap de poques hores d’entrenament ja veureu que sou del tot superflus al vostre lloc de treball. És senzillament fantàstic!»

	Comentaris
	NATASCHA CAMBRERA: El meu ex, que és un borderline, ha regalat un trasto d’aquests al meu fill. A veure si endevineu quina és la primera feina manual que el nano, un adolescent amb les hormones disparades, ha ensenyat a fer a l’Aprenent de Bruixot.
	BRAD TRAFICANT-DE-DROGUES: De puta mare! Un amic meu, que és professor de kungfu, se n’ha comprat trenta-dos de cop. Sempre havia volgut tenir un exèrcit de robots que dominessin el kungfu!!!
	UDO PERRUQUER: No m’agrada gens ni mica...

Quan en Tony Secretari-General puja a l’escenari a la seu central del Partit del Progrés, nota literalment com els focus aparten d’ell l’ombra totpoderosa del seu pare. Tota la seva vida ha treballat per aconseguir-ho. No és una tasca fàcil, perquè el seu pare és conegut per haver posat nom al país. En realitat, en aquell moment fundacional, els creatius de PublicitatSenseFronteres havien proposat anomenar el país EqualityLand. Una enquesta havia donat com a resultat que el 25,6 % trobaven el nom «bo» o «més aviat bo», el 12,8 % el trobaven «dolent» o «més aviat dolent», el 51,2 % no tenia cap opinió i la resta no havia entès la pregunta. Així doncs, com que la majoria hi estava a favor, va anar de poc que no es bategés el país com a EqualityLand, però llavors el pare d’en Tony, que en aquell moment era ministre de Finances, va tenir una inspiració. Fent una petita ratlla amb la seva ploma, va barrar la primera lletra de la proposta i va convertir EqualityLand en QualityLand. En una conferència de premsa va dir:

—No sé com ho veuen vostès, però independentment de si els salaris són justos o no, com a consumidor jo triaria en qualsevol moment de l’any un producte «Made in QualityLand» abans que un de «Made in EqualityLand».

Els enregistraments d’aquesta conferència de premsa encara generen molts clics a la xarxa, i a en Tony li parlen sovint del seu pare. Però aquest vespre és ell el centre d’atenció, perquè tots els presents estan d’acord que el nomenament d’un androide com a candidat a la presidència és un fet cabdal, una fita històrica. En canvi es debat acaloradament si la idea és molt bona o molt estúpida.

En Martyn Director tampoc no té encara una opinió definitiva sobre aquest assumpte. L’única cosa que té clara és que els resultats que les enquestes donaven a en Tony Secretari-General no eren suficients perquè ell mateix es presentés com a candidat. També és evident que en Tony i en Conrad Cuiner no se suporten. Per tant, l’androide és la millor opció d’en Tony per esdevenir com a mínim vicepresident. En Martyn arriba amb un lleuger retard a la sala on té lloc la reunió, perquè s’ha entretingut flirtejant intensament amb una hostessa del partit. Malgrat les circumstàncies extraordinàries, a en Martyn el sorprèn que els seus companys de partit estiguin tan excitats. Des de l’escenari, en Tony Secretari-General intenta calmar els ànims.

—No ens enganyem! —crida—. Patim una profunda crisi de confiança. Ja ningú no confia en ningú. I encara menys en nosaltres, els polítics. Però en qui confia la gent? Qui és objectiu, insubornable i no comet errors? Una màquina!

És veritat, pensa en Martyn.

—En la línia que seguirà en John no hi haurà lloc per al dubte: serà matemàticament demostrable.

Sona convincent, pensa en Martyn.

—Però quina serà la seva línia? —crida un diputat des de la primera fila.

Bona pregunta, pensa en Martyn.

—Serà la nostra línia —respon en Tony—. Progrés i creixement. Però sense errors a l’hora d’esquivar les crisis.

Sona bé, pensa en Martyn.

—L’han programat així? —crida una altra diputada.

Una pregunta important, pensa en Martyn.

—No hem fixat expressament cap direcció per a en John, perquè no sabem quina és la millor —diu en Tony—. Si poguéssim preveure el resultat dels seus càlculs, ja no el necessitaríem.

És lògic, pensa en Martyn.

—En John posseeix una capacitat de càlcul que supera la de tots els cervells que tenim aquí reunits!

En Martyn es mira els seus companys i murmura:

—No costa gaire.

—En John té accés a totes les dades acumulades des de l’inici de la història de la humanitat. Els asseguro que elevarà a un nou nivell la racionalització de tots els processos socials.

Tinc gana, pensa en Martyn. Quan obriran per fi el bufet?

—Imaginin-se què significa això, senyores i senyors! Una administració impecable. En John és la veu de la raó purament instrumental feta cos!

En Martyn ja no escoltava de debò, però comença a aplaudir quan tots els altres aplaudeixen.

Més tard, durant el bufet, s’ha format naturalment un gran cercle al voltant d’en Tony i en John. Cada vegada que la cambrera passa amb les begudes, en John rebutja l’oferta negant amablement amb el cap.

—L’aspecte físic d’en John es va crear a partir d’imatges d’aquell antic actor —explica en Tony—. Com es deia?

—Bill Pullman —diu en John.

—Exacte. Perquè va fer el paper d’un gran president en aquella pel·lícula..., mmm... Com coi es deia?

— Independence Day —diu en John.