LibCat » Книги » Приключения » unrecognised » Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

Здесь есть возможность читать онлайн «Jordi Bilbeny - Carles I sense censura» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Читать книгу

Название:
Carles I sense censura
Автор:
Jordi Bilbeny
Жанр:
unrecognised / ca
Год:
неизвестен
ISBN:
нет данных
Рейтинг книги:
4 / 5. Голосов: 1
Избранное:

Добавить в избранное
Отзывы:
Написать комментарий
Ваша оценка:
- 80
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5

Carles I sense censura: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Carles I sense censura»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Resseguint els passos de Carles I en la seva ruta peninsular, Jordi Bilbeny construeix un relat magistral i exhaustivament documentat sobre el veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l'època. Pàgina rere pàgina, sorgeixen evidències incontestables de la presència no circumstancial de l'Emperador i l'Emperadriu en aquestes terres.
Una vinculació que ressitua el protagonisme a la Corona d'Aragó i constata l'existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar qualsevol rastre d'aquest passat. Un fet que l'investigador Pep Mayolas recull hàbilment en el seu pròleg: « l'aconseguiment més destacable de 'Carles I sense censura' continua sent aquest: demostrar, sense possibilitat d'error ni amb la més benvolent de les lectures, que la història oficial del Renaixement espanyol –i això inclou el català i el castellà– és mentida. És falsa. Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella a l'epicentre de la història».
Reveladora, rigorosa i farcida de coneixement, aquesta lectura presenta una nova visió de la història i denuncia, una vegada més, el control omnipresent de la maquinària censora. Al llarg del temps, i a través de l'ús recurrent de la manipulació i el muntatge, sembla bastir-se un discurs històric destinat a preservar, per sobre de tot, els interessos del poder, i no pas la realitat dels fets.

Carles I sense censura — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Carles I sense censura», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема

Шрифт:

↓

↑

Сбросить

Интервал:

↓

↑

Закладка:

Сделать

207Vg. VICENTE XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, Cronológicamente Ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de MDCCXLVII ; Officina de Joseph Estevan Dolz, València, 1747, tom I, p. 171.

208Vg. El Gran Diccionario Historico, o Miscellanea Curiosa de la Historia Sagrada y Profana ; traduït del francès per Luis Moreri i amb amplíssimes addicions de Joseph Miravel y Casadevante, Hermanos Detournes, Libreros; París, 1753, p. 304.

209Cf. JOSEP MORAN i OCERINJAUREGUI, «Cançó de l’avalot de les Quintes (1773)», Estudis d’història de la llengua catalana ; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004, p. 162.

210Vg. FÉLIX TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, y dar alguna idea de la Antigua y Moderna Literatura de Cataluña ; Imprenta de J. Verdaguer, Barcelona, 1836, p. 11.

211Vg. D. FERNANDEZ Y DOMINGO, ob. cit., p. 122-131.

212ANTONIO DE BOFARULL Y BROCÁ, Historia Crítica (Civil y Eclesiástica) de Cataluña ; Juan Aleu Fugarull, Editor; Barcelona 1877, tom VII, p. 36.

213Ídem.

214P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 641.

215A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.

216Ídem, p. 37.

217Ídem, p. 37, nota 2.

218 El Libre de Antiquitats de la Seu de València ; ob. cit., vol. I, p. 90.

219Ídem, p. 90-91.

220Ídem, p. 91.

221M. GARCIA, ob. cit., p. 387-388.

222GASPAR ESCOLANO, Segunda Parte de la Decada Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia ; Pedro Patricio Mey, València, 1611, columnes 1663-1164.

223D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

224Cf. M. [ANDRÉ JOSEPH] LE GLAY, Négociations Diplomatiques entre la France et l’Autriche durant les trente premiêres années du XVIe Siècle ; Imprimerie Royale, París, M DCCC XLV, tom II, doc. CLXVII, p. 608.

225Cf. AIMÉ CHAMPOLLION-FIGEAC, Captivité du Roi François Ier ; Imprimerie Royale, París, M.DCCC.XLVII, doc. CXX, p. 263.

226AMADA LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; Bulletin Hispanique , 40, núm. 3 (1938), p. 274.

227Ídem, p. 276.

228A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 38.

229A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

230D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.

231J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo ; ob. cit., p. 182.

232D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.

233Cf. M. SANUTO, ob. cit., columna 31.

234Cf. PADRE MARIANA, Historia General de España ; Imprenta y Librería de Gaspar y Roig, Editores; Madrid, 1849, tom III, p. 241 i A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 35.

235Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.

236D. I. DORMER, ob. cit., foli 171.

237Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.

238Ídem.

239 Dietaris de la Generalitat de Catalunya ; ob. cit., vol. I, p. 373.

240Ídem, p. 374.

241C. FERNÁNDEZ DURO, ob. cit., p. 169.

242Vg. P[ERE] C[ATALÀ], «Comentari marginal», Els Castells Catalans ; ob. cit., vol. IV, p. 110.

243J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo ; ob. cit., p. 182.

244 El Libre de Antiquitats de la Seu de València ; ob. cit., vol. I, p. 91.

245Ídem.

246ANTONIO SANCHIS PALLARÉS, Historia del Grau ; Carena Editors, S.L.; València, 2005, p. 80.

247P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.

248D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

249FERRAN SOLDEVILA, Història de Catalunya ; Editorial Alpha, segona edició revisada i augmentada, Barcelona, 1963, p. 893.

250Ídem, p. 893-894.

251PEDRO MEXÍA, Historia del Emperador Carlos V ; edició i estudi de Juan de Mata Carriazo, Colección de Crónicas Españolas-VII, Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1945, p. 395.

252A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 160.

253P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.

254P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.

255P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.

256D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

257Ídem, p. 176.

258G. ESCOLANO, ob. cit., columna 1664.

259D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

260VICENTE BOIX, Historia de la Ciudad y Reino de Valencia ; Imprenta de D. Benito Monfort, València, 1845, tom I, p. 386-387.

261A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.

262GONZALO FERNANDEZ DE OVIEDO Y VALDES, Relacion de lo suscedido en la prision de el Rey de Francia, des de que fue traydo en españa, por todo el tiempo que stuvo en ella, hasta que el Emperador le dio libertad y bolvio en Francia casado, con madama Leonor hermana del Emperador Carlos quinto Rey de España ; Biblioteca Nacional de España, Manuscrit 8756, segle XVI, foli 13 [recte].

263Ídem.

264Ídem, folis 13 [recte] – 14 [vers].

265Ídem, foli 1 [recte].

266PEDRO GIRÓN, Crónica del Emperador Carlos V ; edició de Juan Sánchez Montes, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Escuela de Historia Moderna, Madrid, 1964, p. 5-6.

267PETER RASSOW, «Prólogo» a la Crónica del Emperador Carlos V , de Pedro Girón, ob. cit., p. 6, nota.

268M. DE VICIANA, Tercera Parte de la Crónica de Valencia ; ob. cit., p. 228.

269 El Libre de Antiquitats de la Seu de València ; ob. cit., vol. I, p. 92.

270Ídem.

271Ídem.

272CARLOS SARTHOU CARRERES, Datos para la Historia de Játiva ; Imprenta Sucesora de Bellver, Xàtiva, 1933, vol. I, p. 219.

273Ídem, p. 19, nota 2.

274Ídem.

275Ídem.

276JAMES BACON, The Life and Times of Francis the First, King of France ; Edward Bull, segona edició, Londres, 1830, cap. X, p. 14.

277M. [LOUIS-PROSPER] GACHARD, La Captivité de François Ier et le Traité de Madrid ; C. Muquard, Librairie Européenne; Brussel·les, Gant i Leipzig, 1860, p. 25.

278 Les Memoires de Mess. Martin du Bellay Seigneur de Langey ; P. l’Huillier, París, 1569, foli 71 [vers].

279A. CHAMPOLLION-FIGEAC, ob. cit., p. 236, nota 1.

280Ídem, doc. CXV, p. 252.

281Cf. A. LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 276.

282 El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 92.

283A. LÓPOEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 271.

284M. GARCIA, ob. cit., p. 388.

285Ídem.

286EULÀLIA DURAN, «Notícia preliminar» a les Cròniques de les Germanies ; ob. cit., p. 54.

287Ídem, p. 50.

288M. SANUTO, ob. cit., columna 128.

289VICENCIO BLASCO DE LANUZA, Historias Ecclesiasticas, y Seculares de Aragon ; Iuan de Lanaia y Quartanet, Saragossa, 1622, Tom Primer, p. 260.

FRANCESC I ÉS CONDUÏT DE VALÈNCIA A XIXONA, PASSANT PER ALACANT

Seguint les traces de l’adulteració, i mirant de trobar on es va dur Francesc I i on va ser retingut al regne de València, vull ara aportar una nova dada. D’acord amb una lletra de l’Emperador al virrei Lanoy, datada el 20 de juny del 1525, observem com Carles li ordena que dugui el presoner al castell de «Patina, prop de València», 290 perquè «ens sembla que el dit Patina és situat en un país prou bo, i és el lloc més proper de Salou o de qualsevol altre port de Catalunya on podeu desembarcar, puix el Patina és el millor lloc i el més segur per posar-hi el dit rei de França, benentès amb bona guarda com acostumeu a fer-ho». 291 La carta cesària conté diversos suggeriments sobre afers estratègics, tant sobre la bona conducció del rei francès a bon port, com d’assumptes italians, després dels quals Carles insisteix que, quan el dugui a «Patina», li parli «amb l’honorable tractament que ell pugui esperar i de les nostres bones intencions vers una pau universal». I rebla que cal que «sigui dut al castell de Patina, on la seva persona –repeteixo– ha de ser mantinguda en perfecta seguretat». 292 Per més que la carta ens vingui signada a «Toledo», no hi ha cap altra referència a la més mínima intenció que el monarca francès hagi de ser conduït ni a aquella ciutat, ni a Madrid, ni a cap més altra de Castella. Segons la voluntat de l’Emperador, En Lanoy ha de portar Francesc a «Patina», a València, perquè és el millor castell que té i el més ben comunicat per mar amb Catalunya. Tanmateix, en tot aquest relat hi ha un problema greu: ni a València ni a Catalunya no hi ha cap castell que es digui «Patina». En Bradford, que s’estranya d’un topònim tan rar, puntualitza en una nota al peu de pàgina: «així a l’original». I tan sols s’atreveix a conjecturar si es podria tractar de « Quere Patacina , una ciutat prop de Tarragona?», 293 sense dilucidar-ho i, el que és pitjor, sense tenir en compte que el text de la lletra diu explícitament que «Patina» es troba «prop de València».