Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

No costa gaire d’entendre, per tant, com la deslocalització ha estat un motor constant en la reescripturació dels fets, que s’esdevenien al regne de València, però que, per raons d’estat, calia situar a Madrid. Ho hem vist i revist. I tanmateix, abans he citat el parer d’En Sanuto, per qui, just en les dates que el rei gal arribaria a València, feia sortir Carles de «Toledo» i, contra tot pronòstic, ens assegurava, el 23 de juny, que l’Emperador «venia a València, cosa que molt complau al Legat [Apostòlic que s’havia de trobar amb ell], perquè així no hauria de navegar tant per mar». 288 En resolució: si l’Emperador va sortir de Castella per venir a rebre Francesc I a València, tots els relats que ens diuen que li van dur el monarca pres a Madrid els hem de menystenir diligentment i començar a cercar al regne mediterrani, sense cap mena de compungiment mental, el lloc on el Cèsar s’havia instal·lat i el castell on va fer dur el presoner. I, atès que Francesc I era a Gandia i Dènia a final de juliol d’aquell 1525, és més que versemblant i deduïble que l’Emperador també hi seria a prop. El rei de França, doncs, viatjaria per mar, custodiat per En Lanoy, mentre l’Emperador, segons sembla, ho anava fent més lentament, amb la cort o amb una comitiva, per l’interior del país, on romandria força temps, sense que fos traslladat a Castella, com, en parlar de la conducció de Francesc I a Espanya, ho explicita En Blasco de Lanuça: «De Barcelona vingué el rei amb tota l’armada a Tarragona, i d’allà passà a desembarcar a València, on se li feu solemníssima rebuda, i l’hi deixaren per un bon espai de temps, descansant dels treballs de la guerra passada i de la navegació d’Itàlia a Espanya». 289 És evident, doncs, que si de València hagués passat a Madrid, no s’hauria estat al país «un bon espai de temps», sinó tan sols uns dies. Quant de temps va estar el rei gal en terres valencianes? Van ser uns dies escadussers, de tràmit, o, com diu En Lanuça, «un bon espai de temps»? Un espai de temps més vast del que se’ns assegura que hi va ser?

156J. OCHOA DE LA SALDE, ob. cit., foli 147 [recte].

157JULIAN DE PINEDO Y SALAZAR, Historia de la Insigne Órden del Toyson de Oro ; Imprenta Real, Madrid, 1787, Part Primera, tom I, p. 142.

158I. DE MARIANA, ob. cit., foli 729.

159«Historia del Invencible Emperador Carlos Quinto, Rey de España, compuesta por su Majestad Cesárea»; ob. cit., p. 492.

160PERE GIL i ESTALELLA, Història moral de Cathalunya ; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, CII; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2017, Llibre segon de la Història catalana , p. 354.

161Ídem, p. 355.

162CESÁREO FERNÁNDEZ DURO, Viajes Regios por Mar en el Transcurso de Quinientos Añós. Narración Cronológica ; Est. Tip. «Sucesores de Ribadeneyra», Madrid, 1803, p. 165-166.

163Ídem, p. 166.

164VÍCTOR BALAGUER, Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón ; Librería de Salvador Manero, Barcelona, 1863, tom IV, p. 83.

165A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

166Cf. PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia de la Vida y Hechos del Emperador Carlos V, Max[imo] Fortissimo, Rey Catholico de España y de las Indias, Islas, y tierra firme del Mar Oceano ; a casa de Bartholome Paris, Pamplona, 1614, Primera Part, foli 659.

167A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

168Ídem.

169Vg. WILLIAM BRADFORD, Correspondence of the Emperor Charles V and his Ambassadors at the Courts of England and France ; Richard Bentley, Londres, 1850, p. 123.

170Ídem, p. 124.

171A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

172V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.

173 Dietaris de la Generalitat de Catalunya ; ob. cit., vol. I, p. 373.

174V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.

175Ídem.

176Ídem.

177Ídem.

178DIEGO DE COLMENARES, Historia De La Insigne Ciudad de Segovia y Conpendio de las Historias de Castilla ; Diego Diez, Madrid, 1640, p. 492.

179 Dietaris de la Generalitat de Catalunya ; ob. cit., vol. I, p. 374.

180FERNANDO FULGOSIO, «Cronica de la Provincia de Tarragona»; dins Crónica General de España, ó sea Historia Ilustrada y Descriptiva de sus Provincias, sus poblaciones más importantes de la Península y de Ultramar ; Rubio, Grilo y Vitturi, Madrid, 1870, p. 59.

181J. PIN Y SOLER, «Breu Comentari» als Diàlechs d’Antonio Agustín, a cura de J. Pin y Soler, Llibrería Antiga y Moderna de S. Babra, Barcelona, 1917, p. XLII-XLIII.

182Cf. P[ERE] C[ATALÀ] i M[IQUEL] B[RASÓ], «Expressió castellera de la Tarragona medieval», Els Castells Catalans ; Rafael Dalmau, Editor; Barcelona, 1973, vol. IV, p. 85.

183MARTÍ DE VICIANA, Segunda Parte de la Crónica de Valencia ; Sociedad Valenciana de Bibliófilos, Valencia, 1881, p. 55.

184HIERONIMO SEMPERE, La Carolea ; en casa de Juan de Arcos, València, M.D.LX, foli CXXX [recte].

185PEDRO SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate, ilustrado con los Sucessos Historicos más memorables de los Principes sus Devotos, y Bienhechores ; Pablo Camins, Impressor; Barcelona, 1747, p. 297 (nota 3) i 311.

186PERE SERRA i POSTIUS, Lo perquè de Barcelona y Memòrias de Sas Antiguedats ; a cura de Joan Tres i Arnal, Autors Catalans Antics-15, Fundació Pere Coromines, Barcelona, 2006, p. 123.

187Ídem, p. 123, nota 1151.

188ENRIC QUEROL COLL, «Els Aldana, tortosins del segle XVI aveïnats a València: de les armes a les lletres»; Pedralbes , 27 (2007), p. 201.

189Ídem, p. 202.

190P. VOLTES BOU, ob. cit., p. 21.

191MIQUEL CASTELLVELL, «La batalla de Pavia, Francesc I de França i Joan d‘Aldana», web de l‘Institut Nova Història, 1 de maig del 2010; https://www.inh.cat/articles/La-batalla-de-Pavia,-Francesc-I-de-Franca-i-Joan-Aldana

192FRANCISCO MARTOREL Y DE LUNA, Historia de la Antigua Hibera ; Geronimo Gil, Tortosa, M.DC.XXVII, foli 297.

193Ídem, folis 297-298.

194Ídem, foli 299.

195Ídem.

196Ídem, folis, 311-314.

197Cf. DANIEL FERNANDEZ Y DOMINGO, Anales o Historia de Tortosa, desde su Fundacion hasta Nuestros Dias ; Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, Barcleona, 1867, p. 121.

198F. MARTOREL Y DE LUNA, ob. cit., folis 300-308 i 311-314.

199Ídem, folis 308-309.

200Ídem, foli 310.

201Vg. I. F. ANDRES DE UZTARROZ, ob. cit., folis 103-104.

202Vg. FRANCISCO DIEGO DE SAYAS RABANERA Y ORTUBIA, Anales de Aragon desde el Año de MDXX del Nacimiento de Nuestro Redemptor hasta el de MDXXV ; Herederos de Pedro Lanaja, Impressores del Reyno; Saragossa, 1666, p. 770-774.

203Vg. MANUEL MARCILLO, Crisi de Cataluña, Hecha por las Naciones Estrangeras ; Imprenta de Mathevat, Barcelona, 1685, p. 230-231.

204LUIS LA-MARCA, Teatro Historico, Politico, y Militar. Noticias Selectas, y Heroycos Hechos de los Principes, y Varones mas Ilustres que celebra la Fama ; Francisco Mestre, Impressor; València, 1690, p. 42.

205Vg. NARCISO FELIU DE LA PEÑA Y FARELL, Anales de Cataluña. Y Epilogo Breve de los Progressos, y famosos hechos de la Nacion Catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los mas señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Poblacion de España ; Juan Pablo Martí; Barcelona, 1709, Tom Tercer, p. 166-167.

206Vg. P. SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate ; ob. cit., p. 297, nota 3.