Carles Capdevila Plandiura - Educar millor

Carles Capdevila

Carme Thió

Jaume Cela

Maria Jesús Comellas

Jaume Funes

Eva Bach

Gregorio Luri

Mariano Fernández Enguita

Joan Manuel del Pozo

Roser Salavert

José Antonio Marina

Francesco Tonucci

A R C À D I A

En tan bona companyia A la Isabel i en Carles, els meus pares, els millors del món. I a l’Adela, en Josep Maria i la Bruna, els mestres de qui més he après.

Carme Thió

Jaume Cela

Maria Jesús Comellas

Jaume Funes

Eva Bach

Gregorio Luri

Mariano Fernández Enguita

Joan Manuel del Pozo

Roser Salavert

José Antonio Marina

Francesco Tonucci

Agraïments

Carles Capdevila

A la Isabel i en Carles, els meus pares, els millors del món.

I a l’Adela, en Josep Maria i la Bruna, els mestres de qui més he après.

Fa vint anys que sóc pare. De cada cop més fills, fins a quatre. I en aquestes dues dècades tan intenses, apassionants i ocupadíssimes, he introduït un mètode curiós de conciliació laboral i familiar: emportar-me la canalla a la feina. Literalment, quan puc, com feia el meu pare, a qui de nen jo observava al taller de fusteria i acompanyava a les reunions. I també en un sentit més metafòric. He escrit en clau d’humor sobre la paternitat, he impulsat programes de ràdio i televisió sobre educació, i quan vam fundar el diari Ara vaig tenir clar que el Criatures en seria el suplement estrella. Com més va estic més convençut, i en tinc força proves, que res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria, i menys pors i complexos. Compartir batalletes, riure’ns dels nostres fracassos, aprendre dels altres.

Aquest llibre va d’això. Intenta ajudar a educar millor, perquè millorar, com aprendre, són objectius essencials de la vida. I humilment pretén –només– fer companyia a famílies i mestres. No hi busqueu mètodes personalistes ni receptes màgiques ni solucions espectaculars. Hi trobareu, això sí que us ho garanteixo, la saviesa d’onze experts i un munt de pistes perquè sigueu vosaltres els que arribeu a les conclusions, ja que al capdavall sou els que prendreu les decisions. Són onze professionals de trajectòries diverses i amb visions diferents. De fet, la lectura d’aquestes pàgines és una invitació al debat, perquè en alguns aspectes hi trobareu punts de vista contraposats. Però els uneixen algunes virtuts bàsiques: passió per l’educació, experiència pràctica, contacte amb famílies i docents, i la ferma voluntat d’empoderar pares i mestres en lloc d’espantar-los o alliçonar-los.

M’encanta conversar. I fer-ho sobre de quina manera eduquem em sembla extraordinari. La dialèctica és la base de l’educació, cal anar rodejant els temes, aproximar-s’hi, aprofundir-hi. He après tant d’aquestes onze persones que tinc la certesa que aquest llibre us pot ser molt útil, en el sentit pràctic, i molt enriquidor, en un sentit més intel·lectual. Són persones amb criteri, s’estimen la professió, que majoritàriament és la seva vocació, i transmeten ganes de fer-ho bé i un optimisme de la voluntat per aconseguir-ho. Cada conversa s’acaba amb un munt d’idees, amb el cap que bull sobre com abordar-les, i amb el cor obert a combinar la nostra missió tan delicada amb l’amor incondicional, que és l’essència educadora. Estimar el que tenim entre mans és el primer pas.

El llibre vol servir pares i mestres. I avis i àvies, naturalment, i tiets i la gent que rumia si vol entrar en l’aventura de la procreació, que alguns insisteixen a pintar com un túnel fosc i d’altres pensem que és una font d’alegries i contradiccions. Res no ens enfronta tant a nosaltres mateixos com intentar encarrilar la mainada, fer-la espavilar i controlar-la, estimular-la i posar-li límits.

Començo per Carme Thió perquè amb ella va començar tot. És la primera dels onze entrevistats que vaig conèixer, i l’estimo molt. Però també començo amb ella perquè, tot i que qualsevol ordre té un punt d’aleatori, he pretès que les primeres converses estiguin més enfocades a l’àmbit pràctic, i a la segona meitat hi hagi més reflexió sobre l’educació professional, sobre els mestres, sobre la necessitat d’innovació a l’escola. Però el llibre és prou flexible i els entrevistats són prou rics en idees perquè a cada conversa hi hagi reflexions per a qualsevol lector. A més, la frontera entre pares i mestres és molt porosa, quan la majoria de docents també tenen canalla a casa, i quan els pares i mares tenim en el professorat els nostres aliats i tot el que els afecta a ells també ens hauria d’afectar a nosaltres.

Al llarg del recorregut veureu que busco verbs que siguin sinònims d’educar: impulsar, estirar, empènyer, provocar, estimular, escoltar, respectar… N’hi ha un munt i és un exercici molt interessant fer-ne la llista mental. Hi ha un verb clau, que és acompanyar . L’educador acompanya la criatura i per fer-ho ha de saber trobar la distància exacta. Ni massa a sobre, ni massa lluny. I ha d’anar modulant aquesta distància, fins a fer-se prescindible, que és l’èxit més gran.

Per això he triat també aquest subtítol per al llibre. Acompanyar famílies i mestres és l’objectiu central, és el propòsit. Els educadors ens hem de fer companyia, donar-nos ànim, ajudar-nos. Si aquestes converses us fan rumiar i us ajuden a viure amb més seguretat i espontaneïtat la vostra tasca, els dotze que hi hem participat estarem contents i agraïts a la vida per deixar-nos dedicar al que ens fa més feliços, i en tan bona companyia.

CARLES CAPDEVILA

© Ruth Marigot Murillo

Carme Thió de Pol (Barcelona, 1943) és psicòloga especialitzada en educació infantil. S’ha dedicat tant a l’orientació i a la formació de mestres com a l’assessorament familiar. Col·labora amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i és autora de diversos llibres sobre l’educació dels infants, com ara Entre pares i fills (2013) i M’agrada la família que m’ha tocat (2013).

15 de juliol del 2014 . Fa disset anys que la vaig conèixer, quan a casa acabàvem de tenir dues criatures i estàvem absolutament desbordats. Va ser la meva primera psicòloga, i mai no li agrairé prou la serenitat i l’entusiasme que ens va transmetre a un grup de pares. Quina teràpia col·lectiva, quin tip de riure’ns dels nostres complexos. Carme Thió sap escoltar i el seu mètode no és cap recepta, és molt més transformador: fer-nos pensar i acompanyar-nos perquè decidim nosaltres mateixos quina és la via més adequada. Ella ens va convèncer que cada problema és una oportunitat educadora, i ens ho vam creure tant que, entusiasmats, vam doblar el nombre de criatures per tenir el doble d’oportunitats.

Ets experta a treballar amb grups de pares i mares angoixats.

Sí, un dels objectius és tranquil·litzar-los. Els pares d’avui ho tenen difícil perquè van molt cansats, sobretot les mares, que van extenuades; i quan estem extenuats no funcionem gaire bé. Un dels objectius de les trobades de pares és que es relaxin, es tranquil·litzin i no facin tanta tragèdia del que són anècdotes de la vida.