Mercè Foradada - L'amor quiet

—Les Thermes de Lamalou.

El 1913 la família Simón en bloc passa tres setmanes en un establiment termal francès, que, per les referències trobades en diverses cartes, ja havien freqüentat altres estius. Es tracta del Grand Hotel des Thermes, a Lamalou-le-Haut, al departament d’Hérault, en plenes muntanyes del Languedoc, a la regió d’Occitània. L’establiment disposa, a més de les instal·lacions termals, de teatre, grans jardins i una gamma de recorreguts amb paisatges suggeridors per a curtes i llargues excursions. Allà la família de l’editor hi fa salut i vida social.

—L’Editorial Montaner y Simón.

L’Alejandro s’entrevista amb el seu futur sogre al despatx que el senyor Simón té a l’editorial. Fundada entre 1861 i 1867 (el ball de dates no s’acaba mai) per ell i un soci, Ramon Montaner Vila, té diverses i indeterminades ubicacions abans d’instal·lar-se al carrer Aragó, 225, en un dels primers edificis modernistes de Lluís Domènech i Montaner, entre els anys 1882 i 1885 (de nou, les dates ballen). L’edifici, amb una proposta de façana on es combina el maó vist i el ferro, és pionera en l’arquitectura urbana barcelonina i té unes grans dimensions. L’empresa manté una activitat i uns nivells de qualitat que la posicionen com a referent en el món editorial nacional i internacional de l’època. Incorpora nous sistemes d’impressió a la impremta tradicional i es dedica especialment a publicar obres monumentals sobre història, art i cultura, i també edicions de bibliòfil en llengua castellana. A la planta baixa de la seu hi treballen dos-cents quaranta operaris i fan servir cinc-cents mil quilos de paper a l’any. Arriba a tenir més de vuit-cents corresponsals, subscriu acords amb catorze empreses sud-americanes (a Buenos Aires, Montevideo, Santiago de Xile, Valparaíso, Puerto Rico, l’Havana, Mèxic, San Salvador, Bogotà, Guatemala, Caracas, Lima, El Callao i Guayaquil) i el volum d’exportacions al continent americà es valora en mig milió de pessetes anuals. Durant el primer quart del segle xx té més de dos-cents cinquanta títols al catàleg, alguns de molta volada com la Histor ia general del arte , que dirigeix el mateix Domènech i Montaner, la Bibl io teca universal ilustrada , el Dicc io nar io enciclopédico hispano-americano de c ie nc ia s, artes y literatura i prestigioses revistes com La Ilustrac ió n Artística i El Salón de la Moda .

—La fàbrica tèxtil de l’Alejandro.

«Fábrica de Tejidos de Novedades Blanch & Morillo. Viladomat, 165. Teléfono 414», diu una de les capçaleres del paper de carta fundacional; «Fábrica de Tejidos de Novedades de Algodón y sus Mezclas. Blanch y Morillo. Cortes, 622. Teléfono 1359», diu la capçalera del paper de carta amb què l’Alejandro escriu sovint a la María, previsiblement en les interminables hores de feina.

Fundada pel seu pare, José Morillo Llobet, l’any 1902, juntament amb el soci, Jaime Blanch Riera, el 1913 la dirigeix l’Alejandro, ja que el senyor Blanch, segons es pot deduir per algunes cartes de la correspondència, té una salut delicada.

Algunes notes del segon sobre

1. Crida l’atenció la vida regalada de l’alta burgesia barcelonina de començament del segle xx. Cases principesques, estiuejos de tres mesos a diverses poblacions, negocis pròspers i vida desvagada per a la immensa majoria del sexe femení i gran part del masculí. El mateix A., copropietari d’una fàbrica tèxtil en ple auge i cònsol general del Paraguai, que gaudeix d’un estatus econòmic i social força envejable, se sent poc solvent davant del tren de vida de la família de la dona que pretén festejar. Sap que no podrà oferir-li la vida tan plena de luxe a què està acostumada i, des del primer moment, vol deixar les coses clares.

No he considerat m ai la riq ue sa un mitjà imprescindible per fer la felicitat de ningú, i m’atrev ei xo a cr eu re q ue vostè té la meva mat ei xa opin ió . Per exposar-li a vostè tot el q ue se m’ocorre la meva carta ser ia interminable, només vull q ue hi consti q ue per part meva no penso ni em pr eo cupa cap altra cosa q ue el s eu carinyo; tota la resta, a banda del respecte q ue els s eu s pares em mer ei xen, ho considero molt secundari. Soc una mica v io lent, ho comprenc, però m ai , m ai voldr ia passar pel q ue no soc (Barcelona, 18/4/1913).

2. Es comencen a perfilar els tarannàs de M. i A., ja des d’aquestes primeres cartes? A., tot i la seva percepció de trobar-se en condicions d’inferioritat econòmica, apareix decidit i bastant segur d’ell mateix, i assumeix aviat el paper de protector, tendrament foteta de la «fragilitat» i sentimentalisme de M. És realment M. una mica figaflor o el seu capteniment forma part del rol femení de nena consentida que sembla tenir tan interioritzat?

3. És curiosa la velocitat amb què evoluciona el to de les salutacions i els comiats, sobretot pel que respecta a A. Fórmules creatives, on assaja totes les possibilitats del nom de l’estimada: Estimada Mar iu cha , María de la meva vida o Estimada Mía del m eu cor , un diminutiu que després serà molt habitual entre ells. I no parlem ja dels comiats, progressivament més «encesos»: Mentrestant no oblidis q ue mentalment sempre està amb tu i q ue només per tu v iu , i q ue t’estima cada vegada més i més, el t eu Alejandro ; Amb aq ue st paper q ue he comprat per escr iu re’t q ua n sig ui s a Lamal ou , ja no em q ue da lloc ni per env ia r-te una abraçada, però en endavant ja escr iu ré més petit perquè n’hi càpig ue n moltes, del t eu Alejandro ; M’acom ia do fins a la meva carta de demà i fins després al Saturno, i per carta, no podent fer-ho d’una altra manera, et besa mil i mil vegades, amb tota la seva ànima, el t eu Alejandro ; I per a tu, per a tu tot, tot el carinyo, el cor, el pensament i incomptables petons i abraçades com a express ió de com t’estima el t eu Alejandro .

M., en canvi, es manifesta més ponderada amb les salutacions, i manté el ja establert El m eu estimat Alejandro , però es deixa anar una mica més en els comiats: Ad eu , estimat Alejandro m eu , desitjo q ue aq ue sta [carta] et c au si la mat ei xa alegr ia q ue m’ha c au sat a mi la teva. Rep mil petons de la teva nòv ia , q ue ja saps com t’estima. María .

4. Pel que fa al format de les cartes d’aquest sobre, es manté la quartilla plegada de paper de gran gramatge, amb la incorporació de dos altres suports remarcables: el paper fi i amb una subtil pauta de la fàbrica Blanch y Morillo, amb la capçalera ja reproduïda, i el paper, de format més petit, de l’establiment termal de Lamalou. A la capçalera impresa, sota un escut que mostra unes muntanyes, coronat i entre llorers, s’hi pot llegir: gd etablissement thermal et gd hotel des thermes. cros-aguillon, propiétaire. lamalou-le haut (hérault). També hi ha un parell de targetes de diferent grandària.

5. Respecte de l’embolic dels arquitectes Domènech. Pel que sembla, Josep Domènech i Montaner (1849-1923) signa les obres de la Torre Simón a la Vila de Gràcia el 1878 —és la casa d’estiueig familiar fins a l’any 1885, dos anys abans del naixement de M.—, recomanat pel soci de Francisco Simón, Ramon Montaner, que és el seu oncle i vol promocionar el jove arquitecte, que tot just ha acabat la carrera uns anys abans. Poc després, li encarreguen les obres de la nova seu de l’editorial Montaner y Simón, al carrer Aragó, i la culminació del Palauet Montaner, veí del Palauet Simón. L’altre Domènech, Josep Domènech i Estapà (1858-1917), és l’arquitecte del Palauet Simón, que s’acaba enfrontant amb Domènech i Montaner per la seva concepció de l’arquitectura nacional i per algunes idees polítiques. En alguna ocasió és anomenat «Domènech, el dolent».