Miquel Parets - Crònica Volum I

62.Per a les xifres de 1516 i 1716, vegeu Albert Garcia Espuche, «Barcelona a principis del segle XVIII: la Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana», Universitat Politècnica de Barcelona, tesi doctoral, 1987, pp. 230 i 865-867; per a les dades de final del segle XVI, vegeu ACA, Reial Audiència, Plets civils, 13060, i AHPB, Antoni Batlle, Sextum manuale contractuum et instrumentorum, 26 de desembre de 1594 a 23 de desembre de 1595, ff. 82v-83r i 568v-569v. El 1601 n’hi havia trenta-sis, segons Jeroni Pujades, Dietari , 4 vols., ed. de Josep M. Casas Homs, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1975-1976, vol. I, p. 112. Per a les dècades de 1650 i 1660, vegeu AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de vàries confraries de Barcelona, 1636-1644, i AHPB, Vicenç Gavarró major, Consells de la confraria dels assaonadors de Barcelona, 1660-1664. Una font de començament del segle XVIII, AHCB, Gremis, Cadastre Individual, 1716-1717, (s. d.), dóna un total de vint-i-set mestres amb botiga parada, deu sense, cinc oficials que treballaven, i tres que no. Una talla del 1769 incloïa vint-i-dos mestres, segons AHPB, Daniel Troch, Libro seu Manuali … omnia consilia et alia instrumenta faciencia pro Confratria Sancti Ioannis Baptiste Pellium Masseratorum huius civitatis, 1753-1793, f. 112r-v (13 d’abril de 1769).

63.AHCB, Gremis, 37-4, Llibre de consells del gremi dels fusters, 1648; el 22 de novembre es reuniren un total de noranta-quatre mestres (f. 4r).

64.AHCB, Insaculacions, vol. 54, f. 464v, on consta que després del traspàs del mestre assaonador Francesc Comalada ningú no el va substituir al Consell de Cent per manca de «persones elegibles».

65.De manera semblant, quan Andreu Vergers va morir el 4 de maig de 1633, Parets recorda que «era homo que feia molt negossi de sumach» (I, 106r). Per cert, la dona de Vergers, Jerònima, era filla de Joan Roget, que provenia d’una família d’origen francès de fabricants d’instruments òptics i que, segons el científic milanès Girolamo Sirturo, hauria construït un telescopi abans que Galileu; vegeu la bibliografia recollida per Víctor Navarro dins José María López Piñero et al. (eds.), Diccionario histórico de la ciencia moderna en España , 2 vols., Barcelona, 1983, vol. II, pp. 257-259. El testament de Jerònima és a AHPB, Antoni Masclans, Manual de testaments, 1610-1630, s. n. (10 de desembre de 1617).

66.Era un tipus de propietat força habitual en les ciutats catalanes del període, segons que es pot veure a Albert Garcia Espuche i Manuel Guàrdia Bassols, La construcció d’una ciutat: Mataró, 1500-1900 , Mataró i Barcelona, 1989, pp. 113-122.

67.Per a l’elevat nombre d’artesans i de membres de les seves famílies que s’estaven a l’hospital, vegeu José Luis Betrán Moya, «Sociedad y peste en la Barcelona de 1651», Manuscrits , 8 (1990), pp. 255-282, esp. 271.

68.AHPB, Pere Màrtir Ferrer, Llibre segon de concòrdies, 1660-1688, ff. 280r-284v (11 de juny de 1666). Alguns altres assaonadors també pogueren dotar considerablement les seves filles. Així, Júlia Noguers, filla del mestre assaonador Jaume Noguers i germana de Maria, la padrina d’un dels fills de Parets, Jaume, va poder aportar mil lliures l’any 1653, quan es va casar amb el jove botiguer de teles Joan Roger; vegeu AHPB, Miquel Serra, Llibre segon de capítols matrimonials, 1645-1661, núm. 45 (2 de març de 1653). Una part del dot, que incloïa tant diners en efectiu com béns immobles, provenia del seu oncle i padrí Joan Bruguera, fill d’un blanquer esdevingut mercader, que s’havia casat amb una germana de Jaume Noguers, Jerònima. Al seu testament, va llegar sis-centes lliures a Jaume, i el va nomenar un dels marmessors; vegeu AHPB, Joan Jeroni Talavera, Tertii testamentorum, codicillorum et alliarum ultimarum voluntatum libri, 1623-1650, s. n. (2 de setembre de 1649).

69.Sobre la tomba de Minguella, Agustí Duran i Sanpere, «L’església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia , 34 (1961), pp. 141-196, esp. 195. Per a la seva proposta, vegeu AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de diverses confraries, 1636-1644, s. n. (25 de desembre de 1659). Un altre exemple d’assaonador ric era el ja esmentat Jaume Noguers, l’inventari del qual, de l’any 1654, incloïa, a més d’un notable patrimoni, tres dipòsits a la taula de canvi de la ciutat per valor de 470, 378 i 476 lliures, respectivament; dues peces de terra a Vilafranca del Penedès, i set censals de persones de fora de Barcelona que pujaven a 820 lliures i li proporcionaven una renda anual d’unes quaranta lliures. Vegeu AHPB, Jaume Vila, Plec d’inventaris solts, 1636-1661, s. n. (1 de març de 1654).

70.AHPB, Antic Servat major, Inventaria et encantus, 1630-1636, ff. 223r-224r (26 d’abril de 1631), i AHPB, Josep Quatrecases Sala, Llibre tercer d’inventaris i encants, 1662-1664, s. n. (24 de novembre de 1663). No deixa de ser interessant el fet que Josep Comalada fos un germà del Pere Pau Comalada amb fama de ric esmentat anteriorment. Sobre Campins i Pintor, AHPB, Jaume Rondó, Llibre d’inventaris, 1651-1656, ff. 11r-21v (3 de juny de 1650), i AHPB, Vicenç Gavarró major, Llibre d’inventaris i encants, 1659-1668, s. n. (15 de setembre de 1664). Campins era propietari d’una casa prop de la plaça de l’Oli, però s’estimava més de viure en un habitatge de lloguer —de tretze habitacions— dels voltants, al carrer Basea.

71.AHPB, Joan Salines, Decimum septimum manuale sive protocollum, 28 de desembre de 1644 a 22 de desembre de 1645 (26 de setembre de 1645); AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de diverses confraries de Barcelona, 1636-1644; AHPB, Vicenç Gavarró major, Consells de la confraria dels assaonadors de Barcelona, 1660-1664. No cal fer gaire cabal del fet que Parets no fos elegit «tatxador» o assessor fiscal de la corporació en una reunió del 26 de març de 1661 (ressenyada a l’esmentat manual de Gavarró); això pot haver estat simplement un senyal de la preocupació dels seus col·legues per la seva salut, atès que va morir uns pocs mesos després.

72.I, 106r. Per a l’actuació de Feliu al Consell de Cent des de novembre de 1632 fins a la seva mort, l’any següent, vegeu AHCB, II-142, Deliberacions, f. 4r, i II-143, f. 4v. Per a l’inventari i subhasta dels seus béns, vegeu AHPB, Pere Pau Vives, Inventaris i encants, 1626-1638, ff. 195r-205r (28 de juny de 1633). Miquel Parets va adquirir una «cayxa» per valor de quinze sous. Sobre la qüestió de la casa familiar de Parets, vegeu l’apartat següent.

73.El testament de Pintor, datat el 24 d’abril de 1651, és a AHPB, Pere Pau Vives, Octavus liber testamentorum, codicillorum et aliarum ultimarum voluntatuum, 1632-1667, ff. 76r-78r; va ser obert el 20 d’agost de 1661, un mes després de la mort de Parets. Sobre els capítols matrimonials i l’inventari, vegeu, respectivament, AHPB, Josep Galcem, Manual de capítols matrimonials, 1627-1650, núm. 56 (11 de novembre de 1634), i AHPB, Vicenç Gavarró, Llibre d’inventaris i encants, 1659-1668, s. n. (15 de setembre de 1664). Els altres documents han estat citats anteriorment. Pintor va ser habilitat al Consell de Cent, a la bossa del sisè conseller i en altres oficis menors el 1653-1654, segons AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. II (1653-1699), ff. 14r, 20v, i s. n., i vol. III (1654), f. 416r. Per al seu ingrés al Consell de Cent, vegeu AHCB, II-168, Deliberacions, f. 5r.

74.AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. 1 (1626-1651), f. 388r (29 de novembre de 1642); AHCB, II-168, Deliberacions, f. 15r. Denís va ser insaculat al Consell de Cent el 1656 (AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. 2 [1653-1699], s. n. i 617r), i va resultar extret els anys 1660 i 1664 (AHCB, II-170, Deliberacions, f. 5r, i II-174, f. 5r). Sobre la seva participació en la corporació gremial, vegeu els protocols notarials citats anteriorment. La seva declaració davant els monjos de Santa Mònica es troba a ACA, Monacals, Hisenda, vol. 648, Informacions d’aspirants al convent de Santa Mònica, 1622-1667, núm. 47 (17 de maig de 1664). Els altres dos testimonis foren Jaume Montfages, esmentat anteriorment, i Miquel Carmini (o Cormini), un courer nascut el 1612.