Miquel Parets - Crònica Volum I

75.Per citar-ne un exemple entre tants: Pere Bori va ser testimoni en la venda d’un obrador d’assaonador del carrer dels Ventres que pertanyia al blanquer Jeroni Planes sènior, el qual havia fet testament amb el notari oficial de la corporació, Miquel Mora; vegeu AHCB, Notarial, XIII.17, Plec miscel·lani, 1602-1685, papers no catalogats de Miquel Mora (24 de març de 1647). Els tres marmessors que supervisaren l’inventari post mortem de Planes i l’encant subsegüent l’any 1649 eren l’assaonador Jaume Noguers, pare de Maria Noguers, que era la padrina d’un dels fills de Parets; Gaspar Minguella, esmentat anteriorment, i la seva muller Matrona. Vegeu AHPB, Miquel Mora, Plec d’inventaris solts i encants, 1629-1656, s. n. (28 de maig de 1649).

76.Claire Dolan, «The Artisans of Aix-en-Provence in the 16th Century: A Micro-Analysis of Social Relationships», dins Philip Benedict (ed.), Cities and Social Change in Early Modern France , Londres, 1989, pp. 181-194.

77.La història de la casa es pot reconstruir gràcies a l’afortunada supervivència d’un seguit de documents a ACA, Monacals, Hisenda, vol. 3797. Aquests papers van ser aplegats arran de la venda de la finca, l’any 1670, al convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep per part del convent agustinià de Santa Mònica, el qual l’havia rebuda en qualitat de dotació de l’ingrés a l’orde de Gabriel, fill de Parets, l’any 1664. En aquesta transacció s’esmenta una cinquantena de persones i institucions, cosa que ens dóna una idea de la complexitat dels drets acumulats en successives transaccions per aquesta modesta propietat. Un interessant estudi sobre el mercat immobiliari coetani en altres indrets és el de Frank E. Brown, «Continuity and Change in the Urban House: Developments in Domestic Space Organization in Seventeenth-Century London», Comparative Studies in Society and History , 28, núm. 3 (1986), pp. 558-590.

78.AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Cinquantena», f. 60r; AHPB, Josep Ferrer, Llibre d’inventaris i encants, 1649-1682, s. n. (7 de juliol de 1661). La «volta» encara hi és, com també algunes altres dels carrers dels voltants: vestigis característics del barri abans de la seva extensa remodelació de començament del segle XVIII. Coromines era el nom d’un distingit jurista que vivia davant del monestir de Santa Caterina al segle XVI, segons Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona , 2 vols., Barcelona, 1866, vol. I, p. 282.

79.El millor estudi és el de Gaietà Barraquer, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , 2 vols., Barcelona, 1906, vol. II, pp. 7-51.

80.Iglésies, El fogatge de 1497 , op. cit., p. 133; AHCB, XIX-15, Fogatges, illa 207.

81.AHPB, Francesc Pla, Llibre primer de testaments, 1618-1631, ff. 174v-176v (3 d’agost de 1630), i Llibre segon d’inventaris i encants, 1629-1632, ff. 115r-117v (10 d’octubre de 1630). Aquesta coincidència no ens hauria de sorprendre. Per a una introducció a les estratègies familiars de l’època pel que fa a la concentració residencial, vegeu Linda L. Greenow, «Microgeographic Analysis as an Index to Family Structure and Networks», Journal of Family History , 10 (1985), pp. 272-283.

82.Vegeu James S. Amelang, «People of the Ribera: Popular Politics and Neighborhood Identity in Early Modern Barcelona», dins Barbara Diefendorf i Carla Hesse (eds.), Culture and Identity in Early Modern Europe (1500-1800). Essays in Honor of Natalie Zemon Davis , Ann Arbor, 1993, pp. 119-137. Altres treballs que remarquen el caràcter tradicionalment marginal i empobrit del barri són: José Olives Puig, «Deterioración urbana e inmigración en un barrio del casco antiguo de Barcelona: Sant Cugat del Rec», Revista de Geografía , 3, núms. 1-2 (1969), pp. 40-72, i Pere López Sánchez, «El centro histórico, un lugar para el conflicto. Estrategias del capital para la expulsión del proletariado del centro de Barcelona. El caso de Santa Caterina y el Portal Nou», Universitat de Barcelona, tesi de llicenciatura, 1984.

83.A més a més, l’actual carrer dels Cecs de Sant Cugat solia ser anomenat dels Pergaminers, mentre que part del carrer de la Bòria era antigament el de la Pellisseria Major, segons Teresa-Maria Vinyoles i Vidal, «La casa i l’obrador d’un esmolet de Barcelona a finals del segle XIV», Cuadernos de Historia Económica de Cataluña , 15 (1976), pp. 9-49, esp. 18. El mercer setcentista Pere Serra i Postius també situava els guanters i els pellissers al carrer de la Bòria; vegeu Lo perquè de Barcelona y memòrias de sas antiguedats , a cura de Joan Tres i Arnal, Barcelona, 2006, p. 77.

84.El millor estudi de l’edifici (enderrocat el 1888) és el de Duran i Sanpere, «L’església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona», op. cit. La capella dels paraires també era en aquesta església; vegeu Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història , op. cit., vol. II, p. 48. Sobta el fet que no hi hagués gaires vinculacions entre els treballadors de la pell i el monestir de Santa Caterina; tanmateix, aquest establiment religiós va albergar una temporada la confraria de Sant Miquel, que era la dels guadamassilers i altres oficis de l’acabat de pells, segons Josep Maria Madurell i Marimon, El antiguo arte del guadamecí y sus artífices , Vic, 1973, p. 11.

85.James S. Amelang, Xavier Gil Pujol i Gary W. McDonogh, Dotze passejades per la història de Barcelona , Barcelona, 2a reimpr., 1995, p. 71. L’estàtua del patró del gremi, sant Joan Baptista, una còpia de la qual es pot veure encara a la façana, hi va ser col·locada en temps de Parets, l’any 1628. També cal fer notar damunt de la portalada l’emblema dels assaonadors, un raspador de pells.

86.Sobre Sant Cugat del Rec, vegeu l’entrada corresponent, a cura d’Antoni Pladevall, de la Gran Enciclopèdia Catalana , 24 vols., 2a ed., Barcelona, 1989, vol. XX, p. 308; els límits parroquials figuren a Francesc de Paula Colldeforns, Les parròquies barcelonines en el segle XIX. Primera època constitucionalista, 1820-1824 , Barcelona, 1936, p. 22 n. Sobre la reconstrucció del temple, vegeu la crònica anònima (Dídac Montfar i Sorts?) i sense títol que es troba a BC, ms. 1479, f. 7v (entrada de l’any 1277). Per al convent de Sant Agustí, vegeu Josep M. Martí i Bonet et al ., El convent i parròquia de Sant Agustí de Barcelona , Barcelona, 1980. Pel que fa al notable retaule gòtic del Quatre-cents que presideix l’altar, i que la confraria dels blanquers va encarregar al pintor Jaume Huguet, vegeu [Josep Mas,] Retaule de la confraria dels blanquers de Barcelona per Jaume Huguet , Barcelona, 1921, i Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història , op. cit., vol. III, pp. 170-179. L’església de Sant Cugat del Rec, enderrocada als anys trenta del segle XX, es trobava a l’actual plaça d’aquest nom. Tot el que queda del convent de Sant Agustí (en la seva major part enderrocat l’endemà del setge de Barcelona de 1714 per aixecar la Ciutadella borbònica) és una petita secció del portal septentrional i una part del claustre, l’una i l’altra al costat de l’actual plaça de Sant Agustí Vell.

87.La corporació dels assaonadors no era l’única que tenia com a patró sant Joan Baptista, sinó que també era el cas dels boters i fusters. Aquests darrers li dedicaren una notable capella a la Seu barcelonina (Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història , op. cit., vol. I, p. 346). Altrament, al segle XVIII els assaonadors també adoptaren com a patrona santa Elisabet (AHN, Consejos, llig. 7106, segons un informe de 1771 sobre les confraries barcelonines).

88.L’inventari de Feliu ha estat citat anteriorment; pel que fa a la residència, vegeu AHCB, Notarial I.55 (28 de novembre de 1641). Per a la residència dels altres assaonadors, vegeu ACA, Monacals, Hisenda, vol. 3797. Sobre els patrons residencials dels artesans de la pell, vegeu Garcia Espuche, «Barcelona a principis del segle XVIII», op. cit., pp. 225-230, 768-770 i 865. Vegeu també els mapes 24 i 25 d’Albert Garcia Espuche i Manuel Guàrdia Bassols, Espai i societat a la Barcelona pre-industrial , Barcelona, 1986, que mostren, a partir del fogatge de 1516, que els treballadors de la pell constituïen l’ofici més concentrat en l’espai dins la ciutat.