Miquel Parets - Crònica. Volum III

CRÒNICA

ELS NOSTRES CLÀSSICS

AUTORS MODERNS

VOLUM 9

Aquesta edició ha rebut un ajut de:

Primera edició: setembre de 2020

© de l’edició, hereus de M. Rosa Margalef, 2020 © de les notes històriques, Antoni Simon, 2020 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S.A. www.editorialbarcino.cat Edició núm. 864

Dipòsit legal: B. 12714-2020 ISBN (obra completa en paper): 978-84-7226-768-8 ISBN (volum III): 978-84-7226-860-9 Revisió de l’original: Raquel Parera Correcció de proves: Natàlia Cerezo Compost per MARQUÈS, S.L. Meridiana, 354. 08027 Barcelona Producció de l’ePub: booqlab

A la memòria de M. Rosa Margalef (1936-2020)

CRÒNICA

A ont 1 1. A ont : al ms. «AhONT», amb la hac afegida a la interlínia per una mà posterior. 2. A continuació hi ha una línia de text afegit per una mà posterior: «Lo autor de aquest llibre 2 y del primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, assaonador», amb «assaonador» ratllat. 3. La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dó na fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer . Fou al 19 del mes de octubre 1645 .» 4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647. se van continuant los sucsesos de Cataluña, particularment de tot lo que ha sucseÿt en Barselona, diada per diada, comensant als 15 de agost any 1645. 2 2. A continuació hi ha una línia de text afegit per una mà posterior: «Lo autor de aquest llibre 2 y del primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, assaonador», amb «assaonador» ratllat. 3. La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dó na fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer . Fou al 19 del mes de octubre 1645 .» 4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647.

En lo llibre que tinch acabat primer, dóna fi sa istòria el rendiment de la vila de Balaguer, que fou als 19 del mes de octubre 1645. 3 3. La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dó na fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer . Fou al 19 del mes de octubre 1645 .» 4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647. Y en dit tems, estant lo compte de Aucourt, Enrich de Lorena, 4 4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647. prínsep de sanch y cavallerís major de sa magestat crestianísima, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya y Comtat de Roselló y Serdanya, estant dit senyor en dita campanya de Balaguer, sucseý en Barselona lo següent.

1. A ont : al ms. «AhONT», amb la hac afegida a la interlínia per una mà posterior.

2.A continuació hi ha una línia de text afegit per una mà posterior: «Lo autor de aquest llibre 2 y del primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, assaonador», amb «assaonador» ratllat.

3.La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dó na fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer . Fou al 19 del mes de octubre 1645 .»

4.Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647.

[1.] De com l’armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona, y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona, y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona

Avent guanyat lo compte de Aucourt aquella tan gran batalla en lo pla de Llorens, junt a Balaguer, que fou als 22 de juny 1645; y avent rendit lo marquès 1 de Mortara 2 y molts altros cabos, y serca de tres mil infans, del qual se’n fa mensió en l’altro llibre; y com avien trets los cabos prinsipals de Barcelona, y avien-hi dexada la demés soldadesca, los quals estaven: los més granats, a la presó, y los demés estaven a la Draçana ab molt bones guardes. 3 Y com sa alteza, des de la campanya, tenia molt bones espies per totes parts, tingué notísia de que en Tarragona avia de arribar una armada de mar de 34 vaxells y 23 galeres, 4 y que avían de venir devant Barselona. Y en lo punt ho sabé, envià de prompte, en Barcelona, un cabo de confiança, que fou lo compte Xabot, 5 ab alguns ordes per los senyós consellés, donant-los avís del que passave. Y a penas fou assí en Barselona lo dit compte Xabot, lo matí de Nostra Senyora de Agost, que fou als 15 de agost 1645, la dita armada aparagué devant Barselona y donà fondo devant la siutat. Y en lo punt que veren que Monjuïch la asenyalà, tement-se del que podia sucseir, dividiren los castellans de la Draçana per diferens puestos, los quals feren anar, la major part, tancats a l’Estudi Nou 6 y al Corralet 7 de prop de dit Estudi, ab companyes de la Siutat que, de nits y de dies, los estaven ben guardant. Lo qual anaven dos tèrsios cada dia, que estaven vint-i-quatre oras, los quals guardaven tots los baluarts y muralles y demés llochs perillosos de la siutat, com és: Casa de la Siutat, y Sala de les Armes, 8 y Portal de Mar y altres llochs, tement-se de alguna trasió ho motí, que ja sa alteza ne tenia alguna notísia des de la campanya. Y també tota la demés gent estave alerta, y no dexaven acostar ningú per les muralles que aportàs capa, sinó en cos y no gaira aflotats. 9 Y totom estave molt alerta, y les rondes anaven molt espesses; y los matexos consellés y governador rondaven manant molt lo cuydado.

Y axí, l’armada estigué devant Barselona dos dies, avent-hi galeres de una part y altra, que anaven cos[t]egant. 10 Ja prengueren algunes barques de la costa que no pugueren tenir avís, però dexaren la gent, que no feren mal a ningú. Y axí estigueren dos dies, que no se’ls tirà un tir, y passats dos dies feren vela y se n’anaren devés llevant, lo qual estave avisada tota la costa que totom se tingués bon compte. Y aprés, passats quatre dies, tornà dita armada devant Barcelona. 11 Y axí anave de llevant a ponent, que estigué sis o set dies que tots los dies se veya, matí ho vespre, que Montjuïch sempre l’asenyalava. 12 Y aprés se n’anà devés Terragona y no·s va vèurer més, estant sempre les guardes ab molta vigilànsia.

Aprés que dita armada fou fora, la gent estave tota suspesa: què era lo que podia sercar dita armada, que no podia éser que rodàs sens causa. Y axí saberen, per algunes vies, que dins Barcelona hi avia una gran trasió que y sabien molta gent grossa de Barcelona. Lo modo de dita trassió avia de ésser de aquesta manera: [1v] que tenien contaminada molta gent per fora ciutat, ab sos cabos, los quals eren gent persalitària 13 que tenien molts fadrins que, en cridar-los ells, los seguien; y aquestos avien de entrar en Barselona —cada cabo ab sa gent—, los huns de Vallès, altros de Mataró y altros de la costa, de modo que·s deyen que, aquexos de defora, avían de éser tres ho quatre mil hòmens; y per a que tots no sabesen lo secret de la vellaqueria —que no la sabien sinó alguns cabos—, los feyen venir ab títol de que Barselona estave molt apretada, y que los enemichs castellans la tenían sitiada per mar y que la siutat demanave socorro; y, de aquex modo, la gent vindria de millor gana, y aprés que aquexa gent fóra estada dins Barcelona, los naturals d’ella se agueren pensat que venien per ajudar-nos y tot fóra estat al revés.