Miquel Parets - Crònica. Volum III

Lo camí que féu dita senyora, des del portal fins a palàtio, fou aquest: que entrà per lo portal de l’Àngel, com tinch dit, y per la plaça de Sant·Ana y casa del marquès de Aytona, 10 y per lo carrer dels Botés y plaça Nova, y devant lo Palau del Bisbe y per lo pla de la Seu, y devant lo Palau del Rey y plaça del Rey, y Bòria, y capella d’En Marqús, y per lo carrer de Moncada y Born y Vedriaria, y devant la Sala de les Armes y Clavaguera de Llotja, y se n’entrà per los Canvis y hisqué al carrer Ample, y dret a palàtio, a ont lo virey la estave aguardant. Però lo virey ja l’anà a vèurer sobre lo portal de l’Àngel, dins la capella de l’Àngel Custodi, 11 per vèurer-la entrar; no que estàs que totom lo pogués vèurer, sinó que la volgué vèurer entrar, y vèurer lo gran concurs de gent que y avia acudida, que no·s pot encarir ab lletra la gran gent que y avia acudida; y com la vireyna fou entrada, lo virey se posà en lo cotxo y per altra via se n’anà a palàtio, aguardant-la fins que entrà en casa.

En lo punt que sa alteza entrà, tirà tota la artilleria que per aquex efecte avien posada per tota aquella muralla, y aprés, seg[u]idament, de una part y altra, tiraren tots los baluarts y torres, y per tot lo camí dit que dita senyora passà, sempre estaven desparant los 12 mosquets y arcabusos, que tot se n’entrava; y a l’entrar de sa casa, allà al baluart de Sant Francesc, també hi avían posades moltas artilleries y molts mascles que tots despararen, de tal manera que, de contínua, no parexia sinó que tot era un tro. De aquex modo arribà en son palàtio. Déu los déxia estar molts anys en aquesta terra, que, si Déu li dóna vida al virey, ell nos traurà la guerra de Catalunya.

Y axí, fou una entrada tan regosijada y tan aplaudida de tot lo poble com fins assí se’n sia feta en Barcelona.

1.Margarida de Lorena.

2.La relació de Parets es pot contrastar i ampliar amb la que ofereix Magí Sivillà, «De la llegada en Barcelona de la Sereníssima Condesa de Harcourt en Perpiñán, Gerona y Barcelona, y de la fiesta que la Deputación en su Casa y el governador de Cataluña en la Llotja de Barcelona, le dieron ostentosas», Historia General... , op. cit., pp. 842-847.

3. regola : llegiu «rajola».

4. quadra : ‘sala gran’.

5.Prop del portal de l’Àngel. Vegeu Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història , 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, p. 617.

6.La visarma es considera l’antecedent de l’alabarda.

7. anave : seguit de «al cos», ratllat.

8.Es refereix a Maria d’Àustria, filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria. Casada amb Ferran III, rei d’Hongria, vingué a Barcelona, el febrer de 1630, per embarcar-se. Vegeu el cap. 30 del Llibre Primer (ff. 26v i seg.).

9. tras : al ms. «tros»; corregim d’acord amb el sentit.

10.Casa Gralla, al carrer de la Portaferrissa.

11.Damunt del portal de l’Àngel hi havia una capella on es venerava la imatge de pedra de l’Àngel de la Guarda de la Ciutat.

12. los : al ms. «las»; a continuació «artill», ratllat.

[6.] De las alimàries y festes que·s feren en Barselona en la vinguda de dita senyora, la qual se anomenave Margarida de Lorena, prinsesa de Aucourt

És cosa ja sabuda (ho si no u saben ho trobaran escrit en lo Llibre Primer que tinch escrit), de les carnestoltes que tots los anys se feyen en Barselona los dies de Carnestoltes —que los qui no u an vist no u poden dir ni·s pot donar entenent—: les grans mascres y saraus y balls que y avia en Barcelona, los tres dies de Carnestoltes; les grans cobles de músichs que per tots los carrés hi avia; les grans gales y vestits que aquells dies exien; de tal modo que per tot lo món eren salebrades les carnestoltes de Barselona, y de moltes parts del món venien a veure-les. Y lo pijor que era, per abreviar rahons, que aquells dies se feyen grans maldats y vellaqueries en la siutat, de tal modo que parexia un ginebre; 1 y se feyen moltas ofensas a Déu nostre senyor. 2

Y per lo matex cas com en lo any 1641 lo exèrsit dels castellans vingué sobre Barselona, entre altres vots y promeses que la siutat féu, fou llevar les carnestoltes y que no·s puguesen fer ningunes festes en nom de Carnestoltes, sinó que, lo que la Siutat gastave aquexos dies ab teya y música, ho co-[4r]mutaren a obres pies y aniversaris per a les ànimes, que se selebraven tots los tres dies y se avían de continuar per a que Nostro Senyor nos donàs victòries quantra nostros enemichs. 3

Y axí, vista la ocasió de la vinguda de aquesta senyora en lo tems de Carnestoltes —que lo dia que ella entrà era la vegília del Dijous Llarder—, y desijant la Siutat fer-li totes les festes que se li porien fer per alegrar-la y demostrar-li lo amor li té la terra, y agrair-li la mersè nos fa en venir de tan lluny a onrrar aquesta terra, volgueren-li fer carnestoltes; però no fou possible poder rompre lo vot que la siutat tenia fet, per a que Nostro Señor no·ns pagàs: que si fins assí nos avia ajudat y era estat de nostra part, que, per aquex respecte, no·ns giràs la cara y no·ns sucseÿsen moltes altres desdiches.

Y axí determinà, la Siutat y savi Consell, de que se li fesen tres dias festes, de aquest modo: no que fos en nom de Carnestoltes ni que y pogués aver mascres, sinó que·s fesen alimàries tres dies, so és: dimecres, dijous y divendres; y la Siutat féu posar graelles y llanternes per tots los llochs a ont acostuma, y moltes cobles de música ab sos catafals.

Y axí se feren, que fou als 7 y 8, 9 de dit mes de fabrer 1646, a ont totom féu moltes alimàries y moltes ballades, ab grans festes y alegries y molt 4 concurs de gent. Y lo segon dia de ditas festes, que fou lo dijous al vespre, se féu una cavalcada per siutat que era cosa de vèurer, ab gran cantitat de atxes y trompetes: anave-y lo floret de tans cabos fransesos y cabos de la cavalleria catalana que·s trobaven en Barcelona, y tota la nobleza de Barcelona vestits ab unes gales que may s’era vist. Anaven-hi los senyós consellés y diputats, ab ses mases y insígnies; lo virey anave al mitx del conseller en cap y diputat eclesiàstich: lo conseller a la mà dreta y lo diputat a la esquerra; sa alteza aportave un vestit y capa que tot estave cubert de or, que no·s podia gaira divisar de quin color era; los demés consellés y diputats anaven detràs, agraduats ab lo nebot de sa alteza y compte Xabot y demés cabos fransesos, y ab tanta multitut de atxes que la nit parexia dia. Tras de aquesta cavalcada anave lo governador, don Juseph Margarit y Biure, 5 ab lo marquès de La Trusa, 6 que, com lo governador aportave dol fresch de sa muller, anave tot negre, y axí anave detràs de tots. De aquest modo seguiren tota Barselona fins que fou prop de mitjanit, estant tots los carrés llums y graelles; en particular, la Vedrieria 7 se n’aportave la palma, 8 que tota estave llànties y llums que parexia un foch.

Lo primer sarau que·s féu a sa alteza fou lo disapte vinent, ho lo divendres, 9 a la Sala dels Reys de la Diputasió, a ont l’avien adresada molt ricament de tapisaria, y molts salamons, 10 que parexia que fos dia. Anaren-hi las damas de assí, tan ricament adreçades com se pot desijar y pensar. Y a les nou hores hi anaren lo virey y vireyna, cada hu de per si, ab ses guardas de carrabinés acostumades, ab moltes atxes. Y, en éser-hi ells, comensaren les danses, ab les músiques sordes y molt suaus, que parexia un paradís. Però fou tanta la gent que y acudí que agueren de tancar les portes, ab moltes guardes y molts quefers. Y axí, durà dit sarau fins que fou matinada; y aparagué molt bé a tots.

1. ginebre : «ginebra», ‘confusió, desordre’ ( DCVB , s. v., 2).