Miquel Parets - Crònica. Volum III

2.Sobre aquesta dimensió cívica i popular del carnestoltes barceloní, vegeu Mireia Campabadal, «El carnestoltes a la Barcelona de l’Edat Moderna: cultura cívica, tradició literària i transgressió social», Barcelona. Quaderns d’Història , 9 (2003), pp. 109-132.

3.Concretament, la decisió de llevar les carnestoltes i fer una processó anual per Santa Eulàlia es prengué el dimarts dia 8 de gener de 1641, quan Barcelona estava sota l’amenaça de l’exèrcit del marquès de Los Vélez. Vegeu MNA , vol. XII, p. 586.

4. molt : al ms. «molts»; corregim d’acord amb el sentit.

5.Josep Margarit i de Biure (1602-1685), governador de Catalunya (1641-1659). Sobre aquest personatge clau de la Guerra dels Segadors, vegeu fonamentalment: Josep Pella i Forgas, Un català il·lustre: D. Joseph Margarit i Biure , Girona, Impremta Vicens Dorca, 1876; Félix Pasquier, «Don Joseph Margarit d’Aguilar: Gouverneur de Barcelone. Notice suivie de documents sur la guerre de Catalogne (1641-1659)», Bulletin philologique et historique (jusqu’à 1715) du Comité des travaux historiques et scientifiques (1923), pp. 223-348; així com l’estudi, traducció i edició de la crònica de Margarit sobre la fase final de la Guerra dels Segadors, que recentment ha realitzat Pere Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep Margarit i de Biure , Sant Vicenç de Castellet, 2020. Específicament sobre la nissaga dels Margarit, vegeu Manel Güell, Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna , Barcelona, 2011.

6.Marquès de La Trousse, mariscal de camp francès.

7.Carrer de la Vidrieria, que uneix la plaça del Born amb la de les Olles.

8. palma : al ms. «palla»; corregim d’acord amb el sentit.

9.Parets no és del tot precís. El sarau fou el dijous dia 8 de febrer. Els DGC (vol. VI, p. 126) concreten que «la festa començà entre les vuit y nou horas de la nit, y se acabà a la una».

10. salamons : «salomons», ‘canelobres de molts braços, sense peu, penjats del sostre’.

[7.] De la momaria 1 y sarau que se li féu a Llotja

Abans que sa alteza no arribàs en Barselona, les damas y cavallés consertaren una bella festa per dita senyora, a ont avían de fer sarau y momaria y tornetx. Y per a dita festa, no trobaren lloch més al propòsit y més espayós que fou la Llotja dels mercadés, que és lloch prou ample y prou espayós. Y axí, uns quans d[i]es abans, hi treballaren molts dies en adressar dit puesto: primerament estaven, dites parets y columnas, tot cubert de draps de rras, del modo que solen adresar dit lloch lo dia de Nostra Senyora de Setembre, quant los mercadés fan la festa; y aprés, al capdemunt de dita estànsia, allà a ont se sol fer lo altar, aquí feren los estrados per sas altezas —en un lloch alt de a ont se podia 2 veure, de cap a cap, tota la sala—, ab son doser; y des de allí fins en terra, una devallada de pots, 3 totes cubertes de draps de rras, a ont podien estar asentades totes les damas del sarau. Los catafals que avían fets en dit lloch eren cosa de mirar, per a que, des de mitja paret de dita estànsia, avien fet un biax de esgraonades fins arribar en terra, que tocave a las columnas de dita sala, de la una part y altra, de tal modo que sols restave, per a fer dita festa, lo lloch que y ha entre les dues rengles de columnes, que és lo mitx de dita sala; tot lo demés, de una part y altra, tot eren catafals a ont hi podien estar deu mil presones.

Avien posada dita sala, de salamons tan espessos, que ere més clar que lo mitx del dia. Per lo entorn de les columnes del mitx avien fetes unes trasses y encaxos de fusta que estaven totes rodades de atxes, les unes sobre les altres, fins a la cornisa, y, per lo mitx de dites atxes, molts siris grossos, de modo que s’i cremà molt gran cantitat de sera.

Consertà’s la diada de dita festa lo dia de Santa Eulària, que és als 12 de fabrer 1646, y era lo dilluns de Carnestoltes al vespre. Y la dita senyora vireyna anà a vèurer la [4v] solemna professó que la siutat té votada de fer, per tal diada, tots los anys. Y la anà a vèurer a casa de Jaume Bru, 4 tresorer, que estave a la plaseta dels Sombrarés. 5 Y lo virey seguia dita professó ab una entorxa en la mà. Y aprés que fou feta dita professó y agueren sopat, acudiren les dames y la gent a dit lloch: anaren-hi los consellés y diputats, y tot lo més prinsipal de Barselona, y tanta multitut de gent que, a la porta, se posaven jutjes de la Audiènsia ab espases nues y pistoles en les mans, y encara no·n podían ser senyós. Arribaren les dames de la momeria, ab sos cotxos, les quals eren ab dues quadrilles. Que de la una era lo cap, de les casadas, dona Lluïsa d’Ardena, muller de don Juseph d’Ardena, 6 les quals anaven totes vestides de brillans de encarnat y plata, ab uns turbans del matex en lo cap, ab moltes plomes blanques y encarnades, ab molt or y perlas y pesses riques per dits turbans; anaven molt escollades, 7 ab riquísimes gargantilles y arrecades, casi a tall 8 de turchs; anaven tan ricament posades que no·s pot dir ab ploma. L’altra quadrilla, de les donzelles, també eren sis, y era lo cap d’elles dona Rafela Margarit, filla de don Juseph Margarit, governador de Catalunya; anaven del matex tall de les altres sis, sinó que los colós eren diferens, que los blillans eren de blau y plata. També anaven molt ricament posades de gargantilles y turbans, y les plomes també eren blau y blanc. Los cavallés que avían de fer la momaria y dansar ab dites damas també eren dues quadrilles: sis casats y sis fadrins, tots també vestits —cada cuadrilla— de les 9 matexes colós y brillans; los fadrins avien de dansar ab les casades y los casats ab les donzelles; y lo cap dels casats ere 10 don Juseph Margarit, governador, y lo cap dels fadrins ere 11 don Hieroni Tamarit; 12 anaven també ab turbans y plomes com les dames, ab moltes bronjas 13 y pesses per los turbans. Aportaven, cada hu dels dotze cavallés y dames, una entorxa cada hu, daurades y pintades de la matexa color dels vestits. Ademés de les dites dames y cavallés de la momaria n’i avia molts de altros, vestides de molta gala y or —com ab altros saraus ordinaris—, també per a dansar.

En estar a punt tot, que fou a les vuyt ho nou ores de la nit, varen venir sas altezas: la vireyna entrà per la porta dels Tarongés, 14 y lo virey entrà per part de darrera, que venia exí a l’endret del 15 doser per una escala que avien feta de part darrera —una a cada part— a dues finestres que y ha de la part del General. 16 Y axí, en ser asentats y posats ab sos estrados, bax del dosser, comensaren la festa. Estave aquella quadra tan plena de gent y ab tans de llums y ab tanta riquesa de damas tan ricament posades, que no y avia més que desijar. Y axí, primerament, fou lo sarau ab moltes danses, y un catafalet en lo mitx, arrimat a un pilar, per los músichs, los quals eren molts ab molta diversitat de instrumens, que, com lo lloch era gran, era manester que los músichs fosen molts. Aprés que agueren molt dansat, feren la momeria: los cavallés entraren, sis de cada part, per les dues escales que tinch dites que lo virey pujà, y les dotze damas entraren per l’altra part de l’ort, tots ab ses entorxes ensesas, y se vingueren a encontrar en lo mitx; y aprés de aver feta la deguda cortesia a sas altesas, comensaren lo ball, lo qual anaven tan brillans y resplandens, y ab les atxes que aportaven, que aparagué molt bé. Durà aquex ball serca de una grossa ora, y aprés tornaren altre vegada a proseguir les danses. Y los dits dotze cavallés de la momeria se n’entraren a armar-se, ab petos y seladas, ab molta ploma, y sis de cada part feren un rich tornetx. Y a l’últim, una famosa folla, 17 ab sos tabals y trompetes, com si fosen los tornetx se solien fer altro tems en lo Born.