Miquel Parets - Crònica. Volum III

Però no·s pogué 3 fer aquesta antrepresa tan secreta que sa alteza no·n tingués alguna notísia, per lo molt que està vigilant en tot lo que és servey de sa magestat y bé de aquesta provínsia. Y axí, encontinent, des del siti de Balaguer envià lo señor compte Xavot, valerós cavaller, mariescal de camp, ab mil y sinch-sens infans y tres-sens 4 cavalls, per a que, ab tota diligèntia, entràs en dita vila y se oposàs a la invasió de l’enemich; en cas que lo enemich la tingués ocupada, lo·n tragués y llansàs d’ella, o morir en la demanda. Lo qual, ab tota diligèntia, executà l’orde donat per sa alteza, y passà la gent per la barcha de Carsia; 5 y sabent que ja lo enemich estave dins la vila, li envià un trompeta manant-li dexàs aquella plaça o, altrament, que executaria tota rigor militar. Y no obstant que lo enemich se oferí a dexar-la donant-li pactes onrrosos, aparegué, al dit senyor compte Xabot, que no devia donar-li tals pactes, per castigar lo atreviment avia tingut de aver ocupada plaça nostra. Y axí, acometé ab gran valor la vila y als enemichs que estaven en ella, en la qual se travà una cruel batalla, de la qual és estat Nostre Senyor servit donar-nos victòria, y àjan morts dos-sens soldats, y presonés més de mil, y dos-sens cavalls, ab lo coronell o governador de dita gent; de manera que tots los que entraren de l’enemich dins dita vila, no n’à escapat ningú de ser mort o pres; y dels nostros sols ne faltaren alguns trenta, entre morts y nafrats. 6

Y en aquest tems, sa alteza, considerant la importànsia de la plaça y de guardar y fer espatlles al socorro hi avia enviat, aprés de aver dexada la infanteria y cavalleria nesesària per lo siti de Balaguer, tornà a marchar ab lo restant de l’exèrsit, passant a la vista de Lleyda, a la volta de Flix, y arribà fins a Castelldàsens, 7 a ont li arribà la nova de la recuperatió de dita vila de Flix, y, encontinent, se’n tornà a la campanya de Balaguer.

Y en lo matex tems que lo senyor compte Xavot anave a dit socorro y factió, se trobave, en aquellas parts, lo governador de aquells llochs, don Fransesch Cabanyes, 8 fill de Barcelona y bon català, lo qual, sabuda la nova de l’enemich, se asegurà de totes les barques del riu y ajuntà tota la gent de aquellas vilas y riberas, que serían alguns tres mil hòmens, ab los quals, y ab los del senyor compte Xabot, envestiren a l’enemich y recuperaren dita plaça, com està dit. De a ont tenim de fer moltes gràties a Nostro Senyor de la victòria nos à donada y del valor que an mostrat los fransesos y catalans en aquesta ocasió, ab què se poden desenganyar que tots som vasalls del nostre chrestianísim rey, que Déu guart. 9

Los dits presoners los passaren per Barselona, 10 y com en Barcelona n’i avia tans, en aquella ocasió no y volgueren dexar aquexos, sinó que, ab dues ho tres tropas, los passaren en França, per terra; 11 y tanbé los que eren en Barcelona, també procuraren, a tropas, a traure’ls-ne y passar-los en França, axí cabos com soldats, per a que no suseís algun enquantre.

En saber la nova en Barcelona de la recuperatió de dita vila, la Siutat féu tres dies salva per los baluarts, ab moltas demostrations de alegria. 12 Y també, de altra part, féu selebrar molts aniversaris y mises per a les ànimes, per a que elles nos vàjan proseguint les victòries. També vingué lo dit senyor compte Xavot en Barcelona, a fer relatió de [2v] tot lo que ha passat als senyós consellés, 13 que, com la vila era de la Siutat, ell estimà molt aver feta dita diligènsia; y axí, los senyós consellés le y estimaren molt, donant moltes mostres de agraïment, desijant servir-lo en tota ocasió. Y era arribat a tal estat, lo dit senyor compte Xabot, que no era arribat ningun cavaller de França que fos més ben estimat que ell en aquesta terra, perquè era un omo de gran govern y prudènsia, y no comportave que ningú de sos soldats fes ningun dany ni robàs als paisans, per a que los castigave molt rigurosament, y satisfeya tots los danys sabia que avien fet, y axí, era volgut y estimat de tots; y tenia una bella alagàntia y alegria en sa cara.

1.A partir d’aquí Parets segueix el fullet següent: Copia de una carta ha escrita un natural de la vila de Gandesa de la castellania de Amposta, del Bisbat de Tortosa, a una amich seu desta Ciutat, fentli a saber lo feliz succes han tingut las armas de sa Magestat Christianissima en lo socorro de la Plaça de Flix , Barcelona, Pere Joan Dexen, 1645 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 5916). La carta està datada el 2 de setembre de 1645 a Gandesa. Sobre la conquesta espanyola i la recuperació francesa de Flix, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., pp. 305-306.

2. o : llegiu «ho».

3. pogué : al ms. «poguer»; corregim d’acord amb el sentit.

4. tres-sens : lletra ratllada al ms. després de la segona essa.

5.Al fullet, «Carcia»; entenem que es refereix al pas de barca de Garcia.

6.El fulletó propagandístic que segueix Parets sembla que rebaixa ostensiblement la quantitat de víctimes d’una conquesta que fou molt sagnant. Magí Sivillà diu que foren fets presoners 1.100 soldats i 80 oficials espanyols, i que les baixes hispanes foren de 500 morts i una gran quantitat de ferits. Per part francocatalana, Sivillà xifra en 2.000 els morts i un nombre indeterminat de ferits, Historia General... , op. cit., p. 813.

7.Actualment Castelldans, municipi de les Garrigues.

8.Cap de les milícies catalanes.

9.Aquí finalitza el fullet que segueix Parets.

10.Els presoners castellans fets a Flix arribaren a Barcelona el dia 15 de setembre de 1645 ( MNA , vol. XIV, p. 113).

11.Els presoners eren uns nou-cents, amb uns setanta oficials. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., p. 306.

12.La notícia de la victòria de Flix la portà Francesc Cabanyes, el qual en feu una primera relació als consellers el dia 6 de setembre ( MNA , vol. XIV, p. 109).

13.El comte de Chabot arribà a Barcelona el dia 23 de setembre de 1645 ( MNA , vol. XIV, p. 114).

[3.] De com sa alteza tornà en Barselona, del siti de Balaguer

Avent rendit sa alteza la vila de Balaguer —com està dit en lo últim del Llibre Primer, lo qual se dóna notísia de tot lo que passà en dit siti, que fou als 19 de octubre 1645—, disposà totes ses coses y féu acuartelar sa gent, y los camps se retiraren, de una part y altra; y axí, ell també volgué tornar a reposar en Barselona. Y se consertà la entrada per a diumenja, als 29 de octubre 1645; los quals lo isqueren a rebre —los diputats y consellés y demés senyós de la Universitat y Llotja— com si aquell dia entrave de nou, aseptat que no feren exir companyes.

Y axí, ell entrà dit dia per lo portal de Sant Antoni, a ont despararen les artilleries de dit portal y molts mascles 1 que avien possats per la muralla, a ont acudí tanta gent que era un judisi. Entraren ab ell molts cabos fransesos, mosur de Sant-Onés, 2 y compte Xabot, y altros, tots vestits ab riquísims vestits; lo més sutil era sa alteza, que aportave lo matex vestit que aportave a la campanya, que aportave un coleto fins a mitjas cuxes, guarnit ab puntes de or, y encara estave tot brut de les armes. Y axí, anave al costat del conseller en cap, que anaven acompanyat[s] de molts cavallés de siutat, y se n’anaren per lo carrer del Carme y dret a la Seu, y allí se apeà y féu oratió a Santa Eulària; y se’n tornaren a pujar a cavall, y per la plaça del Rey y carrer de Moncada y Born, y al carrer Ample y dret a sa casa. Y a l’entrar a palàtio, despararen les peses del baluart de Sant Fransesch y molts mascles que y avia per la muralla. Y entrà ab tanta alegria de tots que era gran contento de veure’l, que arribà gros y bo, no obstant la gran calor que avia passada en dita campanya; se ha de pensar que las orations de algunes bones presones lo feren estar bo per a que nos defensàs aquesta terra. 3