Miquel Parets - Crònica. Volum III

A la tarda se féu la professó de Sant Tomàs de Aquino, com és de costum. Y aquexa tarda entrà lo general de dita orda, que venia de la part de Castella, y consertaren que entràs en lo punt que fos tornada la professó. Y axí, en ser tornada la professó, que ja era vespre, y ab les grans atxes que y avia, abans de apagar-les, ja fou fora al portal de la església, y la creu tornà al portal ab la matexa professó; y lo reberen al portal de la església ab molta cantoria y moltíssima gent, y tanta lluminària que perexia una capella ardent. Ell anave darrera tots, darrera la Veracreu, y se n’anà a l’altar mayor y féu oratió; y de prompte donà orde en que li aportasen la reserva del Santísim Sagrament, per a visitar-la; y aprés anà sobre la sepultura dels frares, y feren una absolta general; y aprés anà a fer oratió a Sant Ramon 3 y tornà a l’altar mayor, a ont se asentà en una cadira de repòs y tots los frares li anaren a besar la mà, a prestar la obediènsia, y molta altra gent hi anà; y aprés se n’anà a reposar.

Estaven los frares molt contens y alegres per tenir en Barcelona cardenal y virey que fos de la orda, y un bisbe també de la orde, y lo general, cosa que avia molt tems que no s’eren trobats ab tanta grandesa. Era lo general homo ja en dies, de estatura mediana, molt moll de ulls y aportave ulleres, y era doctísim omo, de nasió italià, de l’estat de Milà. Estigué aquí alguns vuyt ho quinze dies, y aprés se n’anà devés França.

1.La festivitat de Sant Tomàs d’Aquino se celebra el 7 de març.

2.A banda de la topada per aquesta qüestió protocol·lària, existien causes de fons per al distanciament entre les institucions catalanes i el nou virrei. Segons J. Sanabre, «el nombramiento no causó muy buena impresión en Barcelona por haberse interrumpido la tradición de enviar un general, que constituía una garantía de que sería continuada la guerra y se intentaría liberar las plazas ocupadas por los españoles; y también por tratarse de un italiano, aunque fuera hermano del primer ministro, por considerarlos aliados y partidarios de España», La acción de Francia... , op. cit., p. 398.

3.Capella on eren les despulles de sant Ramon de Penyafort, dins mateix de Santa Caterina.

[57.] Del jubileu que vingué de Roma en lo present any 1648

Avent trobada, lo papa Innosènsio Dèsimo, la Iglésia tant apretada de guerres, axí de moros —que destruïen la terra dels venesians, esent-se apoderats de la isla Càndia 1 y, ab molt poder, se anaven ensenyorint de la millor terra de Venèsia, lo qual causave gran dany a la crestiandat—, y, de altra part, vèurer los prínseps crestians ocupats en ses guerres, que la crestiandat se anave aniquilant, determinà de enviar un jubileu general per tota la [21v] crestiandat. 2 En lo qual los obligave a confesar y conbregar y dejunar tres dies, en los quals dies avien de fer una professó general, a ont avien de acudir tots; ho, los que no y podien anar, avien de vesitar una iglésia, en la qual avien de pregar a Déu nostro senyor per lo estat de la santa mare Iglésia, pau y concòrdia entre los prínseps crestians, y exaltatió de la santa fe; y los absolien, en dit jubileu, de qualsevol pecats, salvo dels tres reservats al papa; y aquex jubileu lo avien de pendre una de dues semanes anomenades per son ordinari.

Se comensà lo dit jubileu, assí en Barcelona, dimecres, als 22 de abril 1648, en lo qual dia feren la professó, partint de la Seu y seguint lo ruedo de la professó de Corpus; a ont anaven totes les confraries ab ses lluminàries, y totes les parròquies y monestís, aportant a la custòdia la Verònica 3 de Nostra Senyora, a ont la seguia gran còpia de gent; y, los que no podien anar a seguir dita professó, los obligave a visitar 4 la Seu, pregant lo que dalt està dit. Y axí, durà aquexa semana y la vinent, anant la gent ab molta devosió. Déu vulla oir alguna bona ànima, que lo sert és que la crestiandat va molt patint per les guerres que·s tenen los prínceps crestians, y lo moro feya son negossi a son salvo, mentres ells estaven ocupats ab ses guerres dintre ses pròpies terres.

1.La ciutat de Càndia (l’actual Herakleion) fou la que donà nom a tota l’illa de Creta des que els venecians en prengueren possessió, al segle XIII.

2.A Barcelona el jubileu es feu públic el dia 20 d’abril de 1648 ( MNA , vol. XIV, p. 292).

3.Imatge pintada o estampada de la cara de Jesucrist i, per extensió, de la Mare de Déu, sobretot en pintures medievals.

4. visitar : escrit a la interlínia sobre «seguir», ratllat.

[58.] Cosa de notar de la fúria de un cavall

Per ser cosa notable y de espantar —que sols los que ho an vist ho poden creure— posaré assí lo que sucseý en Barcelona de la fúria de un cavall; 1 y no cavall regalat, que un rosí era, de un ortolà del Portal Nou. Lo cas fou que, al primer de maig 1648, aportà, un ortolà del Portal Nou, un rossí que tenia al pla de Sant Francesc, que uns fransesos le y volien comprar per a la campanya: era un rossí fort y animós. Y, tenintlo en lo pla de Sant Francesc, no·s pogueren consertar ab lo fransès: que l’ortolà ne volia vint-i-quatre ho vint-i-sinch dobles, y ells li’n donaven vint. Y axí, no podent-se consertar, l’ortolà se’n tornave ab lo rossí, a cavall, en sa casa, y aportave a les anques alguna albarda; y quant fou a la font de l’Àngel, la albarda que aportave a la gropa se li esmony[í] per les garres avall y lo cavall se espantà y, ab gran fúria, posà’s a corre y llansà l’omo en terra; y, com se véu a regna solta, anà ab tanta fúria, y pegà de colp de pits a una barra de ferro de les de Llotja —que són tan grosses com lo coll del bras 2 de un omo— y la partí per lo mitx com si agués partit un rave ab un ganivet, y féu moura totes les barres que estaven junt ab aquella, y passà per lo rompiment de dita barra y, passat que ell fou, se tornà a cloure, que no badave quatre dits; y, en ser passat, a quatre passes caygué en terra y morí rebentat del gran colp, que tots los osos dels pits se li romperen. Y lo que més fou de esmirar, de la gran força, que rompé una xaveta de la barra del costat, per a que donà lloch a somoure totes les altres barres. Y axò, so jo testimoni de vista, que no u aguera cregut que no u agués vist. 3

1.Al ms., al marge esquerre, la mateixa mà hi ha escrit «Nota».

2. coll del bras : ‘la porció del braç més immediata a la mà’.

3.Aquest episodi del cavall fou tan notable que els DGC (vol. VI, p. 282) hi fan referència dient que «per ser cosa tant monstruosa a penas ninguna persona de la present ciutat dexà de anar-ho a vèurer».

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.