Miquel Parets - Crònica. Volum III

1.La versió de Parets no sembla concordar amb la dels DGC (vol. VI, p. 254), que diuen: «devien ésser entre la una y duas passat [migdia], partí sa altesa de la ciutat ab un cotxe de quatre cavalls a la posta per a París, y se’n anà a dormir a la vila de Hostalrrich, hont arribà a les onse horas del mateix die, segons se’n tingué certa notícia».

[53.] De com entrà lo cardenal Masarín, per virey, en Barselona

Esent fora, lo prínsep de Condé, de Barselona, restàrem sens virey an a la governasió. Y vingué nova que venia per virey un germà del cardenal Masarín —que era lo privat del rey—, y era també cardenal, y frare de la orde de Sant Domingo, y era archabisbe de Ays, prop de Marsella. 1 Y, en ser vingut lo privilegi y registrat, 2 se anomenà diada per a la entrada, que fou als 28 de fabré 3 1648, y per avall se dirà lo modo.

1.Michele Mazzarino (1607-1648) ingressà a l’orde dominicana. Arquebisbe de Ais de Provença i cardenal de Santa Cecília, fou nomenat virrei de Catalunya pel seu germà Giulio Raimondo Mazzarino, cap del Consell de França.

2.El privilegi de Michele Mazzarino com a nou virrei fou presentat per Pèire de Marca al Consell de Cent el dia 18 de febrer de 1648 ( MNA , vol. XIV, p. 279).

3. fabré : escrit a la interlínia sobre «mars», ratllat.

[54.] Dels consellés que hisqueren, en Barselona, lo dia de Sant Andreu 1647, per lo any 1648

Fou conseller en cap, Saguí 1 y de Capella, siutadà onrrat; y conseller segon, don Rafel Casamitjana; y conseller ters, lo doctor Mora, 2 doctor en medesina; y conseller quart, Aloy Planes, mercader; y conseller quint, Francesc Reverter, notari de Barcelona; y conseller sisè, Jaume Mur, calsater de tall. 3 Y aquexos governaren lo any 1648.

1. Saguí : precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

2. Mora : precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

3.«Anthoni Saguí y de Capella, ciutedà, en cap; Lluís Mora, doctor en medicina, segon; Rafael Casamitjana, ters; Aloy Planes, mercader, quart; Francesc Raverter, notari, quint; Jaume Mur, paller, sisè. Obrers: Francesc Descallar y Sorribes; Jaume Vilaseca, apotecari», informa el MNA , vol. XIV, p. 264.

1648

[55.] Entrada de virey

Ja està dit com avien senyalada diada per a la entrada del cardenal Masarín per a virey de Catalunya, que fou als 28 de fabrer 1648; se desliberà se li fes la matexa entrada que als demés. Y axí, hisqueren companyes fora lo Portal Nou y al portal fins a la Seu, passant per devant Sant Agustí y capella d’en Marcús, carrer de Moncada y Born y Vedrieria, Sala de les Armes y Encant, y exían al carrer Ample y Regomí, y a la Seu. Y, en aver jurat, se’n baxaren a la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Farrisa, y Rambla y Dormidó de Sant Francesc, y al palàsio del pla de Sant Francesc, a ont acostumen posar tots los vireys.

Ja està dit la ronda que avia de fer dit senyor cardenal, ara tornem a la entrada, lo qual hisqueren a rèbrer-lo, com és costum, la Audiènsia y Diputasió y, últimament, los consellés, arribant fins pasada la Creu de Sant Fransisco, 1 a ont li donaren la benvinguda y, per lo matex orde que solen tenir, lo acompanyaren al jurament y fins en sa casa. Lo dit senyor cardenal no aportave molta ostentasió de gent, per ser presona eclesiàstica; aportave lo bisbe de Oranga 2 ab sa companya, que també era de la orde de Sant Domingo. Entrà a cavall, ab un famós cavall ab goldrapa de vellut carmesí ab franges de or; y ell anave com a cardenal, ab son ropó 3 y roquet, y son capell vermell. Era omo jove, y aportave massa, devant, molt riquísima, de plata sobredaurada ab ses armes, y una creu desobre, y era molt grossa y molt gran. Y axí com entrà al Portal Nou, tirà la artilleria de tota aquella cortina de muralla. Y, en ser al portal, féu manar, a un alguasil que anave devant de tots, que ninguna persona tiràs antes de passar sa eminènsia ni aprés, que com no era aversat 4 anar a cavall y aportave lo cavall un tant brillós, 5 per por que no·l fes caure; sinó que totom estave en ala y, a les plases, estaven escodronats, que tots los quatre tèrsios de la Siutat hisqueren, però no hisqué ningun mestre de camp ni sargento major, que tingueren algun enquantre ab los consellés y no volgueren exir, que sols los ajudans, y encara a peu, ordenaren cada hu son tèrsio a son puesto. Y entrà a les tres ores de la tarda, y de aquex modo entrà en la Seu, a ont li fou pres lo jurament; y, per lo dit lloch, lo acompanyaren en palàsio, a ont, a l’entrar, tirà molta artilleria de 6 la part de mar, y molts mascles que y avien posats. Y, de aquí, totom se despedí y cada hu se’n tornà en sa casa.

Lo millor que aquex senyor aportave era la carroça, la qual estave molt ricament guarnida: era tota negra, ab miralls o vidri-[21r]eres guarnides totes ab unes guarnisions, de tres dits de ample, de un rich bronso daurat y molt ricament obrat, y tota tatxes y sivelles del matex, també dorades, ab molts sarrells de seda lleonada o morada 7 y or, que la feya un rich vèurer. Tiraven-la sis cavalls frisons, molt grosos, de color de un lleonat escur; las guarnisions que dits cavalls aportaven ningun virey las ha aportades com ell, que totes eren de vaqueta negra, y tot lo entorn de les guarnisions, de una part y altra, estave guarnit de una flocadura morada, y per lo mitx del cuyro de dites guarnisions, del matex bronso dorat, tot de unes pesses, molt ricament obrades, que de lluny parexien totes de or; aportaven los cavalls en lo cap, de cada part de galtes, unes borles ho flochs de seda y or, molt richs, y lo front de cada cavall, una rica pessa del matex bronso, molt brony[i]t, que parexia molt rich. Los cotxeros y alacayos aportaven la llureya tota negra, de contray guarnit ab faxes de vellut de tres dits, ab flocadura per lo entorn. Los patjes que anaven en lo entorn de les portaleres també eren calsatirats, ab sos talayns de or, molt richs, y tots en cos. La guarda de escarrebinés, que també eren prop de sent, tots a cavall, aportaven los capots tots vermells ab creus de llama de plata. Los demés eren pocha gent, però anaven ben tractats, y los de més eren italians, que, com ell era italià, lo de més servey éran italians.

1.Creu del monestir de Sant Francesc de Paula, fora del Portal Nou.

2.Monsenyor Jacint Serroni, bisbe d’Orange.

3. ropó : ‘vesta llarga que cobria els altres vestits’ (cast. ropón ).

4. aversat : ‘versat’.

5. brillós : ‘bellugós, viu de moviments’.

6. de : al ms. «da».

7. o morada : escrit a la interlínia.

[56.] De com dit senyor cardenal digué de pontifical en Santa Caterina, y lo enquantra tingué ab los consellés, y la entrada del general de dita orda en dita iglésia

En lo tems que dit senyor cardenal entrà en Barselona, era prop de la festa de Sant Tomàs de Aquino 1 y, per ser dit senyor de la orda de Sant Domingo, los frares lo convidaren a l’aufissi, y ell volgué dir lo offissi de pontifical. Y convidaren los consellés a l’aufissi, però no y anaren: que lo senyor cardenal se féu posar un doser al costat de l’altar major, de la part de la sacrestia, a l’igual dels graons de l’altar major —que allà se avia de vestir—; y com los consellés ho saberen, replicaren que ells no anaven en part a ont hi avia doser, que no fos la matexa presona del rey; y ell respongué que era prínsep de la Iglésia y que li tocave aportar doser a ontsevulla que estigués. Y axí, los consellés no y anaren, no tan solament aquí, però ni en ninguna part que ell fos, mentres estigué en Barcelona. 2

Y axí ell digué lo offissi: anà-se’n, primer, sota dit doser, lo qual hi avia una cadira y, al costat, uns banquets per los asistens; estigué una estona asegut, abans de vestir-se; aprés li donaren ayguamans y lo vestiren tot dret, posant-li sa casulla y mitra, com a bisbe, y croça, com a bisbe; y dos asistens ab ses capas, y diaca y subdiacha, canonges, y los asistens, també canonges. Y de aquex modo digué lo offissi a ont estave la iglésia de Santa Caterina, ab tan gran concurs de gent com se pot pensar, que, com era cosa que quiçà may no s’era vista, totom ho desijave veure-u. Predicà lo pare mestre Tàpies, de la orde de Sant Benet. Y de aquex modo se digué lo offissi, ab molta canturia; y acabat lo offissi se tornà en lo matex puesto del doser, y lo despullaren ab molta grandesa y cortesia.