Miquel Parets - Crònica Volum I

CRÒNICA

BIBLIOTECA

BARÓ DE MALDÀ

(ELS NOSTRES CLÀSSICS)

Consell Assessor:

LOLA BADIA, GERMÀ COLÓN, ALBERT HAUF,

TOMÀS MARTÍNEZ, JOSEP MASSOT, JOSEP PUJOL,

AMADEU-J. SOBERANAS, ALBERT SOLER,

JOSEP SOLERVICENS

Coordinador:

JOAN SANTANACH

Director general:

CARLES DUARTE

BIBLIOTECA

BARÓ DE MALDÀ

VOLUM 5

Primera edició: abril 2011

© de l’edició i la introducció, M. Rosa Margalef, 2011 © dels estudis introductoris, James S. Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres, 2011 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S. A. www.editorialbarcino.cat Edició núm. 814

ISBN (obra completa en paper): 978-84-7226-768-8 ISBN (volum I): 978-84-7226-858-6 Correcció de primeres proves: Francesc J. Gómez Correcció de segones proves: Raquel Parera Fotocomposició: MARQUÈS, S. L. Meridiana, 354. 08027 Barcelona Producció de l’ePub: booqlab

El valor d’una crònica com la de l’artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. Primer de tot, perquè és un fet insòlit: a hores d’ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna, ni per la condició menestral de l’autor, ni tampoc per la densitat narrativa i informativa de les seves planes. Tot i que l’extensió no és necessàriament una virtut, cal remarcar igualment les dimensions assolides per l’empresa memorialística d’aquest menestral barceloní: la crònica de Parets ocupa dos gruixuts volums que sumen unes sis-centes cinquanta pàgines manuscrites, amb una lletra menuda i ben atapeïda. Els historiadors sempre hi trobaran, doncs, una munió de dades significatives per una raó o per una altra. Ara bé, un text com aquest interessarà no pas menys els estudiosos d’altres aspectes del passat local, com és ara la llengua del període. El fet que l’autor hagi pouat moltes dades i notícies dels fulls volanders del moment, molts dels quals escrits en castellà, i que s’hagi afanyat a traduir-los al català, no lleva interès filològic al document, ans al contrari. Finalment, la recent reivindicació historiogràfica dels testimonis personals i subjectius del passat incrementa no sols el valor d’ús del document, és a dir, la crònica com a font o matèria primera històrica, sinó també la seva vàlua a l’hora de construir arguments i interpretacions al voltant dels esdeveniments de l’època.

El projecte de transcriure i anotar el dietari de Miquel Parets parteix d’un fet aliè al mateix Parets. En el curs de la meva llicenciatura de filologia catalana, vaig tenir l’ocasió de treballar en la transcripció i el comentari d’un fragment del Calaix de sastre del baró de Maldà. L’experiència de reviure tan directament uns mesos de l’existència d’aquell singular personatge em resultà motivadora i estimulant. Més tard, repassant l’ Inventari general de manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona , de Francesc Miquel, vaig descobrir els manuscrits 224 i 225, que conserven els llibres primer i segon de l’encara inèdita crònica de Miquel Parets. Explicant, il·lusionada, la meva troballa al professor Amadeu-J. Soberanas, llavors director literari de l’Editorial Barcino, i a qui jo coneixia de la Facultat, m’encoratjà a transcriure la crònica i me n’encarregà l’edició crítica.

Amb l’ajut de l’amic Jordi Torra, aleshores cap de l’Àrea de Reserva de la Biblioteca Universitària, vam posar-nos en contacte amb el professor James S. Amelang, que havia consultat el manuscrit per al seu treball sobre la pesta de 1651 a Barcelona. Molt amablement ens va respondre que no es proposava publicar tot el manuscrit, però s’oferí amb entusiasme a fer el pròleg de la nostra edició.

Així doncs, vaig iniciar la llarga i treballosa tasca de la transcripció, que m’ocupà uns quants anys, i s’ha plasmat en prop de dues mil pàgines mecanografiades, i després passades a suport digital per M. Antònia Martí. També hem tingut present la versió castellana que se’n conserva, impresa a final del segle XIX, malgrat que presenta força deficiències —de fons i de forma— respecte del text català que publiquem.

L’edició que el lector té a les mans s’enriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang, ja esmentat, Antoni Simon i Xavier Torres —tots tres especialistes en el segle XVII i estudiosos de Miquel Parets i de la seva obra—, la finalitat dels quals és reconstruir el context de l’autor i de la seva obra des del punt de vista de l’origen familiar, de la ubicació social i del període històric. De la biografia i el context social de Miquel Parets se n’ocupa James S. Amelang. Antoni Simon, responsable de l’anotació històrica de la crònica, la situa en el seu context històric. Xavier Torres, per la seva banda, examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra dels Segadors: un episodi central en la vida i en l’obra del nostre cronista menestral. Finalment, jo mateixa, com a curadora de l’edició, tanco aquest apartat de presentacions amb una referència a les fonts d’informació utilitzades per Miquel Parets, tot subratllant el possible interès literari de la crònica.

Encara que no hi ha dubte que els dos grans temes de la crònica són la Guerra dels Segadors —amb l’especial atenció que dedica a explicar com es vivia aquesta guerra dins la ciutat—, i la pesta de 1651 a Barcelona —amb l’emotiu relat de la tragèdia familiar que va viure el mateix Parets—, l’obra és també un immens retaule en què apareixen representades les més diverses facetes de la vida barcelonina de l’època: festes en honor del rei i d’altres grans personatges de la noblesa per celebrar les seves visites a la ciutat, processos inquisitorials, períodes de fam a causa de les grans sequeres, pregàries per demanar pluja, solemníssimes celebracions religioses, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, les penúries de la Barcelona assetjada, i, com a teló de fons, les intrigues i traïcions pròpies de qualsevol període bèl·lic.

No sorprèn, doncs, que aquesta crònica hagi estat sovint consultada i estudiada per diversos historiadors, entre els quals es poden esmentar Feliu de la Penya, Víctor Balaguer, Josep Sanabre, Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sanpere, J. H. Elliott, J. L. Betrán i tants d’altres, sense oblidar els tres que hem tingut la sort que ens acompanyen en el present volum. 1 1. En els estudis introductoris i en les notes a peu de pàgina remetem al text de Miquel Parets fent referència al volum i al número de foli dels manuscrits base.

M. Rosa Margalef

1. No sorprèn, doncs, que aquesta crònica hagi estat sovint consultada i estudiada per diversos historiadors, entre els quals es poden esmentar Feliu de la Penya, Víctor Balaguer, Josep Sanabre, Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sanpere, J. H. Elliott, J. L. Betrán i tants d’altres, sense oblidar els tres que hem tingut la sort que ens acompanyen en el present volum. 1 1. En els estudis introductoris i en les notes a peu de pàgina remetem al text de Miquel Parets fent referència al volum i al número de foli dels manuscrits base. M. Rosa Margalef 1. En els estudis introductoris i en les notes a peu de pàgina remetem al text de Miquel Parets fent referència al volum i al número de foli dels manuscrits base. En els estudis introductoris i en les notes a peu de pàgina remetem al text de Miquel Parets fent referència al volum i al número de foli dels manuscrits base.