Alba Castellví Miquel - Educar adolescents

Alba Castellvi Miquel

És sociòloga, educadora i mediadora de conflictes. Dona classes a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i coŀ labora amb mitjans de comunicació. Fa conferències i cursos per a famílies i professorat. A la seva consulta ajuda a millorar la convivència familiar i les relacions entre joves i adults i les parelles. És mare d’un noi i d’una noia.

Més informació a

www.albacastellvi.cat

Contacte:

alba@albacastellvi.cat

Foto de l’autora: © Joan Manrique

Alba Castellvi ha destil·lat en aquest llibre la seva experiència com a educadora, mediadora de conflictes i mare per oferir un conjunt de consells concrets i de reflexions de gran ajuda per fer costat als fills mentre es fan grans, i alhora per poder viure amb serenitat com a pares i mares els conflictes inevitables que sorgeixen.

Un llibre pràctic per fer més agradable la convivència en família quan hi ha adolescents. Idees perquè els fills ens tinguin confiança i per ajudar-los a fer front als riscos i als reptes del seu moment vital en la societat canviant actual.

El llibre tracta també els sentiments dels pares, les dificultats per encarar els canvis, les pors i els malestars, i Alba Castellvi proporciona eines per relacionar-se amb l’adolescent d’una manera més serena. En definitiva, un manual d’estratègies per discutir menys i ser més feliços junts pares i fills.

EDUCAR

ADOLESCENTS

INSPIRA

86

© 2021 Alba Castellvi Miquel

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B

08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Disseny de cobertes: J. Mauricio Restrepo

Primera edició: octubre de 2021

ISBN: 978-84-19017-02-4

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Al Guillem i la Cesca,

que m’han ajudat a aprendre

com educar adolescents

tot acompanyant-los en el seu camí.

Aperitiu: notes literàries

Presentació

Introducció: els grans canvis

PART I EL PANORAMA ADOLESCENT: CONFLICTES I RISCOS

CAPÍTOL 1

Viure junts a la mateixa casa: la convivència conflictiva

CAPÍTOL 2

El sexe mal entès

CAPÍTOL 3

El mòbil i les xarxes socials

CAPÍTOL 4

Les companyies: amics i relacions socials

CAPÍTOL 5

Alcohol, drogues

CAPÍTOL 6

La (des)motivació pels estudis

PART II ESTRATÈGIES PER EVITAR, VIURE I RESOLDRE ELS CONFLICTES AMB ELS ADOLESCENTS

CAPÍTOL 7

Estratègies per evitar el conflicte

BLOC 1 D’ESTRATÈGIES PER EVITAR ELS CONFLICTES: MÈTODES COMUNICATIUS

Estratègia primera i primordial La frescor

Segona estratègia «Cosa teva»

Tercera estratègia «Com ho fem?»

Quarta estratègia «Així o aixà?»

Cinquena estratègia «Em faria molt content»

Sisena estratègia Fer bé les crítiques

Setena estratègia No preguntar «Què et passa?»

Vuitena estratègia No aprofitar els errors per alliçonar

Novena estratègia No parlar malament de persones properes als fills

Desena estratègia Validar els sentiments

Onzena estratègia Posar paciència a la incompetència

Dotzena estratègia Anul·lar el to de veu

Tretzena estratègia Els tres minuts a peu de porta

Catorzena estratègia «Que bé»

BLOC 2 D’ESTRATÈGIES PER EVITAR ELS CONFLICTES: MÈTODES PRÀCTICS/ORGANITZATIUS

Primera estratègia «Què t’estimes més?»

Segona estratègia «Time over»

Tercera estratègia Equip domèstic

Quarta estratègia «Primer l’obligació que la devoció»

Cinquena estratègia La república independent

CAPÍTOL 8

Com suportar la calor dels incendis o com viure els conflictes

Primera estratègia Regla 3 3

Segona estratègia L’abric

Tercera estratègia La novel·la-refugi

Quarta estratègia La llista d’idees

Cinquena estratègia Desaparèixer

Sisena estratègia No creure’s del tot el que diu que pensa

Setena estratègia Ser empàtics i assertius

Vuitena estratègia El conversador ideal

CAPÍTOL 9

Com extingir els incendis o com resoldre els conflictes

Primera estratègia Deixar-ho córrer

Segona estratègia Aplicar una conseqüència pactada prèviament per si es donava el conflicte en qüestió

Tercera estratègia Aplicar una represàlia unilateral que serveixi de lliçó

Quarta estratègia Dialogar

CAPÍTOL 10

Generar confiança

Epíleg. L’adolescència i el conflicte de poder

Abans de començar, deixem-nos bressolar per dos grans autors literaris que han contemplat la relació entre pares i fills adolescents, amb cent anys de diferència i des de dos angles diferents. Al primer text, la veu és la del pare d’un adolescent de la primera volada; al segon, la d’un fill de vint-i-un anys.

Maggie O’Farrell a Aquest deu ser el lloc 1

Aquesta veu que llegireu és la d’un personatge contemporani a qui els fills se li han començat a fer grans. Explica la visió d’un moment molt concret, un vespre del començament de l’adolescència. Diu:

¿Sabeu una cosa estranya que passa quan tens fills més grans de deu anys?

Que no se’n van a dormir.

Temps enrere, podies ficar-los a la banyera a les set del vespre, fer-los posar el pijama, llegir-los un conte, i a les vuit ja dormien: feina feta. La teva dona i tu podíeu aixecar el cap i mirar-vos per primera vegada en tot el dia. Teníeu dues o tres hores de marge per fer el que volguéssiu. Parlar, llegir un llibre, alguna cosa una mica més horitzontal, o senzillament delectar-vos en la idea que ningú vindria a estirar-vos la màniga per demanar-vos coses estranyes. (Una vegada vaig anotar la meva preferida: «Pare, mentre fas el sopar, ¿em pots construir un teatre de titelles?». Marithe, quatre anys.)

Però quan passen dels deu, és tota una altra cosa. Es queden rondant per allà. Es neguen a obeir quan els envies a banyar-se. Endrapen el sopar i després demanen que els continuïs alimentant: volen diversió, conversa, ajuda per a projectes que recorden de sobte, discussions sobre la paga, el destí de les vacances, la varietat de begudes disponibles. Pots intentar escapar-te’n i amagar-te en algun lloc, en una butaca d’un racó tranquil de la casa, obrir un llibre, quan irromp algun adolescent, encès de ràbia perquè se li han trencat els cordons d’unes vambes molt especials.

És, en certa manera, més dur que totes les maniobres que has de fer per engalipar, assossegar i reduir els més petits de cinc anys, i això que jo, al seu moment, em pensava que era impossible que hi hagués res de més dur.

Josep Pla a El quadern gris 2

Quan Josep Pla tenia vint-i-un anys i vivia amb els seus pares, va escriure, el dia 6 de setembre de 1918, una reflexió sobre les discòrdies entre pares i fills, bona mostra que la discrepància entre generacions és un fet intemporal: