«Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat, perquè ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer.»
Alba Castellvi ha posat sobre el paper la seva experiència com a mare, educadora i mediadora de conflictes, per facilitar als pares un manual àgil i pràctic sobre la convivència diària amb els fills. Si l’objectiu més gran com a educadors és dotar els fills d’eines que els permetin ser persones lliures i responsables, aquest llibre ens en donarà les claus. Mai és tard per construir una relació serena i positiva amb els teus fills i acompanyar-los en el seu itinerari vital. Estareu millor ara i ells t’ho agrairan sempre.
Per una educació serena cap a la llibertat i la responsabilitat.
Alba Castellví Miquel
És sociòloga, educadora i mediadora de conflictes. Dona classes a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i col·labora amb mitjans de comunicació. Fa conferències i cursos per a famílies i professorat. A la seva consulta ajuda a millorar la convivència familiar i les relacions entre joves i adults i les parelles. És mare d’un noi i d’una noia.
Més informació a www.albacastellvi.cat
Contacte:
alba@albacastellvi.cat
Foto de l’autora: © Joan Manrique
EDUCAR
SENSE CRIDAR
INSPIRA
87
© 2016 Alba Castellví Miquel
© Alexander Trou, per la imatge de portada
© 9 Grup Editorial, per l’edició
Angle Editorial
c. Mallorca, 314, 1r 2a B
08037 Barcelona
T. 93 363 08 23
www.angleeditorial.com
angle@angleeditorial.com
Disseny de cobertes: J. Mauricio Restrepo
Primera edició: gener de 2016
Onzena edició (nova): octubre de 2021
ISBN digital: 978-84-19017-03-1
Producció de l'ebook: booqlab.com
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Alba Castellví Miquel
Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia
Introducció Introducció La paciència és la mare de la ciència Som molts els pares i les mares que cridem i que ho voldríem evitar. Precisament per això un llibre que es diu Educar sense cridar entra a casa acompanyat d’una gran expectativa de millora respecte a les relacions amb els fills... i respecte a la nostra tranquil·litat. Perquè, en l’objectiu d’educar sense cridar, hi tenen tant a guanyar els nens com nosaltres. Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat perquè, no en dubtéssim pas, ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer. Educar sense cridar, deu ser possible amb els maldecaps que donen els de casa? No tan sols és possible, sinó que és relativament senzill si ens sabem relaxar i si assimilem els continguts de les pàgines que vénen a continuació. Relaxar-se és molt important per poder utilitzar bé les propostes educatives. I, alhora, les propostes que llegireu us ajudaran a relaxar-vos. Als pares, i als fills. Per tant, si volem educar sense cridar hem de trobar la manera d’estar tranquils per fer-ho bé, i fent-ho bé estarem encara més tranquils. La tranquil·litat i l’èxit educatiu s’alimenten l’un a l’altre. Comencem, doncs, pel començament.
El paper dels pares: caminar al costat dels fills El paper dels pares: caminar al costat dels fills El paper dels pares és acompanyar els fills durant una part del seu trajecte vital. Mentre fem el camí junts, els podem dotar d’eines que els permetin ser persones lliures, és a dir, persones alliberades de la tirania dels desitjos, de la ignorància, de la por i de l’individualisme ferotge. Persones responsables dels seus actes que sàpiguen conviure, fer realitat els seus projectes vitals i cuidar els que ho necessiten. La part del camí que els pares i els fills fem plegats té una durada inexacta, però, tirant llarg, no passa dels vint anys en condicions normals. Més enllà de vint anys, el camí d’uns i altres divergeix, fins i tot en cas de continuar convivint a la mateixa casa. La trajectòria dels fills respon a preferències pròpies que ja no són les dels pares, si bé, poc o molt, han estat condicionades per ells. Uns quants anys abans, durant l’etapa adolescent, els fills han anunciat la imminència del canvi d’agulles en el seu trajecte a força de reivindicar llibertat d’horaris, menys control i més privacitat. Quan arriba el moment de desitjar sort als fills i d’anunciar-los que, passi el que passi, si ens necessiten ens trobaran al seu costat, els pares i els fills hem d’estar preparats. Els pares hem de trobar-nos prou forts per saber allò que deia en Serrat, que «Nada ni nadie puede impedir que sufran / que las agujas avancen en el reloj. / Que decidan por ellos, que se equivoquen, / que crezcan y que un día nos digan adiós». I els fills han d’estar capacitats per realitzar els seus objectius, per participar constructivament en la societat i per viure amb alegria les seves circumstàncies. Durant el tram del camí que fem al seu costat, els pares els haurem pogut ensenyar a cordar-se bé el calçat, a alçar-se quan ensopeguin, a resistir el cansament, a orientar-se a través dels mapes, les pistes del camí i les estrelles de la nit. Aquest llibre tracta, precisament, de com ho podem fer els pares i mares per aconseguir acostar-nos al màxim a l’objectiu d’acompanyar els fills tot assegurant-nos que més endavant podran caminar sols triant les pròpies rutes i amb un bon equipatge.
Educar per a la llibertat, educar la responsabilitat
El gran repte de fer complir el que diguem
Els límits i les frustracions 95 Parlar amb els fills per construir la convivència i resoldre problemes
Parlar dels fills
Final
Introducció
La paciència és la mare de la ciència
Som molts els pares i les mares que cridem i que ho voldríem evitar. Precisament per això un llibre que es diu Educar sense cridar entra a casa acompanyat d’una gran expectativa de millora respecte a les relacions amb els fills... i respecte a la nostra tranquil·litat. Perquè, en l’objectiu d’educar sense cridar, hi tenen tant a guanyar els nens com nosaltres. Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat perquè, no en dubtéssim pas, ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer. Educar sense cridar, deu ser possible amb els maldecaps que donen els de casa?
Читать дальше