Miquel Parets - Crònica. Volum III

1. mascles : ‘masclets, morterets’.

2.Marquès de Saint-Aunez, mariscal de camp francès.

3.Magí Sivillà ofereix una relació de l’entrada a Barcelona del virrei Harcourt que confirma l’entusiasme popular que reflecteix la crònica de Parets. Les festes van durar tres dies i se celebraren quatre mil misses en honor dels soldats francocatalans morts, Historia General... , op. cit., pp. 822-823.

[4.] Dels consellés que isqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de l’any 1645, per lo any 1646

Hisqué conseller en cap, dit any de 1645, don Phelip Sorribes menor; 1 y conseller segon fou Fransisco Vila, siutadà; y conseller ters fou misser Monfar, 2 siutadà; y conseller quart fou Lluís Claresvalls, mercader; y conseller quint fou Lluís Bataller, notari; y conseller sisè fou Pere Bofarull, texidor de lli (a bé que no·n feya, sinó que negosiave ab mantos). 3 Y lo dit Bofarull, los primés dies pasada la Pasqua de Resurechsió, morí, 4 y en son lloch hisqué Narsís Costa, corder.

1.Felip de Sorribes i Rovira, fill de Felip Sorribes i Descoll. Sobre la nissaga dels Sorribes i la revolució catalana, vegeu Antoni Simon i Tarrés, Pau Claris, líder d’una classe revolucionària , Barcelona, 2008, pp. 157-158.

2. Monfar : precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila; es tracta de Joan Baptista Montfar i Sors.

3.Els obrers foren: «Francesc Bonaventura de Gualbes; Pau Bertran mercader» ( MNA , vol. XIV, p. 132). Tot sembla indicar que aquesta insaculació fou tutelada per Pèire de Marca i Josep Margarit. Magí Sivillà testimonia que «El día de San Andrés, después que se hubo puesto todo cuidado en el escrutinio de las bolsas, havían de salir conselleres que no fuessen en alguna manera sospechosos contra la provincia, según se havía escrito des de la campaña días havía el virrey, y havían insinuado, con los conselleres, el governador y Marca», Historia General... , op. cit., p. 825.

4. morí : escrit a la interlínia.

1646

[5.] De com entrà en Barselona la vireyna, 1 muller del serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de Catalunya y cavallerís major de sa magestat crestianísima 2

Abans que sa alteza no se n’anàs en la campanya de Balaguer ja tenia intent de fer venir a sa muller en Barselona, per la qual feya fer grans obras en son palàtio, la qual se avia de aposentar a la casa del duch de Cardona; y per lo matex intent, com lo virey sols posave a la casa del compte de Santa Coloma, féu fer un pont al carrer Ample que passave de la una casa a l’altra, per poder tenir comunicatió la una casa a l’altra; y féu obrar molts gentils cuartos, per a ont avia de estar dita senyora, ab molta regola 3 valentiana per terra, y, per moltes parts, les sues armes. Avia també fet adobar y encañysar tot lo ort de dita casa, y del cuarto de dita vireyna, per una escala, podien baxar a dit ort. Avien-li adresada la sala a ont avia de tenir les visites, molt ricament: primera-[3r]ment, estave tota rodada de finestres grans, ab ses rexes, y totas vedrieres, que encara que fos tancat parexia que tot fos hubert, per la gran claror de les vedrieres; y per dit aposento exien a un terradet, a l’igual del matex sostro, tot fet de regola valensiana y balustrades de ferro per lo entorn, y tota la barana de dita exida, tota plena de te[s]ts de clavellinas y rosers y altres flors, de modo que era un gentil recreo. Y la dita quadra 4 era tota quadrada, molt espayosa, y tenia fet lo sostro a la genovesa, y tot pintat, fet a modo de un sel ab molta varietat de ausells de totas maneres, que estaven volant; y tot lo entorn de dit sostro, corria una cornisa, també de pinzell, ab sos quartos y columnas ab ses istòries pintades, y ab portalades y frontespisis, y, ab moltes parts, pintades les armes de dit senyor virey, de modo que totes les parets estaven de pintura molt ricament. Avien-li parat, en dita quadra, un famós llit de domàs vert, tot de sarrells de plata y tot daurat, que era per lo matex rey; y per un gran tros entorn de dit llit, avían feta una balustrada, de alguns quatre ho sis palms de alsada, tota daurada, que rodave a quatre pases de dit llit. Avie-y, en dita istànsia, una xemanea feta dintre la paret, que·s tancave ab ses portes, a modo de xemaneya fransesa, que en lo ivern sempre hi tenían foch; y per totes les istànsies y cambres de dita casa avían fetas de aquexa[s] ximeneyas. Avien posat també, en dita istànsia, un ric doser de brocat ab un estrado desota, y ab sa cadira, tota guarnida, encarnada, de domàs, ab un palm ho dos més alta que la sala; y aquex era lo lloch a ont avia de estar dita senyora ab les visites. Y tot lo entorn de dita quadra no y avia altra cadira, sinó que estave rodada de uns tamborets, fets a modo de tisora, de domàs vert, y tots encotonats; y per terra, tot catifas y mols coxins de vellut carmesí per a seure las damas, que, com la senyora era prinsesa, ningú seya en cadira allà a ont ella era. També en la istànsia a ont ella menjave estave també molt ricament posada de tapisseria de rras, y tanbé hi avia un doser ab una cadira desota, que també menjave bax de dit doser; estave tan ben adornada que era cosa de mirar. Que també féu fer aquella galeria llarga que hix al pla de Sant Fransesch, ab set finestres, tota rajola valentiana per terra, y lo sostro fet a modo de alcova, y tot molt blanch. Y aver de dir les hobres que dit senyor manà fer en dita casa, seria may acabar.

En estar la dita casa a punt per a que la dita senyora pug[u]és aposentar-s’i, se consertà la diada de la entrada, que fou als dimecres, als 7 de fabrer 1646. La qual senyora passà molts grans frets y moltes neus per lo camí, que féu un ivern molt fret, y venint de camí tan lluny y aver de passar terres tan fredes, és sert que avían de sentir molt fret. Abans que ella no entràs en Catalunya, ja se n’anaren moltes dames de assí a rebre-la en Perpinyà, ab moltes gales y vestits riquísims, y molts cavallers; y axí, la reberen en Perpinyà, a ont se li feren moltas festes, y per totes les siutats y llochs que passave tanbé se li feyen moltas festes y molts presens. Lo virey li anà a fer la primera visita a Ostalrich, a ont vingué ab ella fins a Granollés, y ap[r]és vingué en Barcelona. Y lo dia abans no entràs assí, també la anà a veure en Sant Andreu, a ont la rebé; y, aprés de éser-se folgat un bon rato ab ella, pujà a cavall, ab altros cavallés que l’acompanyaven y lo governador, y se n’entrà en siutat.

Y lo endamà, com tinch dit, que fou als 7 de fabrer 1646, fou lo dia que entrà en Barselona. Avia desliberat la Siutat de que se li fes la matexa entrada com a son marit. Y entrà per lo portal de l’Àngel. Avien avisat, per dita entrada, tots los quatre tèrsios de les companyes de la Siutat, que són los ofisials d’ella, y des de la Creu de Jesús, 5 tot lo camí y carrés, tots estaven posats en ala, y per les plaçes y llochs amples avien formats escuadrons. Isqueren-la a rebre, a la Creu de Jesús, los senyós consellés y diputats y demés tribunals, com si entrave lo matex virey, acompanyantla fins a son palàtio.

Lo modo que ella entrà fou: que anaven devant los tres trompetes de sa alteza, ab ses llureyes, y aprés, quatre alacaios grans, ab sa llureya blava y ses visarmes; 6 aprés venien dotze azèmilas carregades ab los rebostés de sa alteza; aprés venían molts cavallés catalans y fransesos, que, com alesores les campanyes estaven retirades, se trobaven molts cavallés y offisials de guerra dins Barcelona, los quals avían tretes unes riquísimes galas, tan catalans com fransesos, los quals eren molts; aprés venien los senyós consellés, ab sos cavalls y ab sa acostumada senyoria. Y lo conseller en cap, don Fransesch Sorribes, anave lo últim de tots, al costat de la vireyna, la qual anave 7 ab una llitera de vellut carmesí, tota taxonada [3v] de tatxes daurades, ab molts sarrells y pasamans de or; y anave, la llitera, tota descuberta de dal, com la que entrà en Barselona la reyna de Ungria, 8 de modo que totom la podia ben vèurer: era una delicada senyora, molt polida, y una cara molt onesta, y jove, ab una cara molt alegre demostrant voler molt aquesta terra. Anaven, entorn de dita llitera, molts patjes de sa alteza que aportaven la llureya blava y calsatirats, que és de la matexa llureya del rey, que, com ell és cavallerís major del rey, lo rey li avie donats 24 alacayos de sa llureya; anaven-i també molts soldats de cavall de la guarda de sa alteza, y son capità de la guarda. Y tras 9 de la llitera de sa alteza venia la sua carroça, ab sis riquísims cavalls blanchs, y era tota de vellut carmesí: lo cobertor y portaleras, y dintre y fora; y estave, per sobre de dita carroça, tota guarnida de unes franges de or y plata que tenían tres dits de ample, y uns sarrells, per dintre y fora, que tenían més de un palm de llarch; la guarnisió que y avia dintre era cosa que pasmave; y era molt grandísima y era molt millor que la que aportave lo rey de Castella ni la reyna de Ungria en Barselona. Dins de dita carroça anave la aya y les damas de dita senyora, les quals eren molt gentils dones: avie-n’hi sis ho vuyt. Y aprés venia altra carroça ab altres criades. Y aprés, les carroças de les damas de assí que les eren anadas a rebre, que no la dexaren fins que fou a palàtio.