Miquel Parets - Crònica Volum I

25.Per a un tractament més ampli, vegeu James S. Amelang, «Una sociabilitat barcelonina del segle XVII: text i context d’un menestral», Pedralbes , 16 (1996 [1997]), pp. 47-58; i Íd., «La sociabilitat a l’edat moderna: algunes qüestions de mètode», dins Sociabilitat i àmbit local. Actes del VI Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya , Barcelona, 2003, pp. 41-54.

26.AHPB, Josep Ferrer, Llibre d’inventaris i encants, 1649-1682, s. n. (7 de juliol de 1661).

27.Els notaris de Barcelona es classificaven en dues categories: notaris públics, que eren designats per les autoritats municipals i tenien cura de la considerable paperassa notarial quotidiana, i notaris reials, nomenats per privilegi reial, que eren els responsables de la documentació cancelleresca. Sobre la distinció, vegeu Eusebio Fina i Girbau, Notas históricas del Ilustre Colegio de Procuradores de Barcelona , Barcelona, 1932, pp. 40-45.

28.El mateix Mans és esmentat a Pedro Fatjó Gómez, La Catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres , Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1999, sobretot pp. 579, 618, 632 i 774.

29.Testament de la muller de Riera, Felipa Torres, AHPB, Josep Pedrol, Liber secundus testamentorum, 1629-1648, ff. 28r i 29v (28 de juny de 1628); i el codicil de Riera, amb data de 27 d’abril de 1638, AHPB, Francesc Josep Fontana, Primum testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum librum, 1615-1647, ff. 69v-71v. Riera era parroquià de Santa Maria del Pi, i va assistir als consells parroquials dels anys 1633-1634, com es pot veure, per exemple, a AHPB, Onofre Soldevila, Manuale vigesimum primum, de 26 de desembre de 1633 a 24 de desembre de 1634, ff. 1r-6v (26 de desembre de 1634 [1633]). L’àpoca es troba a AHPB, Rafael Riera, Vigesimum quintum liber vendicionum, 1627-1638, ff. 182v-183v (9 de febrer de 1637).

30.AHPB, Pere Pau Vives, Inventaris i encants, 1658-1674, núm. 52, f. 538r-v (18 d’agost de 1670). El testament de Victòria, fet el 8 de juny de 1686, AHPB, Josep Brossa, Manual de testaments, 1679-1731, ff. 38r-40r. Que Francesc Mates vivia a la plaça del Rei és confirmat pel testament de la seva muller, fet el 23 d’abril de 1630, segons AHPB, Rafael Riera, Secundum librum testamentorum et codicillorum, 1609-1638, s. n. Vegeu igualment una referència al «daguer Matas», que vivia «al devant de la catedral i la plaça del Rei», a AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Cinquantena», f. 110r. Cal fer notar que Francesc Mates també va actuar com a testimoni en altres testaments de l’any 1630, com són ara el del daguer Gabriel Castellar, el de la vídua del pagès Joan Fages, i el de l’escrivà Antoni Pau Simon (tots plegats, al manual esmentat de Rafael Riera).

31.AHPB, Rafael Joan Sellerès, Manual trenta-cinc, 1669-1670, s. n. (8 de gener de 1670). La connexió de la pesta és força interessant. Joan Mates, un cirurgià que va tenir un notable protagonisme en el decurs de l’epidèmia dels anys 1651-1652, va ser un dels marmessors del testament dictat el 1643 pel metge Bernat Mas, l’autor d’un tractat de la pesta força divulgat; vegeu AHPB, Francesc Pastor, Liber secundus sive manualis testamentorum, 1639-1656, s. n. (27 d’agost de 1643). El finat probablement estava relacionat amb el també metge Felip Mates, que figura en els registres baptismals de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor des de 1595 fins a 1601 (Arxiu Parroquial de Sant Just i Sant Pastor, Llibre de baptismes, 1589-1601, ff. 173r, 197r, 269r i 352r). Fem notar igualment que un cert Joan Mates (o Motas?), «maestro de leer y escribir», vivia al carrer dels Assaonadors, segons el cadastre de 1716; vegeu AHCB, Cadastre, vol. 13, Barri IV, f. 303v. Per una curiosa coincidència, un guanter anomenat Francesc Mates posseïa dos llibres de Dürer, juntament amb una bona col·lecció d’estampes i gravats, segons el seu inventari de l’any 1562. Les seves coses anaren a parar, més endavant (1585), a les mans del pintor anomenat Joan Mates. Per a més detalls, vegeu Manuel Peña Díaz, «El entorno de la lectura en Barcelona en el siglo XVI», Historia social , 22 (1995), p. 18.

32.Vegeu, en general, Michael Bennett, «Spiritual Kinship and the Baptismal Name in Traditional European Society», dins L. O. Frappell (ed.), Principalities, Powers and Estates: Studies in Medieval and Early Modern Government and Society , Adelaide, 1977, pp. 1-13; Christiane Klapisch-Zuber, «Parrains et filleuls: une approche comparée de la France, l’Anglaterre et l’Italie médiévales», Medieval Prosopography , 6 (1985), pp. 51-77. Pel que fa a l’època moderna, vegeu John Bossy, «Blood and Baptism: Kinship, Community and Christianity in Western Europe from the Fourteenth to the Seventeenth Centuries», Studies in Church History , 10 (1973), pp. 129-143; Íd., «Godparenthood: The Fortunes of a Social Institution in Early Modern Christianity», dins Kaspar von Greyerz, Religion and Society in Early Modern Europe, 1500-1800 , Londres, 1984, pp. 194-201; Louis Haas, «Il Mio Buono Compare: Choosing Godparents and the Uses of Baptismal Kinship in Renaissance Florence», Journal of Social History , 29 (1995-1996), pp. 341-356.

33.Sidney W. Mintz i Eric R. Wolf, «An Analysis of Ritual Co-Parenthood (Compadrazgo)», Southwestern Journal of Anthropology , 6 (1950), pp. 341-368; George M. Foster, «Cofradía and Compadrazgo in Spain and Spanish America», Southwestern Journal of Anthropology , 9 (1953), pp. 1-28; Julian A. Pitt-Rivers, The People of the Sierra , Chicago, 1966 [ed. or.: 1954], pp. 107-109 i 137-159; Íd., «Ritual Kinship in Spain», Transactions of the New York Academy of Sciences , 20 (1958), pp. 424-431; Hugo G. Nutini i Betty Bell, Ritual Kinship: The Compadrazgo System in Rural Tlaxcala , 2 vols., Princeton (NJ), 1980-1984 (amb una bibliografia al vol. I, pp. 405-428); amb una finalitat comparativa, vegeu M. Bloch i S. Guggenheim, «Compadrazgo, Baptism and the Symbolism of a Second Birth», Man , 16 (1981), pp. 376-386.

34.Segons els registres parroquials de Santa Maria del Mar citats a MHE , vol. XX, p. XVIII n. 1.

35.Per a més detalls sobre el casament de Gabriel Mora i Maria, filla de l’adroguer Antoni Roure, l’any 1648, vegeu Emili Giralt i Raventós, El comercio marítimo de Barcelona, 1630-1665. Hombres, técnicas y direcciones de tráfico , Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1957, vol. II, Serie estadística I: Matrícula de los hombres de negocios, 1630-1665, p. 80 (el professor Giralt ha permès molt gentilment la consulta i reproducció d’aquestes dades). Sobre Gabriel, l’hereu, vegeu els seus capítols matrimonials amb Eulària Mascaró, filla d’un apotecari, a AHPB, Josep Güell, Secundus liber capitulorum matrimonialium, 1681-1688, ff. 188r-192r (8 d’octubre de 1683), i el seu testament, AHPB, Josep Ferran, Primus liber testamentorum et codicillorum, 1680-1707, ff. 49v-54v (24 de març de 1694). Gabriel estava relacionat probablement amb Miquel Mora, el notari públic que portava les actes de la corporació d’assaonadors durant les dècades de 1630 i 1640.

36.Per exemple, no hi ha cap esment de Parets o d’algú connectat amb ell en la llarga llista de parents i amistats del testament de Fiveller del 28 d’abril de 1644; vegeu AHPB, Francesc Reverter, Primus liber testamentorum et ultimarum voluntatum, 1638-1649, ff. 58v-66r. El mateix es pot dir dels dos testaments d’Espuny, dels anys 1609 i 1620, a AHPB, Antoni Mestre, Llibre de testaments, 1606-1620, s. n. (11 d’agost de 1609 i 8 de novembre de 1620). Que el marit d’Elisabet Vilar, el mercader Francesc Vilar, hagi estat conseller quart del municipi barceloní l’any 1634-1635 ( MNA , vol. XI, p. 466) pot explicar per què Parets va sol·licitar el seu apadrinament, però no pas com va arribar a poder-ho fer.