Autores Varios - Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII

Nadal Yvanyes no sols va transcriure el Collectanus amb tanta cura, sinó que a més es va aplicar en la decoració, que va realitzar amb orles de motius vegetals. Presenten orles els ff. 1r, 15v, 27v, 42v, 54, 69r, 83v, 97v i 114r. Hi destaca, entre tots aquests folis, la miniatura del f. 1r en què la B inicial de la paraula Beatus, [60]allotja a l’interior el rei David, agenollat i orant, adreçant la mirada al cel en què apareix el Pare Etern. Als peus, un decacordo, amb què acompanyarà les seues alabances a Déu, recordades en Ps 91, 4 (In decachordo, psalterio, Cum cantico, in cithara), o en Ps 143, 9 (Deus, canticum novum cantabo tibi. In psalterio decachordo psallam tibi).

El rei, coronat, apareix en primer pla. Al darrere, en segon pla, un jardí es perd entre les boires de l’horitzó.

El miniaturista ha usat per construir la lletra B, tiges de fulles de card, idèntiques a les que apareixen en la resta de les orles decorades. Dues tiges unides en la part central, les fulles de les quals, corbant-se, van a trobar-se amb les oposades, superior i inferior, per crear així la forma de la lletra B. Destaca l’encontre de les fulles de la part esquerra, les extremitats de la qual s’entrellacen i s’aproximen a un losange. A la part de la dreta, la fulla superior descansa sobre la corba que descriuen les formes capritxoses inferiors. Al marge dret del mateix foli, altres tiges de fulla de card hi formen figures geomètriques com la que s’hi ha assenyalat.

La resta de les caplletres decorades D (Domine, Ps 20, f. 15v), E (Exultate, Ps 32, f. 27v), D (Deus, Ps 45, f. 42v), D (Deus, Ps 59, f. 54v), U (Ut, Ps 73, f. 69r), I (Inclina, Ps 85, f. 83v), D (Domine, Ps 101, f. 97v), D (Dixit, Ps 109, f. 114r), no incorporen cap miniatura; cobreixen l’espai interior amb motius florals en què es combina el pa d’or amb pigments de tonalitats roig i blau, principalment.

Les orles estan intensament poblades de motius florals, entre els quals destaquen especialment les fulles de card que es corben i es revolten de manera capritxosa, les quals, de vegades, comencen amb un color i conclouen amb tot un altre. Hi apareixen, a més, algunes flors de les quals sorgeixen fruits molt variats. Hi apareixen escampades unes formes semblants a les magranes, així com els trilobats en els quals es combinen, alternativament, els colors blau, roig, blanc i el pa d’or.

Completa el programa decoratiu la presència d’un filet daurat que adopta formes diverses segons la pàgina en què es troba. En el primer foli, el marc daurat reforça la línia de la caixa d’escriptura en els traços laterals i inferior; els laterals conclouen, a la part superior, amb una espècie de ram floral que s’allotja en l’espai de l’orla. En la resta d’orles, el filet s’hi situa al marge esquerre i, a sobre, s’encaixen —capritxosament— les inicials decorades ja esmentades.

La decoració que s’empra en les orles i en les inicials, excepte la miniatura del rei David, resulta molt pròxima a la utilitzada en el llibre d’hores dels marquesos de Dosaigües, que Amparo Villalba Dávalos va atribuir al cercle de Joan Marí, miniaturista a qui la catedral de València va encarregar diverses obres, [61]i a qui recentment s’ha atribuït la decoració d’un llibre d’hores secundum romane curie, c. 1460, custodiat en l’actualitat a la Koninglijke Bibliotheek de l’Haia. [62]Els motius vegetals de les seues orles són els mateixos que els emprats en el Collectanus. Entre els manuscrits que presenten una decoració pròxima produïts per a la catedral de València, podrien esmentar-s’hi un Missale valentinum, decorat per Joan Marí i Joan Ceres, segons els pagaments efectuats l’any 1479, [63]i els Officia dominicarum, [64]decorat també per Joan Marí. En tots dos casos, s’hi van usar els reclams verticals.

Estant així les coses, resulta una mica complex resoldre l’interrogant relatiu a qui va ser el miniaturista que el va decorar. Les consideracions que segueixen contribuiran a descobrir la personalitat del miniaturista i a rescatar-lo de l’anonimat. No sembla versemblant, en primer lloc, que el monjo, Nadal Yvanyes, es desplaçàs fins al monestir d’Escaladei per copiar el text i que, de tornada a Valldecrist, encarregàs la decoració del manuscrit a Joan Marí o a algun membre del seu cercle. Aquesta possibilitat cobraria força si el monjo o la comunitat volguessen regalar el llibre a algú, a qui pretenien complimentar i, per aquesta raó, contractaven els serveis de professionals d’alt nivell que actuaven a la ciutat de València, a la de Sogorb per la seu episcopal, o desplaçats a Valldecrist per acomplir-hi algun encàrrec concret. Aquesta possibilitat només és versemblant en la circumstància que es desitge regalar el llibre i no es dispose d’un miniaturista de qualitat entre els monjos de la cartoixa.

Hi ha, però, una segona interpretació. Potser el mateix copista era, al seu torn, miniaturista i va tornar a Valldecrist amb el manuscrit acabat i perfecte en els dos fronts, el textual i l’iconogràfic. Encara que també se’n pot pensar que la decoració va poder concloure’s a Valldecrist, quan es va incorporar novament al monestir. Si es va fer ací, bé el va poder fer Nadal Yvanyes o qualsevol altre monjo cartoixà, la identitat del qual es desconeix de moment.

4. ISTE COLLECTANUS

Ben sovint, s’esdevé que els manuscrits d’època medieval, si són miscel·lanis, no solen autotitular-se. En aquesta ocasió, el copista dom Nadal Yvanyes proporciona diverses vegades el títol amb el qual ell mateix designava el conjunt de textos reunits en aquest llibre. Efectivament, en el foli 1r, en la rúbrica amb què comença la transcripció dels psalms ja en proporciona el títol. Diu així: Incipit Psalterium pro collectano secundum ordinem Cartusiensium. Així doncs, transcriu el Psalterium en un còdex en el qual incorporarà molts altres textos que conformaran el Collectanus, una miscel·lània seleccionada destinada a recollir tot el que necessita un monjo cartoixà per al seu rés personal de la litúrgia de les hores. Torna dom Nadal Yvanyes a referir-se al títol de la selecció en el colofó del manuscrit, [65]on per tres vegades designa el llibre com Collectanus:

a) quan es refereix a l’inici i la conclusió de l’activitat de còpia duta a terme a la cartoixa d’Escaladei (incepi et perfeci istum Collectanum);

b) quan reclama la propietat del llibre per a la comunitat cartoixana deValldecrist, a pesar que el va copiar sent hospes d’Escaladei (ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi). Les despeses derivades de la seua estada al cenobi tarragoní les havia satisfetes convenientment, com recorda en el colofó (et solvebam pensionem meam) amb la intenció d’evitar discussions futures; i

c) quan data la conclusió de la còpia la vespra de la festivitat de santa Llúcia l’any 1454 (Et perfeci dictum Collectanum in vigilia beate Lucie, virginis, anno Domini Mº CCCCº LIIIIº).

Els textos al·ludits permeten dues possibilitats interpretatives. Pel que fa a la rúbrica del foli 1r, tot sembla indicar que en l’antígraf del qual extreia la transcripció, ja hi havia una rúbrica semblant. Tot i que es desconeix el manuscrit que va copiar a Escaladei i, conseqüentment, no es pot valorar aquest extrem, disposem —no obstant això— d’un breviari cartoixà procedent de la cartoixa de Portaceli (València), en el foli 1r del qual s’incorpora una rúbrica idèntica, el tenor de la qual és Incipit Psalterium pro Collectaneo secundum ordinem Cartusiensium. [66]En aquesta ocasió, el copista, Álvaro de Salamanca, va concloure la transcripció a Portaceli l’any 1415. I també ell anomenava en el colofó la col·lecció de textos que precedia com a collectano. [67]

La discordança de textos recollits en els dos manuscrits no permet parlar de l’existència d’una tipologia de llibre litúrgic específic, ni tampoc sota la denominació de Collectanus es pot pressuposar una textualitat determinada. Ho prova suficientment el fet que, segons Janini i Serrano, el ms. 870 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un Diurno de la cartuja de Porta Cœli (Valencia), [68]mentre que per a l’inventari de manuscrits és un Breviarium Ordinis Cartusiensis. [69]