Autores Varios - Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII

Així les coses, tot sembla indicar que amb la paraula Collectanus es feia referència a la selecció textual recollida. Atenent, per consegüent, a l’etimologia de la paraula i als significats al·ludits, es tractaria d’una col·lecció seleccionada de textos de diversa procedència i naturalesa ad usum ritus ordinis cartusiensium. Aquest és el sentit que atribueix Forcellini a la veu collectanea, orum; per a qui designa el conjunt de scripta, quæ ex pluribus excerpta locis in unum collecta sunt. [70]En aquest sentit, resulta més precisa la definició que proporciona Du Cange de la veu Collectaneum, amb la qual es fa referència a un Liber Ecclesiasticus in quo Collectæ ad quævis officia dicendæ continentur. [71]Du Cange esmenta com a fonts de l’accepció proposada «Udalricus lib. 1. Consuetud. Cluniacens., cap. 1», on es pot llegir: In privatis autem noctibus habentur in Collectaneo hæ Collectæ quæ dicendæ sunt ad Nocturnos, et Laudes, etc. [72]

El manuscrit transcrit per fra Nadal Yvanyes el conformen els apartats següents: el calendari, oracions diverses, el psaltiri, lectures pròpies de diverses festivitats, els psalms penitencials, les lletanies, un himnari, l’ofici de Beata, misses beate Marie, l’ofici de difunts i oracions comunes.

I. Calendari. El calendari [73]proporciona informació de singular relleu. Registra el nombre de dies de cada mes, la diferent durada del dia i de la nit al llarg de l’any. [74]Aquest calendari presenta una anomalia en la indicació del còmput dels dies: el primer assentament de cada mes coincideix amb les calendes d’aquest mes, com es va escriure al mes de gener; al contrari, en la resta dels mesos va anotar l’abreviatura corresponent a nones, amb la qual indica tal vegada que a partir del primer de mes començaven a comptar-se els dies que faltaven per les nones d’aquell mes (el dia 5 per als mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre; i el dia 7 per als mesos de març, maig, juliol i octubre). [75]En l’edició s’ha incorporat al text la paraula calendes, advertint en l’aparat crític de l’error que hi ha en el manuscrit.

L’Ordinarium cartusiense organitza l’Offiicium festivale segons l’esquema següent: Officium canonicum quotidie fit aut Festivale, aut Temporale. Porro Festivalis Officii quatuor sunt genera, quæ diverso modo diversoque celebrantur ordine. Quorum tria duodecim Lecciones sigillatim habent, et quartum tres duntaxat. Ex Festis duodecim Lecciones habentibus, unum Solemne seu Candelarum, aliud autem Capituli, tertium vero simpliciter duodecim Lectionum Festum vocamus. [76]

Acompanyen el santoral indicacions relatives a la diversitat jeràrquica de les festivitats. Entre les festivitats solemnes figuren les següents:

I.1. De Capítol. [77]En el Collectanus els dies de les festivitats de l’Epifania, de sant Antoni, de sant Vicent, del mes de gener; de la Presentació del Senyor, de santa Àgata, de sant Maties, al febrer; de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació, del mes de març; de sant Ambròs i de sant Marc, al mes d’abril; el dia dels apòstols Felip i Jaume, del mes de maig; de sant Joan Baptista i de sant Pere i sant Pau, al mes de juny; de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; de l’Assumpció de la Mare de Déu, de sant Bernat, de sant Bartomeu, de sant Agustí i el dia de la Degollació de sant Joan Baptista, al mes d’agost; de la Nativitat de la Mare de Déu, de l’Exaltació de la santa Creu, de sant Mateu, de sant Miquel i de sant Jeroni, al mes de setembre; de sant Lluc, de les Onze Mil Verges, i de sant Simó i sant Judes, al mes d’octubre; de sant Tomàs, al desembre.

I.2. De Dotze Lectures, [78]en el Collectanus els dies de les festivitats de la Circumcisió del Senyor, de l’Epifania i la seua vuitada, de sant Antoni Abat, de santa Agnès, de sant Vicent i de la Conversió de sant Pau, al mes de gener; les festivitats de la Purificació de la Mare de Déu, de santa Àgata i de sant Maties, al mes de febrer; les festivitats de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació de la Mare de Déu, al mes de març; les festivitats de sant Hug, sant Ambròs i sant Marc, al mes d’abril; la festivitat dels apòstols Felip i Jaume, el mes de maig; les festivitats de sant Bernabé, de sant Joan, dels sants Joan i Pau, dels sants Pere i Pau i de la Commemoració de sant Pau, al juny; la festivitat de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; les festivitats de sant Llorenç, de l’Assumpció de la Mare de Déu, dels sants Timoteu i Simforià i de sant Bartomeu, al mes d’agost; les festivitats de la Nativitat de la Mare de Déu, de sant Nicomedes, de sant Mateu, de sant Maurici, de sant Miquel i de sant Jeroni, del mes de setembre; les festivitats de sant Dionís, de sant Lluc i dels sants Simó i Judes, al mes d’octubre; les festivitats de sant Climent i de santa Caterina al mes de novembre; les festivitats de sant Nicolau, de sant Tomàs Apòstol i de sant Tomàs, bisbe, del mes de desembre.

En la celebració de les solemnitats en què se seguia l’horari dels diumenges, s’encenien quatre ciris durant els oficis de la nit i de vespres, raó per la qual el calendari inclou la paraula: Candelarum; en el Collectanus apareix en les festivitats de la Circumcisió del Senyor, al gener; les festivitats de Tots sants i la de les Relíquies, del mes de novembre; i les festivitats de la Immaculada Concepció, Nadal, sant Esteve, sant Joan Apòstol i Evangelista, i dels sants Innocents, del mes de desembre.

I.3. De Tres Lectures. [79]Aquestes no apareixen esmentades en el calendari. Incorpora, a més, altres informacions interessants relatives a les opera com munia i a les minuciones. Pel que fa a les primeres, les opera communia, [80]el calendari del Collectanus assenyala al mes d’abril la Secunda hebdomada post octavas Pasce; al mes de juliol, la Secunda hebdomada; i al mes de setembre, la prima hebdomada post festum sancti Michaelis sunt opera communia. Tres vegades a l’any, a criteri del prior, durant tres dies entre nona i vespres, els monjos de claustre feien junts algun treball en comú per tal d’ajudar el pare sagristà o els germans. El Collectanus incorpora en el f. CCXXXVIr-v la rúbrica De operibus communibus incoandis et dicuntur ea que secuntur, on es recull el ritual adequat a l’esmentada circumstància.

Pel que fa a les Minuciones, les Consuetudines Cartusiæ van prescriure els cauteris, les sagnies, tant per als pares de cor com per als germans. Els primers havien de practicar-los cinc vegades a l’any: (1) després de l’octava de Pasqua (In ebdomada post octavas Pasce sunt minutiones), (2) després de la festivitat de sant Pere i sant Pau (Ebdomada post festum apostolorum Petri et Pauli sunt minutiones Ordinis), (3) la segona setmana de setembre (In IIª ebdomada septembris sunt minutiones Ordinis), (4) la setmana anterior a l’Advent (In ebdomada ante Adventum sunt minutiones), (5) la setmana que precedeix la Cinquagèsima [81](In ebdomada ante Quinquagesimam sunt minutiones Ordinis). Els germans havien de practicar-la en quatre ocasions: la primera al voltant de les calendes de maig, la segona en la proximitat dels idus de juliol, la tercera en les calendes d’octubre i la quarta en les calendes de febrer. La data, en el cas dels germans, està precedida de la veu circa, s’al·ludeix així a la proximitat de la data en què s’hauria de practicar. [82]

II. Oracional. Incorpora, a continuació un conjunt de 19 oracions, destinades a les circumstàncies següents: Oracio pro pluvia, [83]Pro serenitate oracio, [84]Contra tempestates et fulgura oracio, [85]Pro infirmo oracio, [86]Pro iter agentibus oracio, [87]Pro amicisoracio, [88]Pro amico oracio, [89]Pro se ipso et pro cunctis amicis oracio, [90]Pro temptacione carnis oracio, [91]Ad malas cogitaciones vitandas oracio, [92]Ad graciam sancti spiritus promerendam oracio, [93]Ad diligendum Deum oracio, [94]Pro romano imperio oracio, [95]Pro domino rege nostro oracio, [96]Pro quacumque tribulacione oracio, [97]Tempore guerre oracio, [98]Oracio generalis, [99]Pro graciarum accione oracio, [100]