Autores Varios - Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII

3. LIBROS ... STUDIOSISSIME VOLUMUS FIERI [55]

La cura en l’elaboració del manuscrit va presidir la preparació de tots els seus elements. Fra Nadal Yvanyes va estar atent a l’adverbi, studiosissime, que li recordava de quina manera havia de procedir-hi. I així ho va fer. La primera cosa que crida l’atenció és l’enquadernació del llibre. Les cobertes de fusta (139 × 87 mm) folrades de cuir repujat mostren una sanefa exterior que envolta el conjunt, enriquida amb motius florals presents també en els quatre angles interiors. Al centre destaca un oval a l’interior del qual apareix representat un calvari amb tres creus.

El cuir està deteriorat en el lateral dret, el lloc concret en què se subjectaven els tancadors metàl·lics, que en l’actualitat han desaparegut. La recent restauració de l’enquadernació ha reforçat el cuir original i l’ha fixat sobre una pell adherida a la taula. La pell original està danyada, no sols en els tancadors, sinó també en el llom i en la part posterior, de la qual es conserva només la meitat del cuir original.

El llibre està compost per quaderns de pergamí, de bona qualitat, els fulls

del qual (126 × 85 mm), estan encarats continuant la seqüència: pèl-pèl, carncarn. El manuscrit en l’estat original va estar compost per un total de trenta quaderns. Hi predominen els quaterns segons l’ordre de successió següent: comença un septern, sense numerar, en què es transcriu el calendari i les oracions que precedeixen el Psalterium firat, la disposició dels quals és:

Quadern 1

A partir d’aquest moment comencen els quaterns utilitzats en la confecció dels quaderns 2 a 22, corresponents als folis Ir a CLXVIIIv. Tots disposen del reclam corresponent, com s’indica en la taula que s’hi adjunta. A partir del segon quadern, coincidint amb l’inici del Collectanus, fra Nadal Yvanyes va incorporar el número de foli amb tinta roja entre les dues línies de guia superiors. Aquesta pràctica només s’interromp entre els folis CLXXIV i CCXII, tots dos inclosos, per falta dels folis corresponents, ja que els van tallar amb posterioritat a la confecció definitiva del manuscrit. S’interromp també entre el CCXXV i el CCXXX, encara que en aquesta ocasió el salt es deu, quasi amb tota seguretat, a un error de copista, ja que en cap moment no s’ha interromput el text, com mostra el tenor del versicle del Psalm: V. Ne perdas| cum impiis Deus animam meam (Ps 25, 9), transcrit entre el verso del fol. CCXXV i el recto del CCXXX.

El manuscrit ha perdut, a més, el text transcrit entre els folis CLXXIVr i CCXIIv. Del conjunt dels quaderns, els números 23 i 28 es presenten incomplets en l’actualitat. El primer, el número 23, ha perdut tres folis, els numerats com a CLXXIV, CLXXV i CLXXVI.

Quadern 23

Aquesta és la raó per la qual el text s’interromp en el fol. CLXXIIIv, en l’apartat dedicat a la transcripció dels himnes. Hi falten des del fol. CLXXIVr fins al CCXIIIr, folis corresponents als quaderns números: 24 (quatern, f. CLXXVIICLXXXIV), 25 (quatern, f. CLXXXV-CXCII), 26 (quatern, f. CXCIII-CC), i 27 (quatern, f. CCI-CCVIII). El quadern número 28 (sextern incomplet) comença acèfal, ja que ha perdut les quatre primeres pàgines, les numerades com a CCIX, CCX, CCXI i CCXII, i és per això que el text comença en el f. CCXIIIr amb l’ofici de Beata.

Quadern 28

El quadern núm. 29 és un quatern. La numeració és la corresponent a un sextern (f. CCXXIr-CCXXXIIv), però ha d’advertir-se que hi falten els folis CCXXVI, CCXXVII, CCXXVIII i CCXXIX, sense que s’interrompa el text. El número 30 és un quatern amb el qual conclou el manuscrit i deixa interromput el text transcrit.

Resumint, a hores d’ara, el manuscrit del Collectanus l’integren 254 folis, 14 dels quals no estan numerats i 240 [56]presenten xifres romanes contemporànies a l’escriptura del text. Apareixen situades al marge superior del recto de cada foli, entre les línies de guia superior i la primera del recto. Posteriorment a l’enquadernació, van tallar els folis que van entre el CLXXIV i el CCXII, ambdós inclosos, i, per error del copista, la numeració salta des del f. CCXXV al CCXXX, encara que no s’ha perdut text. La grandària dels folis és de 126 × 85 mm, a l’interior de la qual es va dissenyar la caixa d’escriptura en què s’allotjàs perfectament el text i les dimensions del qual són: 81 × 52 mm, l’espai d’escriptura incorpora 21 línies, separades entre si per una distància aproximada de 4 mm.

TAULA DELS QUADERNS

Al marge inferior dret del verso del darrer foli de cada quadern, va localitzar Nadal Yvanyes, en posició vertical, [57]el reclam que indicava el final i anunciava el principi del següent. En tots els reclams, el sentit de la lectura és de dalt a baix.

Hi fa servir la tinta de color roig per a la numeració, les inicials, les caplletres i les sigles A (Antiphona),V (Versiculus), R (Responsorium), així com les rúbriques. De la mateixa manera empra, alternantment, les tintes roja i blava en l’elaboració dels calderons i les caplletres, així com per omplir amb una espècie d’estrelles els espais blancs de les línies destinades a la transcripció de les lletanies; és així com conjura l’horror vacui. El color roig l’utilitza també per numerar els 150 psalms que transcriu, i per anotar-hi la paraula Divisio, quan el psalm transcrit es presenta fragmentat per la seua extensió, com passa amb el núm. 118 o amb algun dels himnes incorporats.

Pel que fa a l’escriptura, ja s’ha fet al·lusió abans al fet que Nadal Yvanyes usa una gòtica textual de formes arrodonides, que es fa servir sovint en els manuscrits litúrgics europeus de la fi de l’edat mitjana. Es tracta d’un tipus gràfic que finalment es va convertir en el model de referència de tots els manuscrits litúrgics que es van copiar, fins i tot després de l’aparició de la impremta. [58]El mòdul de l’esmentada escriptura és variat, depèn del text transcrit; major en el cas dels psalms, mentre que disminueix en el cas de les rúbriques (antífones, versicles i responsoris). Hi va emprar, de manera alternativa, en la transcripció del Collectanus, en la seua totalitat, les tintes de colors roig i blau per decorar les majúscules inicials dels versos i per destacar el principi d’algunes seqüències textuals. Aquesta disposició alternant permetia, a més, al monjo guiar-se en la recitació dels versos que li corresponien en la salmòdia de l’antifonari. [59]Es va servir àmpliament del sistema braquigràfic llatí en totes aquelles paraules, la presència de les quals es repeteix constantment al llarg del manuscrit.