Ítem, deu més que paguí a·n Serra, fuster, per lo retaule de l’altar major de Portaceli ab dos tabernacles, hu per al Corpus Christi, altre per a la Maria, per fusta e per obrar de mans, XXX florins: XVI lliures, X sous.
Ítem, que paguí a mestre Marçal per un sent Johan Evangelista que li fiu pintar de blanch e negre per mostra: XIIII sous.
Ítem, deu més que paguí a·n mestre Pere Nicholau, pintor, per lo pintar, daurar e retaule de la Maria del altar major, CL florins valencians: LXXXII lliures, X sous.
Ítem, deu que paguí al mestre Alamany, qui anà a Portaceli per hun cap que féu per al Jesús e per la corona de la Maria, e lo cap remàs que no·l posaren per tal com no era bell, tres florins e mig: I lliura, XVIII sous, VI.
Ítem, deu per l’altre cap dels Iesús que fon posat, III florins, I lliura, XIII sous.
Ítem, deu que paguí a mestre Pere Nicholau, per pintar e daurar les dites polseres XV florins valencians, VIII lliures, V sous.
108 .
1403, gener, 10. València.
Institució d’un benefici de 500 sous fet per Elicsén de Romaní, dona d’Eiximén Pérez d’Arenós, cavaller i habitant de València, en favor de Joan Gilabert, rector, i de Joan Gilabert, fill i procurador seu, sobre els censos de determinades cases de la ciutat de València, una de les quals és la de Guillem Escoda, pintor i veí de València .
ACV, Notal de Lluís Ferrer , núm. 3.562.
Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.
(…) de quibus viginti quinque libris primo facit et tenetur facere singulis annis Guillelmus Salelles, tapinerius, vicinus Valentie, super quodam eius hospitio sito in Tapineria civitatis eiusdem, confrontato cum hospitio Guillelmi Scoda, cum hospitio heredum Bernardi Sanç et cum via publica de la Tapineria , solvendos undecim solidos in festo Nativitate Do-mini et duos solidos, sex denarios in festo beati Iohannis mensis iunii: terdecim solidos sex denarios monete predicte. Ítem, facit et tenetur facere annuatim Guillelmus Scoda, pictor, vicinus Valentie, super quodam hospitio in dicto itinere situato, confrontato cum hospitio dicti Guillelmi Salelles, cum hospitio Genesii Mayans et cum dicta via publica, solvendos in festo Nativitate Domini undecim solidos et in festo sancti Iohannis mensis iunii duos solidos, sex denarios: terdecim solidos sex denarios monete predicte (…).
109 .
1403, gener, 15. València.
Reconeixement fet per Bernat Godall, pintor i ciutadà de València, a Pere Rausell, prevere de València, i a Bernat Castellar, que els béns del difunt Joan Malendis que va comprar en la cort de la Governació ho féu en nom dels tres .
APPV, Protocol de Jaume de Blanes , núm. 23.210.
Cerveró, 1963, p. 104. 9
Die lune, XV mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M oCCCC otertio. Bernardus Godall, pictor civisque Valentie, attendens, et cetera, me die IX mensis ianuarii anni presentis emisse a curie Gubernationis civitatis Valentie omnia bona, iura et actionis Iohanni Malendis, batifulle, pertinentia, ut in libris dicte curie hec et alia continentur. Attendens etiam [quod] discretum Petrum Rausell, presbiterum Valentie, et Bernardum Castellar esse creditores seu ius habentes potiores in bonis dicti Iohannis Malendi, quondam, ego, dictus Bernardus Godall, et inter me et vos sit per pactum initum et conventum quod quicquid ego de dictis iuribus habebo primitus et antea vos, dictus Petrus Rausell, eritis solutus de vestro violario quod dictus Iohannes vobis facit. Idcirco, volendo adimplere quod promissi, promito, et cetera, vobis, dicto Petro Rausell, presenti, et prefato Bernardo Castellar, absenti, et cetera, in posse, et cetera, quod iura et actiones per me empta a dicta curia de dicto Iohanne Malèndiç sunt empta ad opus mei, dicti Bernardi Godall, et vestrorum, Petri Rausell et Bernardi Castellar, sic quod id quid primitus exiet de dictis bonis, vos, dictus Petrus Rausell, eritis solutus integre de vestro violario, et postea vos, dictus Bernardus Castellar, sitis solutus de illo quod nobis tenetur dictus Iohannes. Et si depost nos, omnes tres, erimus soluti de illo quod nobis tenetur dictus Iohannes, promito sibi facere venditionem de dictis iuribus […]tetur largo modo. Et pro supradictis obligo bona mea.
Testes, Iacobus de Montealbo, notarius, et Iacobus Segarra, mercator Valentie.
110 .
1403, gener, 31. València.
Contracte d’aprenentatge de Vicent Claver, fill de Joan Claver, ciutadà de València, amb Guillem
Escoda, pintor de València, durant dos anys .
APPV, Protocol de Jaume de Blanes , núm. 23.210.
Jover, pp. 163-164. Viñaza, 1889, p. 137. Alcahalí, 1897, pp. 312-313. 10 Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68. 11
Die mercurii, XXXI aianuarii anno a Nativitate Domini M oCCCC otertio. Iohannes Claver, civis Valentie, scienter, cum hoc publico instru men to afirmo, et cetera, vobiscum, Guillermo Scoda, pictori eiusdem civita tis, presente, hinc ad duos annos primo venturos, et cetera, Vincentium Claver, filium meum, in dicipulum vestrum ad addiscendum vestrum officium pictorie et ad faciendum omnia precepta vestra. Ita tamen quod vos teneamini ipsum providere in et de cibis, potu et calciatu, tamen modo et durante tempore dictorum duorum annorum facere sibi quandam tunicam et capucium valoris […] V florenorum. Et finitis dictis duobus annis, dare sibi in et pro sua solidata viginti florenos auri Aragonia. Et sic promito, et cetera, quod faciam dictum Vincentium vobiscum predictum tempus stare [et] servire, et quod nisi fecero, volo quod possitis ipsum capere vel capi facere et in vestrum servitium reducere donech, et cetera. Et si aliquod malum […] totum illud vobis solvere promitto, et cetera. Et per supradictis obligo bona mea, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Guillermus Scoda, presens, acceptans, et cetera, dictum Vincentium in dicipulum meum, promitto attendere omnia et singula supradicta sub obligatione bonorum meorum.
Testes, Franciscus Çavartès, notarius, et Bernardus Soler, barbitonsor, Valentie.
111 .
1403, febrer, 7. València.
Nota d’una probable encomanda d’un retaule per part d’Antoni Olzina .
ACV, Notal de Lluís Ferrer , núm. 3.562, f. 87v i 157.
Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 242; 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.
Premissa die mercurii, septima febroarii anno a Nativitate Domini M oCCCC otertio. Oro retrotabulo Anthonii Olzina [ en blanc ].
112 .
1403, març, 12. Gandia.
Contracte signat entre Antoni Peris, pintor i veí de València, i Alamanda de Vilarig, de casa del duc de Gandia, per a la factura d’un retaules sota la invocació dels Sants Joans, per preu de 65 florins, amb fermança de Bernat de Vilaür, pintor de Gandia .
AHN, Osuna, Protocol de Ramon Agualada , C. 1.173, D1-5. Garcia-La Parra, 1983, pp. 95-96.
Sàpien tots quants la present veuran e hoyran, que yo n’Anthoni Péreç, pintor, veí de la ciutat de València, de grat e certa sciència promet e en bona fe convench a vós, honrada madona Alamanda de Vilarig, de casa del senyor duch de Gandia, present, e als vostres que d’ací a un any primerament e contínuament següent pintaré e hauré pintat un retaule vostre que nos fets fer sots invocació dels benaurats sent Johan Baptista e sent Johan Evangelista, e en cascuna part del dit retaule pintaré les istòries dels dits benaventurats sent Johan Babptista e sent Johan Evangelista, segons vós volrets [et] ordenarets ab son banch del dit retaule. La qual obra e pintura he a fer e promet fer ací en la vila de Gandia, axí, emperò, que si per alcuna necessitat yo havia anar a València a star alí alcuns dies, que me’n puxa aportar a València alcuna post del dit retaule e pintar-la, axí que a mon cost e missió la aport e faça aportar a València e tornar de València ací en la vila de Gandia. La qual obra e ha dar e promet fer e dar neta e bella e acabada d’ací a un any primervinent segons dit és, e si no no·u faré, vull per pacte especial, tantost passat lo dit any, ésser encorregut en pena de vint florins d’or comuns d’Aragó de mos béns donadós e pagadós a vós per pena. E per fer e complir les dites coses e pagar la pena, si comesa serà, e les missions si convendrà fer o sostenir, puxa ésser forçat e destret per aquell jutge que vós volrets e elegirets dins regne de València, al for e destret del qual me sosmet, renunciant a mon propi for com sia lícit e permès a cascú son propi for renunciar. E d’aquí avant per aquell puxa ésser procehit a fer execució en e de tots mons béns, mobles e no mobles, lícits e prohibits, privilegiats e no privilegiats onque sien haüts e per haver, segons se fa e és acostumat fer en execuccions fiscals. No res menys, promet a vós que per seguretat vostra com me darets alcuna qualitat del preu que n’havets a pagar per pintar lo dit retaule, daré a vós fermança e principal tengut ensemps ab mi en Bernat de Vilaür, veí de dita vila. E per fer e complir per mi totes les coses a vós convendrà fer o sostenir missions, despeses o damnatges alcuns, tot allò quantque sia o serà a vós e als vostres promet pagar e smenar de mos béns, e sobre aquells siats creguda vós e los vostres per vostre sol jurament sens testimonis e altra prova. E per atendre e complir per mi e los meus a vós e als vostres totes les dites coses, oblich a vós e als vostres mi e tots bén mobles e no mobles, haüts e per haver onque sien. E yo, dita na Alamanda de Vilarig, present a les coses desús dites e acceptant aquelles, que vós, dit n’Anthoni Péreç, farets e pintarets lo dit retaule per mi, sots invocació dels dits benaurats sent Johan Baptista e sent Johan Evangelista, en la forma e manera desús dites, promet e en bona fe convinch per pacte special entre mi e vós fet e convengut, que per pintar lo dit retaule daré e pagaré a vós, dit n’Anthoni Péreç, sexanta e cinch florins d’or comuns d’Aragó per raó d’avinença e composició entre mi e vós feta per pintar lo dit retaule. Los quals dits seixanta e cinch florins del dit or sia tenguda donar, pagar e liurar a vós o a qui vós volrets en aquesta manera, ço és a saber, la una terça part al començament com començarets a fer e pintar lo dit retaule, e la segona terça part del dit preu sia tenguda dar e pagar a vós com dauradets lo dit retaule o posarets or per daurar aquell, e la terça e derrera part del dit preu vos sia tenguda dar com serà pintat e acabat de pintar lo dit retaule. E si per ventura les dites pagues yo no compliré per la forma desús dita, que per semblant puxa ésser feta execució contra mi e mos béns, segons contra nós en béns privilegiats e no privilegiats, lícits e prohibits onque sien haüts e per haver. E si per les dites coses per mi e per los meus a vós e als vostres attenidors e complidors convendrà fer o sostenir de missions o damnatges, tot allò quantque sia o serà a vós e als vostres promet pagar e smenar de mos béns, e sobre aquelles siats cregut vós e los vostres per vostre sol jurament sens testimoni e altra prova. E per totes les dites coses per mi a vós e als vostres atenidores e acomplidores, oblich a vós e als vostres mi e tots mos béns mobles e no mobles, haüts e per haver onque sien, renuncians sobre açò a benefici del senat consul Velleyà e a totes altres dites e ajuda de les dones feyts. De les quals coses nós, dites parts, volem sien fetes dues cartes públiques d’un metexa continença e tenor donadora a cascuna part de nós.
Читать дальше