Vicent Soler Marco - L'ofici de raonar

L’ofici de raonar

Societat, economia, política, valencianisme Articles de premsa, 1997-2010

Vicent Soler

Universitat de València

Assaig 27

© Vicent Soler i Marco

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2011

Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 - 46010 València

Il·lustració de la coberta: Rostre, dibuix de Daniel Muñoz, 2010

Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-8012-3 Dipòsit legal: V-498-2011

A la memòria d’Ernest Lluch, Alfons

Cucó, Vicent Ventura, Joan Fuster, Manuel

Sanchis Guarner i tants altres dels qui vaig

aprendre a entendre el món i el meu País.

I de mossèn Vicent Sorribes i Lo Rat Penat

dels seixanta, de Vicent Andrés Estellés,

d’Enric Valor i de tants altres que em van

fer estimar i gaudir la meua llengua, la dels

meus pares i, també, la de les meues filles.

En tot cas, dedique el llibre a Fina, Mar i Alba, per tot.

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR L’ofici de raonar Societat, economia, política, valencianisme Articles de premsa, 1997-2010 Vicent Soler Universitat de València Assaig 27

CRÈDITS © Vicent Soler i Marco © D’aquesta edició: Universitat de València, 2011 Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 - 46010 València Il·lustració de la coberta: Rostre, dibuix de Daniel Muñoz, 2010 Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa Realització ePub: produccioneditorial.com ISBN: 978-84-370-8012-3 Dipòsit legal: V-498-2011

CITA A la memòria d’Ernest Lluch, Alfons Cucó, Vicent Ventura, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i tants altres dels qui vaig aprendre a entendre el món i el meu País. I de mossèn Vicent Sorribes i Lo Rat Penat dels seixanta, de Vicent Andrés Estellés, d’Enric Valor i de tants altres que em van fer estimar i gaudir la meua llengua, la dels meus pares i, també, la de les meues filles. En tot cas, dedique el llibre a Fina, Mar i Alba, per tot.

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

TEMES DE PAÍS

La nació dels valencians

El valencianisme polític

Catalunya i València, sempre distants?

El valencià, país d’immigrants

Entre Zaplana i Eliseu caben més valencians

Açò no és Múrcia

Barcelona-València

La quarta nacionalitat històrica

Ampliem el consens ciutadà sobre els símbols

LA DRETA QUE PATIM

És una excepció la dreta valenciana?

El centre liberal valencià

Opacitat

Absències de Zaplana

Majories absolutes aclaridores

Intolerància

Amb acritud

Al·lèrgia al debat

Incompetents

Caixes, ideologies i desgovern

DEBAT ESTATUTARI

De segona divisió

Una mirada preocupada sobre la reforma de l’Estatut

Perdre novament el tren

Millorem l’acord estatutari

Poesia i prosa de l’Estatut català

La porta oberta pels catalans

Expectants davant dels preàmbuls

Després del pacte estatutari

La quadratura del cercle

Camps contra Camps

QÜESTIONS DISPUTADES

La guerra electoral de l’aigua

Anades i vingudes amb l’aigua

El fiasco del Pla Hidrològic

Aigua i dependències externes

El mateix tracte que a Barcelona

València metropolitana: la ciutat real

Un matí al Cabanyal

Les falles i la convivència ciutadana

El pensament buit d’una alcaldessa

El president encara no parla valencià

Comarques castellanoparlants

Patir per la llengua

El valencià-català

No és un problema només de nom

El reconeixement europeu del valencià

ON VA EL SOCIALISME VALENCIÀ?

La unitat dels socialistes valencians fa 20 anys

Hi ha una altra manera de fer política

Més d’un milió

Socialdemocràcia i valencianisme

Paisatge després de la victòria de la dreta

L’esquerra valenciana i la síndrome d’Estocolm

Províncies, comarques i partits polítics

No al «partit del no»

LA VIA VALENCIANA EN LA CRUIÏLLA

Relativament pitjor, per primera vegada

Cent anys de banca valenciana

Açò no és Xauxa

Bones notícies econòmiques

El valencià, país d’emigrants

Tot siga per un titular

Un canvi estructural amb incògnites

Panorama de l’economia valenciana

Què fem amb el nostre territori?

Una cruïlla econòmica decisiva

La nostra competitivitat exterior perd empenta

L’economia valenciana: un creixement vulnerable

Creixement sostenible?

Economia valenciana: els problemes de fons

L’EIX MEDITERRANI

L’Arc Mediterrani. Quelcom més que la llengua

L’Arc Mediterrani Nord

Parlem de bajanades?

Descobrint el Mediterrani

L’ESPANYA PLURAL

Maragall i la subsidiarietat

De nacionalistes, un munt

San Millán de la Cogolla com a símptoma

De Calvo Sotelo a Zaplana

Madrid

Cors i danses

Les Espanyes de Franco i després

Contradiccions internes

València i l’Espanya plural

Una certa idea d’Espanya

Espanya no és una Castella ampliada

El futbol i l’exaltació de la identitat

CULTURA, SOCIETAT, UNIVERSITAT

Els anys difícils del valencianisme

La capitalitat europea de la cultura

Qui coneix Josep Giner?

Ràdio 4

Televisions valencianes

Televisions mal gestionades

L’afer TV3 com a símptoma

Llegir i estudiar economia en valencià

40 anys de Facultat d’Economia

Estudiar economia a València

Una pausa per al procés de Bolonya

Universitat pública de qualitat

EPÍLEG

Algunes claus per a superar la invisibilitat dels valencians al segle XXI

TÍTOLS PUBLICATS

Pròleg

INCITACIONS A LA REFLEXIÓ

La terra té també bons fills que escolten la seua veu, que estudien amorosament les seues essències i els seus problemes, que cultiven la seua idiosincràsia i es mantenen fidels al seu esperit.

Manuel Sanchis Guarner

«L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors. Per influir no entenc ‘adoctrinar’, més aviat incitar a la reflexió». La citació és de Joan Fuster, en una de les seues reflexions sobre el paper de l’escriptor, i l’he recordat llegint aquest llibre d’articles de Vicent Soler. Evidentment, tota opinió (això és, tot «desig d’influir») divulga alguna doctrina. Com deia Bossuet, tota opinió és bel·ligerant. Però al meu parer tot depèn de la forma, de l’actitud, de la manera d’exposar aquesta opinió. Joan Fuster és un racionalista, un escriptor que busca convèncer el lector amb fets, un seguidor dels plantejaments il·lustrats. El mateix podríem dir de Vicent Soler: la doctrina que ens exposa és la dels fets, i aquests han estat tractats per la seua ment analítica, i ens ho explica, clar i net. Sense embulls, sense estridències, sense manipulacions. I el que espera de tot això és que els lectors obtinguen les seues pròpies conclusions.

Per tant, cadascun d’aquests articles són «incitacions a la reflexió». L’autor és catedràtic d’Economia de la Universitat de València, a més d’una persona molt destacada en l’àmbit de la política valenciana. Aquests articles recullen dues de les seues motivacions personals més imperioses: el desig de divulgar el seu pensament socioeconòmic i, alhora, l’esperança que aquest servesca per a fer progressar el seu país. En quasi tots els articles s’hi mesclen aquestes dues pulsions, aquestes dues grans forces, que arrosseguen d’alguna manera tota la resta: el país i l’economia. O encara més, la política per a fer una economia solvent i construir un país amb possibilitats de progrés.