Josep Martínez Sanchis - Joan B. Pastor Aicart

23. Pascual Más Candela, metge crevillentí.

24. Miguel Sarrió y Payá. Sacerdot i professor del Seminari Conciliar de València . Va ser qui va celebrar el primer matrimoni de Pastor Aicart, a l’Església de Santa Caterina de València, l’any 1875.

25. M. Sanchis Guarner, op. cit ., p. 20.

26. Prospecte anunciador de El Mole , citat per V. Simbor, en «La Renaixença al País Valencià», Caplletra , 4, València, Universitat de València-PAM, 1988, p. 14.

27. Vegeu l’article de V. Simbor, citat en la nota 26.

28. R. Roca Ricart: Teodor Llorente i la Renaixença valenciana , València, Alfons el Magnànim, 2007, p. 15.

29. R. Roca Ricart: Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana , València, PUV, 2007, pp. 69-70.

30. En una carta de Llorente a Rubió i Ors, el 22 de gener de 1877.

31. Exceptuant el cas de Vicent W. Querol, que denomina Rimas catalanas a les seues composicions en aquesta llengua.

32. A. Rafanell: Un nom per a la llengua: el concepte de llemosí en la història del català , Vic, Eumo,

33. El poema humorístic titulat «La llengua d’oc ó dels patos» fa referència en to crític a aquells que no accepten l’ús culte de la llengua. Serveix, per tant, com a exemple del que pensava un sector de la població valenciana respecte a la feina del mateix Llombart i de la resta de poetes. En aquests versos dialogats, Llombart està conversant amb algú reticent al llemosinisme dels escriptors de Lo Rat Penat: […] «Dels hómens que saben ferne, / dels hómens del Saber gay , / Aymadors de nostres glories, / Es dir, les glories parlant; / glories del antic Realme / y en la llengua d’Ausias March . / –No se quina llengua es eixa. / – Puig yo li hu vaix á esplicar, / ab carinyosa paraula / y ab trinis del aucell quan / voltejant fins al sol putja , / S’ aixeca al niu del palau / i s’ ensenyora . – Hóme, calle / y no m’unfle mes el cap, / que yo no entenc ni palota / de l’ enderdro que m’armat, / y entre el puch y les botiches / ya estic que no sé qu’em fas. / –Pues aixina es com s’escriu. ser defensors d’aquesta designació de llemosí ; segons Rafanell, «la principal embranzida del llemosinisme d’aquesta segona meitat del dinou […] la va donar Teodor Llorente». Per exemple, Pos si no l’entenc parlant, / Manco l’entendré llechintlo. / –Pos se deprén y se sap, / qu’el saber no ocupa puesto». Els subratllats són de l’autor. C. Llombart: Abelles y abellerols: sent y un epigrames , Llibreria de Manuel Vilar, València, 1878, p. 52.

34. A. Rafanell: «El llemosinisme valencià a la darreria del segle xix», Caplletra , 11, 1991, pp. 35-50.

35. Lo Rat Penat. Calendari Llemosí corresponent al any 1878 , València, 1877, p. 13.

36. A. Rafanell, 1991, op. cit ., p. 134.

37. Ibíd., p. 135.

38. Arxiu privat de Rafael Pastor.

39. A. Rafanell: Un nom per a la llengua …, op. cit ., 1991, p. 155.

40. F. Sarrió Bellod i J. Martínez Sanchis: «Pastor Aicart: el Quadern de 1870», Revista de Festes , Beneixama, 2008, pp. 140-145.

41. En la mateixa Biblioteca aparegueren els romanços en castellà «Guzmán el Bueno», núm. 14 (1870) i «La batalla de Guadalete», núm. 31 (1873).

42. J. Borrell i P. Sanvicén: La Renaixença a Lleida: Lluís Roca y Florejachs, Josep Pleyan de Porta , Universitat de Lleida, 1998, p. 14.

43. F. Sarrió Bellod i J. Martínez Sanchis, op. cit . En aquest article pot trobar-se una descripció detallada del 1r Quadern llemosí , amb mostres dels poemes i comentaris sobre els temes i la mètrica.

44. Ibíd.

45. El Marqués de Campo havia estat un dels màxims beneficiaris dels últims anys de la monarquia isabelina i de la política del partit moderat a la ciutat de València pel seu monopoli sobre el gas. Després de fundar La Opinión , va deixar el rotatiu en mans de Teodor Llorente amb l’exigència que canviara de nom. Aquest és l’origen de Las Provincias .

46. R. Monlleó: La gloriosa en Valencia , València, Alfons el Magnànim, 1996, p. 189. Cita extreta de Las Provincias , 24-11-1868. Era habitual que cada diari reflectira i comentara les opinions de la resta de rotatius.

47. M. C. García Nieto i E. Yllán: Historia de España 1808-1978 . 2. El sexenio revolucionario, 18681874 , Madrid, Crítica, p. 36.

48. Las Provincias , 17 de gener de 1869 . Citat en R. Monlleó, op. cit ., p. 272.

49. L’impost de «consumo» era el que s’havia de pagar a l’estat per poder vendre qualsevol producte de primera necessitat, com la farina, l’oli, les verdures… I s’entenia com un impost que perjudicava clarament les classes menys afavorides.

50. El Centro Popular , 232. 22 de febrer de 1870. L’original del diari no es conserva en cap hemeroteca. El manuscrit de l’article complet es troba a l’Arxiu Pastor Aicart.

51. Arxiu Pastor Aicart. Quadern V. Els framents assenyalats amb «[…]» resulten il·legibles.

52. Ibíd.

53. Ibíd.

54. Las Provincias recollia l’aparició de la nova publicació que eixia els dies 1, 10 i 20 de cada mes, amb les paraules següents. «Ha visto la luz pública en nuestra ciudad la primera entrega de La Ilustración Popular Económica . Como oportunamente anunciamos, esta publicación se compone de doce páginas de una obra religiosa de reconocido mérito, que por ahora será el poema Los Mártires , de Chateaubriand, y cuatro más que constituyen un periódico religioso-literario. Esta publicación, que dirije Don Agustín Lóbez, se distingue por la baratura de su coste, que es el de un real cada tres entregas, que saldrán todos los meses. Deseamos próspera vida a esta naciente empresa». ( La Ilustración Popular Económica , 10 de setembre de 1869).

55. La Ilustración Popular Económica , 21, 20 de març de 1870.

56. J. B. Pastor Aicart: «El Panteísmo». La Ilustración Popular Económica , núm. 34, València, 1 d’agost de 1870.

57. En Identitat i memòria el Papa Joan Pau II va exposar la seua visió de la filosofia occidental. Molt resumidament: la gran majoria dels mals que afecten l’ésser humà occidental s’inicien amb la filosofia cartesiana i en general amb el racionalisme, que du directament a la Il·lustració del segle XVIII, al positivisme del xix i al nihilisme del xx; la situació actual seria tota una altra si la filosofia haguera continuat el camí marcat per l’Escolàstica tomista. K. Wojtyla: Identitat i memòria , Barcelona, La Esfera de los libros, 2005.

58. Després d’admetre l’existència del món de forma empírica, passem a «necessitar» trobar una causa que estiga a l’altura ontològica i n’explique l’origen. Així arribem a la «demostració» de l’existència d’un ésser infinit i perfecte capaç d’haver creat el món.

59. A. Lóbez ho explica així en el primer número de El Semanario Económico Popular : « Muchos subscriptores de este humilde semanario que lo son o han sido de La Ilustración Popular Económica , me han manifestado el deseo de que haga yo públicos los motivos de mi rompimiento con la empresa actual de dicha publicación que fundé. Yo creo que mi personalidad es sobradamente pequeña, para ocupar la atención pública. Creo también que a dicha empresa tocó en su día darme una pública reparación, usando de los grandes medios de publicidad que dispone. No lo han hecho y me resigno, y en mi conciencia descanso. Si a ello se me incita, hablaré; creo que dicha empresa no me convidará a este pugilato de palabras; si así lo hiciese, recogeré el guante y me defenderé por medio de hojas sueltas que regalaré a mis subscriptores».