Josep Martínez Sanchis - Joan B. Pastor Aicart

Здесь есть возможность читать онлайн «Josep Martínez Sanchis - Joan B. Pastor Aicart» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Joan B. Pastor Aicart: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Joan B. Pastor Aicart»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 1849-1917) va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Si bé ha estat conegut com a poeta, la seua obra abraça tot tipus de gèneres literaris: assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins ara, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana, tot i ser l'autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana durant aquells anys de renaixement lingüístic. El caràcter conservador i religiós d'una bona part de la seua obra i el seu tarannà social discret, que el va fer viure lluny de la capital i sempre més atent al treball que no a l'aparició en els cenacles literaris de l'època, han mantingut probablement oculta la importància dels seus escrits. Aquest llibre, que intenta ser una reconstrucció de la seua biografia intel·lectual, presenta també una breu selecció dels seus textos més rellevants.

Joan B. Pastor Aicart — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Joan B. Pastor Aicart», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

¡Abajo las quintas!

Este era uno de los lemas que figuraban en primer lugar en los programas y manifiestos de todas las Juntas revolucionarias; éste fue el grito unánime al ver rodar hecho escombros el trono que mancharon con su impureza y sus perfidias los Borbones; éste es el deseo general del pueblo español, y el supremo mandato que dio a sus representantes.

[…]

¿Quién podrá creer que los que hoy sostienen ese impuesto de sangre, lo reprobaron en otros tiempos como odioso al pueblo, y como injusto y tiránico? Esa es la verdad, no obstante; los patriotas de ayer, déspotas hoy, han olvidado sus promesas; los que tanto gritaron contra las quintas, las patrocinan y las sostienen hoy. Fiémonos en adelante de las promesas de los ambiciosos; promesas que solo están en los labios, no en el corazón.

¡A que tristes comentarios se presta la antirrevolucionaria conducta del gobierno! ¡Cuánto puede aprender el pueblo para el porvenir!

¡Las quintas! ¿Conocéis nada más odioso para los pueblos? ¿Sabéis cuantas lágrimas hace derramar esa contribución de sangre soñada sin duda por los ambiciosos y los tiranos para aherrojar a los débiles, y cuanta miseria encierra? ¿No comprendéis que ese tiránico impuesto, es fecundo en gérmenes de inmoralidad, y estigma de vergüenza para los gobiernos que lo sostienen?

[…]. 50

L’octubre del 69 una revolució dins de la revolució va esclatar a València i la ciutat va ser presa pels milicians republicans, sobretot al districte del mercat. Els carrers centrals de la ciutat foren envaïts per les barricades i el govern central va enviar l’exèrcit per a sufocar la rebel·lió, com era habitual quan una ciutat es resistia. La lluita va durar del 8 al 16 d’octubre i fins i tot la ciutat va arribar a ser bombardejada amb l’artilleria. Hi va haver 70 morts entre els republicans. En general, els caps del partit republicà i els seus mitjans escrits defugien la violència perquè sabien que aquesta podia ser la seua pitjor enemiga. Per això solien apostar per l’ordre, per a guanyar-se la confiança de la petita burgesia. La derrota dels republicans a les barricades valencianes fou un entrebanc seriós per als interessos del partit. La república estava un poc més lluny. No sabem si Pastor estaria o no aquests dies a la ciutat de València, el seu expedient del curs 69/70 no reflecteix cap anomalia, les assignatures s’aproven en les convocatòries ordinàries.

Malgrat la derrota, el republicanisme va continuar la seua lluita i Pastor no va abandonar-ne files. El mes de gener de 1870 s’inaugurava el Centro de la Juventud Republicana, on es trobaven els companys Simarro i Gimeno. El grau de compromís que Pastor ha assolit amb les juventuts republicanes es palesa amb la participació personal de l’autor en aquest esdeveniment. Entre els documents de l’arxiu Pastor Aicart trobem una oda «A la libertad», publicada per a l’ocasió i que va ser llegida pel seu autor en la sessió inaugural, el 25 de gener de 1870, tal com consta en el document conservat. És a dir, Pastor no sols enviava una poesia per a l’acte inaugural, sinó que assistia i llegia ell mateix junt amb els republicans aquell càntic a la llibertat. La composició insisteix en la crítica al govern sorgit de la revolució de setembre del 68. A continuació podem veure’n un fragment.

[…]

Mas ¡ay! que te engañaron

Los que a tu acento respondieron fieles, Tu corona de flores estrujaron,

Y tu fimbria gloriosa

Rota quedó; el templo do moraba, En ruinas y escombros convertido; Tus hijos calumniados

Y en extranjero suelo

Llorando su desdicha maltratados; Tu gloriosa bandera,

Alfombra impura de tiranos viles; Tu gloria lisonjera

Escarnecida y sin temor odiada, Y la nación ibera

De los tiranos a los pies mofada Sus glorias recordando

Y las promesas de la turba impía Que menosprecia y burla, Hechos gigantes de la patria mía,

¡Oh, libertad! Si el déspota inhumano Sonríe con orgullo,

Vuelve a tus hijos tu mirada triste; Ellos diran al incapaz tirano

Que aún en su pecho el entusiasmo existe; Y desde Asturias do tu cuna guardan Escarpadas montañas siempre agrestes, Hasta las bellas costas andaluzas, Lavantáranse en apiñadas huestes, Millones de Padillas y Lanuzas.

¡Mal hayan los que osados Atenten contra ti, toda hermosura;

¡Mal hayan los que arranquen la corona Que orla tu sien do la justicia brilla

Y la igualdad que nuestro bien augura!

¡Mal hayan, sí, los que tu gloria afean, Los que te venden y tu mal desean! […]

També en El Centro Popular , el diari que dirigia Amalio Gimeno, apareixen els altres 3 articles que Pastor va escriure en favor de la república. «Meditemos», amb data del 10 de febrer de 1870, és el primer de la sèrie. En aquest, el jove de Beneixama, que ha intervingut 15 dies abans en la inauguració de la Juventud Republicana, afirma els seus recels davant la figura d’un dels noms que sona com a possible monarca, Antonio de Orleans, duc de Montpensier i cunyat de la reina Isabel.

Después de sufrir tantas convulsiones y desastres, después de tantas miserias, el gobierno quiere humillarnos una vez más arrojándose en los brazos de la reacción, reacción tiránica y dictatorial, encarnada en la persona de Antonio de Orleáns.

Mas no será así; jamás francés alguno repetiremos con Castelar, puede sentarse en el trono español; la generosa sangre de los que lidiaron por la patria independencia en San Marcial y Zaragoza, corre aún por nuestras venas, y no se humillará tanto el orgullo de los que adornan su tricolor bandera con el gorro frigio que dejen escalar el trono a ese francés por medio de vergonzosas intrigas.

Mas no esperéis republicanos que Antonio de Orleáns humille vuestra hidalga soberbia, despreciando la corona que le […] de esa unión que ni es liberal ni sabe serlo; no esperéis que nos abofetee como el viejo marido de la bailarina portuguesa, ni como el reprobado escolar Duque de Génova, no lo esperéis así; Montpensier ambiciona demasiado ese dominio, para sacrificarlo en aras, no del interés general, pero ni aún siquiera de su particular y egoísta conveniencia.

[…]

El trono español no lo puede […] nadie, porque España es esencialmente republicana; el pueblo rey lo guarda para sí; ¡y ay de los que sueñen aturdidos arrebatarle fraudulentamente ese trono!

¡No más escándalo, monárquicos sin monarca! ¡No más niñadas, prohombres de la situación! Si habéis de retroceder aún más por el camino de la reacción, sentaos y serenad vuestra frente; nosotros seguiremos hasta llegar a dónde no os atrevéis. Si no os queda ningún recurso para llevar adelante vuestra empresa, dejad ese banco azul al que habéis cobrado tanto cariño, y arrojad las […] aún de cruces, bandas y credenciales; no juguéis más con el pobre país que os sacó del ostracismo, y meditad si seguís así, que también habrá justicia para vosotros, pues ante el inapelable tribunal del pueblo, lo mismo son los obreros que los príncipes, lo mismo los políticos de frac que los políticos de chaqueta.

Deja pues las riendas del poder, gobierno inútil, y no hagas alarde de fuerzas para amenazarnos; tú mismo sabes que te engañas; tú mismo estás convencido de tu posición falsa y difícil.

Dicen que has descubierto un nuevo candidato; un príncipe sajón.

Republicanos; sonriámonos de los inútiles esfuerzos de los monárquicos, y dejémosles malgastar sus escasas fuerzas en semejantes conquistas. Mientras tanto, esperemos con calma el día del triunfo; meditemos los desastres a que puede dar lugar nuestra impaciencia, y adalides esforzados de la causa que con tanto honor sustentamos, no dudemos que en breve plazo nuestra tricolor bandera será oreada por las brisas de la gloria en el templo de la libertad. 51

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Joan B. Pastor Aicart»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Joan B. Pastor Aicart» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Josep Martínez Alcalá - En pos de la humanidad
Josep Martínez Alcalá
Estrella de Belén Jiménez Martínez - Shambala. Escuela de dioses
Estrella de Belén Jiménez Martínez
Francesc Martínez Sanchis - Premsa valencianista
Francesc Martínez Sanchis
Francesc Martínez Sanchis - La revista Saó (1976-1987)
Francesc Martínez Sanchis
Vicent Josep Martínez García - Marineros que surcan los cielos
Vicent Josep Martínez García
Joan Martínez Alier - El ecologismo de los pobres
Joan Martínez Alier
Juan Manuel Martínez Plaza - La Pasión de los Olvidados:
Juan Manuel Martínez Plaza
Juan Sebastián Ariza Martínez - Educación, arte y cultura
Juan Sebastián Ariza Martínez
Отзывы о книге «Joan B. Pastor Aicart»

Обсуждение, отзывы о книге «Joan B. Pastor Aicart» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x