Josep Martínez Sanchis - Joan B. Pastor Aicart

JOAN B. PASTOR AICART

MÉS ENLLÀ DE LA POESIA

JOAN B. PASTOR AICART

MÉS ENLLÀ DE LA POESIA

Josep Martínez Sanchis

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Josep Martínez Sanchis, 2010

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2010

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Laia Arenas

Maquetació: Textual IM

Coberta:

Fotografia: Joan B. Pastor Aicart (Arxiu Pastor Aicart)

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-8258-5

A Laura

¡Tu sola restes en aqueixa ombrívola

trista llar de nostres avis;

Tu sola, amb ta llum dónes

Més vida a l’enderroc!

JOAN B. PASTOR AICART: «La llàntia»

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1. INFANTESA I JOVENTUT (1849-1874)

1. Les arrels

2. Les primeres obres

3. Els primers poemes renaixencistes

4. Les col·laboracions en la premsa i els ideals republicans

5. La irrupció religiosa i els ideals conservadors

2. ESCRIPTOR I METGE (1874-1895)

1. Lluny de la ciutat

2. Premis i reconeixements: trajectòria literària

3. Pastor Aicart i la Renaixença

4. Col·laboracions en premsa

5. La polèmica amb el naturalisme

3. CREUANT EL SEGLE (1895-1917)

1. Continua l’activitat periodística

2. Últims premis i poesies

4. L’ASSAIG

5. EL TEATRE

6. LES AMBAIXADES

7. ALTRES ESCRITS

EPÍLEG: Més enllà de la poesia

BIBLIOGRAFIA

APÈNDIX

1. ARBRE GENEALÒGIC

2. ACTA DE PRESA DE POSSESSIÓ COM A METGE TITULAR DE BENEIXAMA

3. ANTOLOGIA POÈTICA EN VALENCIÀ

4. ANTOLOGIA POÈTICA EN CASTELLÀ

5. ARTICLES DE PREMSA

6. LA NOVELA MODERNA. CARTAS CRÍTICAS

7. CONTES

8. TEATRE

9. CORRESPONDÈNCIA

Introducción

Fora de la seua comarca i dels nuclis molt especialitzats en poesia de la Renaixença o en la crítica literària del final del segle xix, ningú no coneix Joan Baptista Pastor Aicart. El treball que tenen a continuació és un intent que pretén desfer aquest oblit i tornar a situar el metge i intel·lectual de Beneixama dins de l’època que li va tocar viure. Es tracta, per tant, d’intentar recordar la figura de l’escriptor beneixamí per deixar clar fins on va arribar la seua obra i quin lloc va ocupar entre els seus coetanis. Per fer-ho, ens hem marcat com a meta intentar accedir al conjunt general del seu treball com a escriptor i també esbrinar tots aquells detalls biogràfics que poden ajudar-nos a entendre el perquè de les seues opcions, tant en el terreny de la literatura, com en el terreny de la ideologia. Per aconseguir-ho, calia no renunciar a cap part dels seus escrits, per més que ens semblen a hores d’ara de menys interés o de menys vàlua estètica. Aquest requisit, indispensable des del meu punt de vista, comportava el risc manifest d’aprofundir de manera insuficient en els aspectes que més interés pogueren tenir pel que fa als especialistes en poesia catalana de la Renaixença, amb tota seguretat el vessant més interessant del conjunt de l’obra de Pastor Aicart, a més de la crítica literària feta en castellà. Parlar de teatre, dels articles de premsa, de les ambaixades de moros i cristians, de l’enorme quantitat de premis que va rebre l’escriptor durant la seua vida o de la seua peripècia existencial ens allunyaria del tractament en profunditat que sens dubte mereixeria la seua poesia en valencià o el seu vessant com a crític literari. Però l’objectiu d’aquest treball no era l’estudi d’una part concreta de l’obra de Pastor, sinó més bé esclarir la seua biografia intel·lectual. I Joan B. Pastor Aicart fou un escriptor prolífic, inclús podríem afegir sense equivocar-nos que va ser exageradament prolífic.

Des de ben jove va començar a escriure poemes, sarsueles, articles de premsa, teatre, ambaixades, assaigs... de forma que als 30 anys la seua obra ja es xifrava en milers de versos i una bona quantitat d’articles de premsa, entre altres coses. Poder recollir tota aquesta obra, que roman en la major part encara inèdita, ha sigut una de les feines a les quals he hagut d’enfrontar-me durant els 12 mesos de vigència de la borsa d’estudi que em va ser atorgada per l’Ajuntament de Beneixama i que ha fet possible que aquest estudi haja vist la llum. La major part es trobava molt desordenada a l’Arxiu Municipal de Beneixama, després de la donació que en feren els seus hereus en morir Juan Pastor Valdés, fill menut de l’escriptor, l’any 1987. Aquesta donació, impulsada per un dels néts de Pastor Aicart, Luis Valdés Pastor, 1va deixar encara molts documents a la casa on moria en 1917 Pastor Aicart i que pertanyia a la seua segona esposa, Escolástica Valdés Barceló. Gràcies a la col·laboració de Rafael Pastor, nét del poeta, vaig poder tenir a l’abast un bon munt d’informació nova que no es trobava a l’Ajuntament i que ha resultat a última hora cabdal per acabar de compondre el retrat vital i intel·lectual de l’autor vuitcentista.

Pastor Aicart és conegut a la seua comarca com el «poeta Pastor.» A Beneixama i a Alacant té dedicats dos carrers exactament amb aquest títol. La primera qüestió que em vaig plantejar a l’hora d’elaborar aquest estudi era esbrinar si el qualificatiu de poeta era realment el millor per a Pastor Aicart o si la seua obra anava substancialment més enllà, fins al punt de superar el que esperem d’un poeta. Una breu ullada als originals indicava que, tot i ser la poesia abundant i generosa, hi havia milers de fulls dedicats a altres gèneres. Després d’una anàlisi exhaustiva de tots aquests documents vaig arribar a la conclusió que Pastor Aicart va ser molt més que un poeta, encara que continue sent veritat que la major part de la seua obra entra dins d’aquest gènere literari. Perquè el lector puga fer-se una idea aproximada del volum de l’obra que l’autor de Beneixama va enllestir al llarg de la seua vida cal dir que, per exemple, la seua obra poètica s’eleva a la quantitat de 1.500 poesies de diferent extensió, temàtica i també llengua. Des dels sonets, que són les composicions més breus, fins als romanços, que són les més llargues i ronden els 250 o 300 versos, Pastor va escriure poesies de tota classe. Moltes vegades de temàtica religiosa, potser quasi la meitat de la seua producció, però també moltes patriòtiques, líriques i, fins i tot, humorístiques, tot i que aquestes no són tan habituals com les altres. En català va escriure aproximadament el 10% d’aquesta vasta producció, cosa que ens dóna una xifra gens menyspreable de poesia escrita en una llengua absolutament minoritzada en aquell final del segle xix. La temàtica de la poesia en castellà i de la poesia en valencià no varia especialment, i tant en una llengua com en l’altra els temes es repeteixen, amb una diferència important: el patriotisme espanyol de la poesia en castellà, sincer i fervorós, és substituït en la poesia en valencià per un patriotisme igualment sincer i fervorós i, per tant, perfectament compatible amb el primer, però ara es tracta d’un patriotisme valencià. Un patriotisme, però, absolutament arrelat a la identitat lingüística catalana i a totes les tradicions culturals, històriques i religioses comunes. Pastor Aicart, com veurem al llarg del treball, en cap moment no va posar en dubte la identitat de la llengua catalana, que ell i els seus coetanis anomenaven llemosí. Inclús m’atreviria a afirmar que mai no va arribar a pensar, pel que es desprén dels seus escrits, que alguna vegada hi hauria un conflicte lingüístic entre les varietats de la llengua que es parlen a València, Catalunya i les Illes Balears.