Francesc Martínez Sanchis - La revista Saó (1976-1987)

LA REVISTA SAÓ (1976-1987)

CRISTIANS I ESQUERRANS NACIONALISTES

LA REVISTA SAÓ (1976-1987)

CRISTIANS I ESQUERRANS NACIONALISTES

Francesc Martínez Sanchis

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació ha rebut l’ajut del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València i de la revista Saó.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Francesc Martínez Sanchis, 2016

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2016

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Elvira Iñigo

Fotografies: Arxiu de Saó Edicions: Héctor Bosch, David, García Poveda, Paco Narváez,

Labrandero Estudios, Alexandre Navarro, Àlex Ricós i Josep Vicent Rodríguez.

Arxiu El Punt-Avui : Tere Rodríguez i Ferran Sendra.

Maquetació: Inmaculada Mesa

Disseny de coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9956-9

A Loles, Francesc i Albert.

Per la vostra estima

ÍNDEX

PRÒLEG, Francesc-Andreu Martínez Gallego

INTRODUCCIÓ: PREMSA, ESGLÉSIA I NACIONALISME

1. SAÓ , ESPAI DE TROBADA DELS MOVIMENTS CRISTIANS PROGRESSISTES I NACIONALISTES D’ESQUERRA

1. Provincialisme informatiu i antiregionalisme

2. Entre la clandestinitat i la recuperació cultural: la premsa valencianista del franquisme

3. L’esclat fusterià: els inicis de la premsa democràtica valencianista

4. Saó : cristiana, valencianista i socialista

2. LES ARRELS CRISTIANES DE SAÓ. LA INFLUÈNCIA DEL CONCILI VATICÀ II

1. El Vaticà II, una finestra d’aire fresc per al catolicisme (1962-1965)

2. El naixement d’un progressisme catòlic oberturista a Espanya

3. L’aparició de revistes catòliques crítiques amb el franquisme

3. UNA ESGLÉSIA COMPROMESA AMB EL POBLE. LA CONFIGURACIÓ DEL PROGRESSISME CATÒLIC VALENCIÀ

1. Cristians contra el règim de Franco i la cúpula eclesiàstica

2. Veure, jutjar i actuar. Fundadors de Saó procedents de la JOC i la JARC.

3. Entre la terra i el cel. Capellans valencianistes al Seminari de València.

4. De la missa a la fàbrica. Capellans obrers en les barriades pobres

5. Creients d’esquerres. Les comunitats cristianes de base

6. Casats i sense església. La participació de rectors secularitzats en Saó .

7. Pastoral a peu de carrer. Rectors progressistes de parròquies populars

8. Misses en castellà. El camí cap a la normalització lingüística en la litúrgia (1950-1975)

8.1 La llengua autòctona en el culte. De l’ Eucologi-Missal al Llibre del Poble de Déu (1950-1975)

8.2 «Volem missa en valencià!» La implantació de la llengua en l’Església

9. Cristians forjats en la premsa valencianista i en els àmbits literaris i universitaris

10. La mirada de la democràcia cristiana nacionalista

4. UNA TERRA EN SAÓ. FUNDACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LA REVISTA

1. Una premsa imbuïda de «sano regionalismo». El tardofranquisme i la Transició

2. «Papers Pastorals del País Valencià». Gestació i fundació de Saó (1974-1976)

3. Arriben els agnòstics. El valencianisme fusterià

4. Arrela la llavor a la terra. Consolidació del projecte editorial

4.1 Més de 400 autors. Els consells de redacció i els col·laboradors

4.2 Periodisme popular obert a la societat civil. Organització, finançament i difusió

4.3 Pensar en valencià. Les seccions de la revista i el «Quadern» monogràfic

4.4 Escriptors, periodistes i intel·lectuals per a un país

4.4.1 La presència de la Universitat de València en Saó.- 4.4.2. Periodistes en la lluita per la democràcia.- 4.4.3 Vinyetes contra el poder: els humoristes gràfics.- 4.4.4 Filòlegs per la normalització de la llengua.- 4.4.5 Escriptors i poetes d’una nova renaixença valenciana.- 4.4.6 La recuperació de la memòria: historiadors en Saó.- 4.4.7 Crítics literaris i d’arts escèniques i plàstiques.- 4.4.8 El moviment ecologista i les lluites ciutadanes.- 4.4.9 Polítics de la Transició.

5. IDEARI I DEBATS POLÍTICS

1. La proclama d’una Església arrelada al país. El testimoni del Vaticà II.

1.1 Una revista eclesial però no eclesiàstica. Saó i el setmanari Aleluya de l’arquebisbat

1.2 Anticatalanisme en l’Església. El Llibre del Poble de Déu i les misses en valencià

1.3 Pregar a Déu amb llibres apòcrifs. Els textos litúrgics en normativa secessionista

1.4 Per una Església pobra i dels pobres. Saó contra les desigualtats socials

1.5 Una Església oberta i en diàleg amb el món. Llibertats, democràcia i ecumenisme

2. La identitat, la terra i la gent. El País Valencià segons Saó

2.1 Un valencianisme d’arrel fusteriana

2.2 Les reivindicacions valencianistes

2.3 València, un país per fer. La lluita per l’autonomia valenciana.

2.4 Contra la violència blavera

2.5 L’autonomia. Repensar el nacionalisme, enfortir l’autogovern.

2.6 La defensa de la unitat i de la normalització de la llengua

2.6.1 Contra el secessionisme lingüístic. Del Decret de Bilingüisme a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.- 2.6.2 Usar el valencià, un dret però no un deure. La normalització en l’ensenyament i els mitjans de comunicació.- 2.6.3 El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

2.7 Estimem la nostra terra: la construcció de la identitat mitjançant el coneixement de la cultura

2.7.1 Les fites històriques reivindicatives del valencianisme: el 9 d’Octubre i el 25 d’Abril.- 2.7.2 Senyeres amb blau. La guerra dels símbols.- 2.7.3 Estimar és conèixer. Impuls del coneixement del País Valencià.

2.8 Un país invertebrat. El fet comarcal

2.9 El nacionalisme responsable

FONTS I BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX ANTROPONÍMIC

ÍNDEX ONOMÀSTIC GENERAL

Pròleg UNA TERRA EN SAÓ?

Escolte pertot arreu tambors de guerra contra la Transició. Una altra guerra de memòria. No em ve de nou: vaig llegir, quan encara estava calent, aquell llibre del periodista Gregorio Morán, El precio de la transición (1991), que de manera intel·ligent, premonitòria i, sobretot, irreverent, parlava d’aquells anys de trànsit de la dictadura franquista a la monarquia parlamentària com d’una gran operació política, sí, però també com d’un gran pacte de silenci i de «construcció» d’un relat autocomplaent.

És cert. El relat en qüestió va existir. Segons ell, la Transició venia preparant-se des de temps arrere. El president Adolfo Suárez (entre 1976 i 1981) va contar que, sent vicesecretari general del Movimiento , allà per l’estiu de 1975, Franco –uns mesos abans del seu decés– li va preguntar si veia que no hi havia cap altre camí de futur que no fos el pluralisme polític; el falangista li digué que sí, que així ho veia ell; i Franco li va dir que almenys esperava que «els nostres» guanyaren les primeres eleccions democràtiques.

Si parem atenció a l’anècdota, Franco ja tenia al cap la Transició. La Transició sorgia de les entranyes del franquisme. I, en efecte, homes lligats a aquella llarga dictadura (Adolfo Suárez, però també Torcuato Fernández-Miranda o el mateix Juan Carlos I, per citar només la punta del iceberg), anaven a protagonitzar-la, a desmuntar legalment la dictadura i a armar legalment la nova democràcia.