Francesc-Andreu Martínez Gallego - Esperit d'associació

ESPERIT D’ASSOCIACIÓ

COOPERATIVISME I MUTUALISME LAICS AL PAÍS VALENCIÀ, 1834-1936

Francesc-Andreu Martínez Gallego

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, foto­químico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el per­miso previo de la editorial.

© Francesc-Andreu Martínez Gallego, 2010

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2010

Correcció: Pau Viciano

Coberta:

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

Fotografia i composició gràfica: Manu Alarcón Bisbal

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-7627-0

ÍNDEX

PORTADA

PORTADILLA ESPERIT D’ASSOCIACIÓ COOPERATIVISME I MUTUALISME LAICS AL PAÍS VALENCIÀ, 1834-1936 Francesc-Andreu Martínez Gallego UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

CRÈDITS

ÍNDEX

AGRAÏMENTS

PRÒLEG

ASSOCIACIÓ I COOPERACIÓ EN PERSPECTIVA HISTÒRICA

UN REI EN LO VENTRE: TÒPICS INDIVIDUALISTES I REALITATS ASSOCIATIVES

ENTRE ALTERNATIVA I TERCER SECTOR: LES VESSANTS DE LA COOPERACIÓ

L’ECONOMIA SOCIAL EN PROJECCIÓ

DE L’ARTESÀ AGREMIATAL TREBALLADOR SOCIETARI

L’ENFONSAMENT DEL GREMIS, 1834-1839

L’EMERGÈNCIA DE LA PREVISIÓ, 1839-1868

GENT DE MAR, UTÒPICS I REPUBLICANS DAVANT LA COOPERACIÓ

REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA I CLÍMAX SOCIETARI, 1868-1874

ENTRE LA DESFETA I L’ASSOCIACIONISME DISCRET, 1875-1887

LA LLEI D’ASSOCIACIONS DE 1887: EFECTES I TENDÈNCIES EN LA COOPERACIÓ I EL MUTUALISME

PREMSA I EXPRESSIÓ MUTUAL I COOPERATIVA

LA SOLIDARITAT EN LA SOCIABILITAT: RECOMPTE D’EFECTIUS

ATLES DE LA COOPERACIÓ I EL MUTUALISME

FUTURS IMPREVISIBLES I SOCORS MUTUS DE PREVISIÓ

MUTUALITATS PURES, IMPURES, VERSÀTILS

METGE, FARMÀCIA, PENSIÓ I TAÜT

LA LLEI D’ACCIDENTS DE TREBALL DE 1900 I LES MÚTUES PATRONALS

SOCORS MUTUS I SOCIETATS DE RESISTÈNCIA AL CAPITAL: LA BASE MÚLTIPLE, UN LLIGAM

DE MUTUALISTES A SOCIALISTES: ELS DEPENDENTS DE COMERÇ DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

VINCLES PER A LA PRODUCCIÓ, LA DISTRIBUCIÓ I EL CONSUM

LA COMPETÈNCIA INVERSEMBLANT AMB LA MÀ OCULTA: LES COOPERATIVES DE PRODUCCIÓ

CONTRA ELS ABUSOS DELS ESPECULADORS: LES COOPERATIVES DE CONSUM

FER LLUM: LES COOPERATIVES ELÈCTRIQUES

CULTURES DE CASINO: LES COOPERATIVES D’INSTRUCCIÓ I ESBARJO

ENTRE LES CASES BARATES I LES COOPERATIVES D’HABITATGE

HABITATGE POPULAR, EIXAMPLES URBANS I LLOGUERS CARS

LA PROLONGACIÓ DEL MODEL BENÈFIC: LA SOCIETAT CONSTRUCTORA DE CASES PER A OBRERS DE VALÈNCIA

A LA PROPIETAT PER LA COOPERACIÓ: LA LLEI DE CASES BARATES I L’EMERGÈNCIA DE LES CLASSES MITJANES

ELS SOCIALISTES I L’HABITATGE COOPERATIU

EL MÓN AGRARI, DE LA CRISI A LA SOLIDARITAT

CRISI FINISECULAR I ASSOCIACIONISME RURAL

UN DOMINI CONFESSIONAL?

LA QÜESTIÓ DE L’EFICIÈNCIA COOPERATIVA

EL SOMNI DEL BANQUER DE SI MATEIX: EL COOPERATIVISME DE CRÈDIT

ENTRE PÒSITS I USURES

ELS BANCS AGRÍCOLES I L’AGRICULTURA DESCAPITALITZADA

LES CAIXES RURALS I EL CRÈDIT COOPERATIU

BIBLIOGRAFIA

APÈNDIX

Agraïments

Un llibre sobre les formes associatives del cooperativisme i el mutualisme incorreria en greu contradicció si negara el suport rebut per l’autor, que ha arribat de molts indrets.

L’empenta inicial vingué de la mà de Josep Maria Soriano Bessó, que aconseguí fer-me veure la necessitat d’intentar construir una panoràmica general sobre el cooperativisme valencià. Ben aviat compartírem converses, objectius i amistat.

La Caixa Popular es va interessar també pel projecte i l’entitat esdevingué una mena de fòrum en el qual explicava el meus avenços en la investigació i rebia suggeriments, suport i ànims dels cooperativistes que la gestionen.

Antoni Laguna em va facilitar extraordinàriament la consulta dels arxius de la Delegació del Govern, on hi ha el registre d’associacions, que és una font clau en aquesta investigació. I, a més, des de la distància curta o des de la llarga, sempre va encoratjar-me per tirar endavant.

Enrique Bordería i Inma Rius, com sempre, intentaren donar-me ànims quan vaig engegar la tasca, allà pel 2003, i em trobava –ells també– en una situació força incerta. Josep Lluís Gómez Mompart va aconseguir que les meues tasques docents es feren compatibles amb les meues investigacions i contribuí a esborrar aquelles incerteses.

José Antonio Piqueras va llegir el manuscrit i acceptà fer-ne el pròleg. De segur, però, que malgrat tot hi ha errors o explicacions poc afortunades en el text, que són responsabilitat exclusiva de l’autor.

Hi ha molts altres amics historiadors concernits, és clar. Però la llista s’eixiria de mare. Vull, però, dedicar el llibre a Mari-Carmen, Nando, Laura i Diana, perquè s’esforçaren, sense que calguera, per demostrar-me la seua amistat i reconfortaren la redacció inicial del treball.

María José, Neus i Carles han sigut els que més han perdut i, malgrat tot, sempre em diuen que són els que més han guanyat. Impressionant. Valen una mina, però no els podré pagar el temps que els dec.

Finalment, agraesc al Servei de Publicacions de la Universitat de València i al seu director, Antoni Furió, l’interès mostrat i la cura posada en l’edició.

Xeraco, estiu de 2009

PRÒLEG

A propòsit de les fronteres del comunitarisme cooperatiu

La cooperació entre iguals, des de baix, fomentada pels que viuen del seu treball i no tenen capital, la cooperació voluntària destinada a aconseguir objectius socials compartits i per a cada un dels associats, constitueix una de les expressions més notables i duradores del comunitarisme modern. De la noció d’auxili recíproc, a la creació i gestió de serveis; de l’obertura de magatzems d’aliments i efectes personals o de treball a preus inferiors als del comerç per haver eludit els intermediaris, al crèdit a baix interés; de la construcció d’habitatges a la modalitat més complexa del treball associat amb fins productius, el moviment associatiu d’aquestes característiques descansa en la voluntarietat, la participació en l’adopció de decisions, en la renúncia al lucre de l’entitat gestora en la mesura que el benefici se sotmet al treball o els beneficis, si n’hi haguera, s’adrecen al beneficiari social. En una societat, la capitalista, governada per la competència, l’esperit que la impulsa cada dia, l’associació cooperativa representa un repte formidable perquè obliga a adquirir compromisos, a admetre determinades renúncies a favor de l’empresa col·lectiva, a desafiar la iniciativa estrictament individual, tot això preservant la personalitat dels associats.

No és estrany que un dels primers físics socials, el pensador Charles Fourier, creguera haver trobat en les comunitats de producció i consum la fórmula magistral que havia de permetre als treballadors l’emancipació de la servitud industrial, que els condemnava a jornades extenuants per un míser salari incapaç de cobrir les necessitats més peremptòries, amb les seqüeles d’ignorància, malaltia i degradació moral. El britànic Robert Owen va advocar en la dècada de 1820 per les cooperatives de treball i consum que prescindirien del fabricant i del mercader, dels burgesos que guiats per l’afany de guany, espremien al màxim la capacitat dels empleats i organitzaven la producció prescindint de la condició humana dels assalariats, que eren reduïts a un factor productiu semblant a les occides màquines. A diferència de Fourier, que esperava guanyar-se lesautoritats i els capitalistes per al seu projecte, en gran manera futurista, Owen havia dipositat la confiança en l’autonomia dels mateixos treballadors i havia imaginat la seua difusió i integració mitjançant una federació sense límit que conduïra a constituir una entitat mundial. Associació, persuasió, educació al servei d’un sistema cooperatiu integral que comprenguera la producció, l’intercanvi, l’ensenyament i, fins i tot, el govern per la comunitat, ja que el model, de base econòmica, posseïa aspiracions d’ordre social. El seu llegat fou recollit el 1844 per la Rochdale Society of Equitable Pioneers, model del moviment en xarxa del cooperativisme pràctic.