[7]. C. B. Strehlke, Italian Paintings, 1250-1450 in the John G. Johnson Collection and the Philadelphia Museum of Art, Filadelfia, Philadelphia Museum of Art, 2004, entre otras publicaciones. Además de la notable contribución a la pintura valenciana internacional con la ficha de catálogo del retablo de los Siete Sacramentos: C. B. Strehlke, «Gherardo Starnina. Retablo de Bonifacio Ferrer», Pintura europea del Museo de Bellas Artes de Valencia, Valencia, Museo de Bellas Artes, 2002, pp. 22-33.
[8]. S. Alcolea Blanch, A. José i Pitarch, M. C. Lacarra Ducay y G. Llompart, Catálogo exposición de Pintura Gótica en la corona de Aragón, Zaragoza, Museo e Instituto de Humanidades «Camón Aznar», 1980; M. C. Lacarra Ducay, «Un gran mecenas en Aragón: Don Dalmacio de Mur y Cervellón (1431-1456), Seminario de Arte Aragonés, XXXIII, 1981, pp. 149-159; íd., «Los pintores del arzobispo Don Dalmau de Mur (1431-1456) en tierras de Aragón», Aragonia Sacra, IX, 1994, pp. 43-54; íd., «Pintores zaragozanos durante el siglo XV: Nuevas noticias», Artigrama, 13, 1998, pp. 243-252; íd., «El pintor en Aragón durante los siglos del gótico», en J. Yarza, L’Artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Lleida, Universitat de Lleida,1999, pp. 145-168; íd., Blasco de Grañén, pintor de retablos (1422-1459), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2004.
[9]. T. Ainaga Andrés, M. Tello Ortiz y M. C. Lacarra Ducay, Retablo de Juan de Leví y su restauración. Capilla de los Pérez Calvillo. Catedral de Tarazona, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1990; T. Ainaga Andrés, «Datos documentales sobre los pintores Guillén de Levi y Juan de Levi, 1378-1410», Turiaso, XIV, 1997-1998, pp. 71-105; T. Ainaga Andrés y J. Criado Mainar, «Enrique de Estencop (1387-1400) y el tránsito al estilo internacional en la pintura gótica aragonesa: el retablo de Nuestra Señora de los Ángeles de Longares (Zaragoza)», El Ruejo. Revista de Estudios Históricos y Sociales, 4, 1998, pp. 107-140.
[10]. J. Gudiol i Ricart, Borrassà, Barcelona, Instituto Amatller de Arte Hispánico, 1953; F. Ruiz i Quesada, «Aportacions al coneiximent de la pintura de Lluís Borrassà a la catedral de Barcelona», Lambard. Estudis d’art medieval, vol. VIII, 1995, pp. 215-240; íd., «La darrera producció del taller de Lluís Borrassà. Una via per a l’aproximació a dos artistes: Lluc Borrassà i Pere Sarreal», Lambard. Estudis d’art medieval, vol. X, 1997, pp. 55-96; íd., Lluís Borrassà I el seu taller, Tesis doctoral inédita, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998a; F. Ruiz i Quesada, «Els Borrassà i les canòniques de Girona», Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XII, 1999-2000, pp. 119-147; A. Pladevall y F. Ruiz i Quesada, L’Art gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent Internacional, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2005.
[11]. J. Molina i Figueras, Bernat Martorell i la tardor del gòtic català. Context artístic del retaule de Púbol, Girona, Museu d’Art de Girona; íd., «La pintura a Girona a l’época del gòtic internacional», Girona a l’abast, IV, V, VI, Bell-lloc del Pla, Girona, 1996, pp. 189-212.
[12]. M. Guardia, N. Dalmases, A. Altisent et alii., Catalunya medieval, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992; F. Español, El gòtic català, Manresa, Fundació Caixa Manresa, 2002; J. Yarza, «La pintura española medieval: el mundo gótico», en La pintura española. La pintura en Europa, Madrid, Electa, 1995; F. Español, Els escenaris del rei: art i monarquia a la Corona d’Aragó, Manresa, Angle, 2001; A. Pladevall y F. Ruiz i Quesada, 2005. Las otras publicaciones a las que nos referimos son: A. Liaño Martínez, «Guerau Gener y la presencia artística valenciana en Cataluña en el siglo XV», en Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano, Valencia, Generalitat Valenciana, 1993, pp. 151-155; R. Alcoy, «Guerau Gener i les primeres tendències el gòtic internacional en les arts pictòriques de les catedrals catalanes», Lambard, VIII, 1995, pp. 179-213; J. L. Hernando, «Los artistas llegados al foco barcelonés durante el gótico internacional (1390-1450): Procedencia, actividad y posible asentamiento. Aspectos documentales», Lambard, VI (1991-1993), 1994, pp. 359-388; J. Planas Badenas, «Recepción y asimilación de formas artísticas francesas en la miniatura catalana del estilo internacional y su proyección en el reino de Valencia», en VIII CEHA, vol. I, Cáceres, 1992, pp. 119-127, íd., El esplendor del gótico catalán. La miniatura a comienzos del siglo XV, Lleida, Estudi General de Lleida, 1998, entre otras.
[13]. G. Llompart, 1978; íd., Mallorca gótica, Barcelona, Museo Nacional de Arte de Catalunya, 1998; T. Sabater Rabassa, Pintura mallorquina del segle XV, Palma, Edicions UIB, 2002.
[14]. A. José i Pitarch, «Llorens Saragossa y los orígenes de la pintura medieval en Valencia», D’Art, 6-7, 1981, pp. 109-119; íd., Pintura gótica valenciana: El periodo internacional. Desde la formación del taller de Valencia, ca. 1374, hasta la presencia de la segunda corriente flamenca, ca. 1440-1450, tesis doctoral inédita, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1982; íd., Retaule de la Santa Cruz, Museo de Bellas Artes de València, Obra recuperada del Trimestre, núm. 3, 1998; íd., Luz de las Imágenes. Segorbe, Segorbe, 2001; íd., La Memòria Daurada. Obradors de Morella, siglos XIII-XVI, Morella, 2003.
[15]. M. Hériard Dubreuil, «Aspetti fiorentini della pittura valenzana intorno al 1400», Antichità viva, 6, 1977, pp. 3-11; íd., «A propos de Miquel Alcañiz peintre de Valence. Du nouveau sur un primitif espagnol», L’Oeil, 270-271, 1978, pp. 52-59 y 94-96; íd., Valencia y el gótico internacional, 2 vols, Alfons el Magnànim, Valencia, 1987; íd., «El Gòtic Internacional», en Història de l’Art Valencià, vol. II, Valencia, Consorci d’Editors Valencians, 1988, pp. 182-235; íd., «Un estilo europeo firmemente establecido en Valencia», en Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano, Valencia, Generalitat Valenciana, 1993, pp. 143-149; íd., «Une etape significative du Gothique Internacional Valencien: Le Retable de Rubielos de Mora (Teruel)», en Hommage à Michel Laclotte. Études sur la peinture du Moyen Age et de la Renaissance, Milán, Electa, 1994, pp. 101-117.
[16]. J. Aliaga Morell, Els Peris i la pintura valenciana medieval, Valencia, Alfons El Magnànim, 1996; J. Aliaga, «Reexaminando un documento de Gerardo Starnina», AAV, 1988, pp. 32-33; X. Company, J. Aliaga et alii, Documents de la pintura valenciana medieval i moderna (1238-1400), vol. I, Valencia, Universitat de València, 2005; X. Company, J. Aliaga y V. Pons, La Llum de les Imatges. Lux Mundi, Xàtiva, 2007, Valencia, Generalitat Valenciana, 2007.
[17]. J. Gómez Frechina, El retablo de san Martín, santa Úrsula y san Antonio Abad del Museo de Bellas Artes de Valencia, Madrid-Valencia, BBVA-Generalitat Valenciana, 2004; íd., El retaule de sant Miquel Arcàngel del convent de la Puritat de València. Una obra maestra del gòtic internacional, Valencia, Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.
[18]. J. Ferre i Puerto, «Trajectòria vital de Joan Reixac, pintor valencià del quatre-cents: la seua relació amb Andreu Garcia», en J. Yarza, L’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Lleida, Universitat de Lleida, 1999, pp. 419-426; íd., «Presència de Jaume Huguet a València. Novetats sobre la formació artística del pintor», Ars Longa, 12, 2003, pp. 27-32; C. Llanes, «Pere Nicolau i la Catedral de València. Aclaracions sobre els retaules de «Santa Clara i santa Isabel» (1403), i «Sant Maties i sant Pere Màrtir» d’Onda (1405)», BSCC, tomo LXXX, 2004, pp. 83-96; E. Montero Tortajada, «El sentido y el uso de la mostra en los oficios artísticos. Valencia, 1390-1450», BMICA, XCIV, 2004, pp. 221-254; L. N. Ramón Marqués, La miniatura medieval valenciana: Domingo Crespí y el Llibre del Consolat del Mar del Ayuntamiento de Valencia, Tesis de licenciatura inédita, Valencia, Universitat de València, 1999, p. 255; íd., El origen de la familia Crespí: iluminadores valencianos, Segorbe, Mutua Segorbina de Seguros, 2002: L. N. Ramón Marqués, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica, Valencia, Generalitatat Valenciana-Biblioteca Valenciana, 2005; N. Marqués, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica (1290-1458), Valencia, Generalitat Valenciana-Biblioteca Valenciana, 2007.
Читать дальше