Mercedes Gallent Marco - Herbes per a guarir.

Un exemple de l’ús dels elements esmentats el tenim en una de les receptes recomanades per «A sanar e guorir tot tremolament qui sia en la persona ne en los nirvis»:

Prenets del castoreum , 33spaciés ne venen, e bullit-lo en oli que sie veyll, e de aquell oli untats-li’n tots los nirvis axí dels peus com de les mans, e les junctures dels nirvis, e que l’oli sie calentet, continuant tot lo refrenarà que no tremolarà.

Emperò mentra li farets les untadures cascun die a matí e a vespre, dats-li a beura vin que sie cuyt ab del castoreum e ab ruda e ab sàlvia, no és cosa vuy al mon pus apropiade en aquesta malaltia que ha nom paràlisi, ço és tremolament (.XLVII.).

Pel que fa a les plantes, s’assenyalen les parts que s’han d’emprar (arrels, fulles, tija, gra, llavor) i com fer-ho; les seues qualitats, si ha de ser verda, tendra, seca…; si s’ha d’utilitzar molta, com a pólvora, com a suc; si només es fan servir les flors, el seu color, si aquestes han de ser fresques o seques, etc.:

Ítem, prenets de la murta verda e picats-la e fets-na such e d’aquell such continuatsvos-en de lavar la bocha, totes les genives refermarà e estancarà tota sanch qui n’isqua (.LIV.)

El mateix passa amb els productes d’origen animal, detallant la part de l’animal que s’utilitza i com es fa servir:

Ítem, prenets ungles de rata panade e prenets ungles de boch o de cabra e tot ensemps, cremats-ho e fets-ne cendra, e de aquella cendra axí feta metets-la en vinagra, e d’aquell vinagre, com sia ben mesclade aquella cendra, untats-ne aquella persona qui ha mal de al·lopícia, continuant serà (.XXVI.).

I igualment amb els de procedència mineral: «Qui ha pahor de lebrosia continuu de beura such de borrages e mesclar limadures d’or e no li’n calrà haver pahor (.LVIII.)».

La confecció de les receptes, en termes generals es presenta amb molt detall, fins i tot, de vegades, de forma molt minuiciosa:

– S’indiquen els productes que s’han d’utilitzar (d’origen animal, vegetal i mineral, ja siga sols o combinats), les seues particularitats i en algun cas s’especifica la quantitat ( onça/unça , dracma ). 34

– De vegades es donen les instruccions per elaborar un compost en concret:

Ítem, prenets de l’oli de la spica e continuats-vos-en de untar, e fer-vos-a passar tot tremolament qui sie en la persona. E lo oli de la spica se fa axí: Prenets la spica e molets-la ben, e puix metes-la en oli e estigue-y per .XX. dies e puys coets-ho ben al foch e colats aquell oli, lavons serà oli de espica (.XLVII.).

– En algunes receptes es fa referència a la doctrina galènica dels temperaments (càlid fred, humit i sec) i dels graus (primer, segon i tercer grau), com s’indica en aquest remei per l’insomni:

Ítem, prenets del gran del papàver que és cascayl e molets-lo ben, e metets-lo en oli com sia molt, e mesclats-lo ben e untats-li’n lo front e tot lo cors, meravellosament lo farà dormir. Fret e humit és en lo terç grau e lo blanch, fret e sech en lo seguon (.XLIV.).

– S’indica, a més, l’estat físic en què han d’utilizart-se els components de la recepta: si han de estar crus, cuits, diluïts, reduïts a cendres; afegint algun detall: que no siga vell, que siga tendre, que no siga salat o un altra dada a destacar, com per exemple s’assenyala en la següent recepta, recomanada per curar el mal de cranch :

Ítem, prenets .I. cadell petit, e tot viu metets-lo en una olla ben cuberta que no puscha baborar, e cogue al foch sens aygüe tro que sia tot pólvora e d’aquella pólvora posats-ne sobre lo cranch, continuant lo sana (.XLVIII.).

O en la recomanada per aturar les hemorràgies ( astancar sanch ):

Ítem, prenets femna de guat e picats-la ben, o si és frescha no la cal picar, e prenets rasina de pi e roses seques e molets-ho tot, e puys mesclats-ho ab la dita femna, e posats-ho en forma de emplastra a la boca de la mara baix, tota sanch qui isque de la mare, continuant estancarà e sanarà meravellosament (.LIV.).

– S’especifica, a més, sota quina forma medicamentosa s’han d’elaborar i presentar aquests preparats o fórmules: aigües , exarops , pólvores , electuaris , 35 olis , ungüents , píndoles o pastilles , com com s’han de prendre: beguts (diluïts en aigua o vi), brous , suchs , glopejos , píndoles , aixarops , banys , emplastres , així com les seues pautes d’administració i com s’han d’utilitzar:

… bevets-la en dejú, en temps de l’ivern, e per .X. dies vinents.

E emperò qui la reebra estigue en dejú fins a .VIIII o. hores.

Ítem, prenets de la erba kamepitheos , que és berthònegua manor, e picats-la e datsli’n a beura per .VII. dies continus, en dejú e a vespra.

Ítem, prenets fulles de bledes e picats-les ben ab oli de camemilla, e en forma de emplatra posats-les sobre les morenes, continuant seran guorits.

Ítem, prenets de la sement del juyvert, e molets-la, e dats-li-u a beura, gran subvenció li farà contra la febra.

Ítem, continuats de beura exarop violat e guorra-us del mal del leu si·l beveu al matí e al vespra, molt més hi val que l’exarop jolep.

O, fins i tot, confiant en les propietats medicinals de les pedres precioses: «Ítem, prenets esmarachda que és pera preciosa, e ligats-la-li al coll e fer-li a passar l’exir del ventra e li confortarà lo estómach (.XXX.)».

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es desenvoluopen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Els nombres romans van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La presència d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: || 5r(en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text, van en nota a peu de pàgina.