Gaspar Feliu i Monfort - Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.)

Aquesta voluntat determina la forma i l’estructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis d’economia i d’empresa és doble. D’una banda, el coneixement i la reflexió sobre l’evolució econòmica en èpoques passades ha d’introduir l’estudiant als temes i al raonament lògic que són propis de l’economista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i d’acumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen l’acció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir l’alumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. D’alguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de l’estudi d’una realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de l’anàlisi econòmica o empresarial.

La segona finalitat dels estudis d’història econòmica ha de ser la de proveir l’alumne de coneixements sobre l’evolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han d’actuar l’economista i l’empresari és el resultat d’una evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments d’avui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement –ni que sigui superficial– de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de l’economista professional.

Per totes aquestes raons, s’ha fet una doble opció: d’una banda, l’ús d’un llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que l’alumne potser encara no domina; d’una altra, l’adopció d’una perspectiva de l’evolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de l’obra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en l’anàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això l’accés de l’alumne a un coneixement bàsic general.

Institucions, canvi tecnològic i creixement econòmic

La finalitat més pròpia de la història econòmica és l’estudi del creixement econòmic a llarg termini. Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi dels factors que faciliten o dificulten el creixement ha d’estar en el centre de qualsevol aproximació a la història econòmica en general i, més encara, de la història econòmica mundial. Dos d’aquests factors es converteixen en decisius quan examinem tant l’experiència històrica com els estudis teòrics: les institucions i el canvi tecnològic. Per institucions entenem el conjunt de condicionants jurídics i socials que afecten les activitats econòmiques. Inclouen de manera preferent les mesures legals que regulen la propietat i el seu ús, i les que configuren en cada moment la política econòmica de les autoritats, però també els valors socials vigents en una societat i un període determinat o la forma específica com s’organitzen les empreses. El paper de l’entramat institucional en el foment del creixement econòmic o, a l’inrevés, en la seva obstaculització, és un element que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de valorar l’evolució de cada societat en cada fase del seu desenvolupament.

El canvi tecnològic és l’element fonamental que ha permès l’home, al llarg de la història, millorar l’accés a béns i serveis. Mitjançant l’aplicació d’innovacions tècniques, aconseguim obtenir més béns o més serveis amb menys esforç. Des de la invenció del foc fins a la informatització, el canvi tècnic ha significat sempre poder accedir al consum de més productes o a l’ús de més serveis havent-hi d’esmerçar menys hores de treball, i per tant ha permès viure cada vegada més bé, tot i que el repartiment de la renda sigui desigual. Per això aquest text dedica especial atenció a l’estudi de les grans innovacions tecnològiques, als seus orígens i a les seves conseqüències; per la mateixa raó, l’estructura del llibre reflecteix la pauta marcada per les grans onades de canvi tecnològic.

A banda dels canvis institucionals i de la innovació tècnica, dos factors més estan sempre presents en l’anàlisi del creixement econòmic a llarg termini: l’evolució demogràfica i la disponibilitat de recursos naturals. L’augment de la població ha estat en tot temps un factor decisiu de la dinàmica econòmica de les societats. Les pautes del creixement demogràfic i dels moviments migratoris es constitueixen així en elements que cal considerar en l’estudi de l’evolució econòmica. S’ha dit sovint que el factor demogràfic és més important per a les societats de base agrària; però, com veiem avui, també en les societats industrials aquestes qüestions són d’una gran rellevància. Pensem si no en els problemes que generen el finançament de les pensions i de la sanitat o en els derivats dels moviments migratoris, legals i il·legals.

Finalment, cal no oblidar que la lluita de l’home pel seu benestar s’ha fet intentant aprofitar els recursos que ofereix la naturalesa, siguin aquests orgànics (flora i fauna) o minerals. L’home ha alterat els processos de reproducció i creixement de les espècies per treure’n més profit, però aquesta manipulació ha tingut en cada moment els seus límits tècnics i naturals. La disponibilitat de minerals, d’altra banda, és fixa i no depèn de la voluntat de l’home. Encara que la humanitat hagi aconseguit grans èxits substituint l’ús de materials escassos per altres de més abundants, el fet és que en cada moment històric les limitacions a l’accés a primeres matèries han influït de forma determinant en la capacitat de les societats per a aconseguir millors nivells de consum.

Aquest llibre pretén no perdre de vista en cap moment l’existència d’aquest conjunt de factors que acaben determinant la capacitat de creixement econòmic i les seves interrelacions. Per això, qüestions com l’evolució demogràfica, el marc institucional o el canvi tècnic són estudiats de forma genèrica en diversos capítols, a banda de trobar tractaments més específics en els apartats dedicats a determinats països o continents.

Organització del llibre

Seguint els principis enunciats, el llibre s’organitza en tres parts de dimensions desiguals. Es tracta així de donar prioritat a l’estudi del període més recent, de més interès per als estudiants d’economia i d’empresa.

La primera part ( capítols 1i 2) està dedicada a l’estudi de les economies feudals, és a dir, de l’organització econòmica europea prèvia a la Revolució Industrial. El coneixement de l’economia preindustrial és indispensable per a entendre els orígens del capitalisme i per a fer comprendre a l’alumne la lògica de sistemes econòmics en què el mercat i la propietat individual no eren l’eix institucional dominant de l’organització econòmica.

La segona part ( capítols 3a 7) està dedicada a la Revolució Industrial i al procés d’industrialització. Es considera la Revolució Industrial com el nucli central de la formació d’un nou sistema econòmic basat en el capitalisme. La difusió d’aquest nou sistema econòmic durant el segle XIX anirà acompanyada d’una nova articulació de les relacions econòmiques internacionals sota el predomini europeu. S’estudiaran, en conseqüència, tant les diverses formes que va prendre el capitalisme en cada país, com els efectes que la seva difusió va tenir sobre les relacions econòmiques entre països i sobre les economies d’aquelles zones que no es van industrialitzar.