AAVV - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400)

Sorgia així un equip d’investigadors amb els quals em complau haver treballat durant els que al meu entendre van ser uns anys crucials, i amb els quals, d’una manera invariable, vam traçar uns objectius que, per a la meua satisfacció personal, comprove que encara constitueixen la base fonamental d’aquesta publicació. Em referisc al tenaç i d’altra banda urgent desig de reunir, per primera vegada i en un únic bloc ordenat cronològicament, l’ingent volum de tants documents dispersos sobre pintura valenciana. He de confessar que resultava tediós i fins quasi impracticable la consulta de tants textos (llibres i articles) publicats de forma molt dispersa en els espais més recòndits del panorama investigador espanyol. S’imposava, per tant, reunir-ho tot (cosa gens fàcil), però, a més, urgia revisar-ho, completar-ho, confrontar-ho i estructurar-ho de nou des d’un mateix criteri metodològic i amb noves i contrastades pautes paleogràfiques. Ni Sanchis Sivera ni Cerveró Gomis (per citar-ne tan sols dos exemples ben coneguts, i als quals d’altra banda vam manifestar el nostre major respecte i admiració) van aportar al seu dia les síntesis o resums de cada document, amb la qual cosa tot especialista havia de rellegir tot el document (a vegades publicat de forma incompleta) fins a descobrir si vertaderament coincidia amb algun dels seus interessos investigadors. En aquest volum, en canvi, i com ràpidament podrà comprovar el lector, les síntesis apareixen d’una manera ben indicada, i s’aporta a més les referències arxivístiques degudament unificades, així com qualsevol tipus d’advertiment en nota a peu de pàgina i la bibliografia pertinent.

Però no solament s’ha reunit, revisat i novament compilat tot el que es coneixia (que, insistisc, no és poc), sinó que es contribueix a més amb nombrosos documents inèdits, exhumats tots ells després d’una llarga i pacient investigació en nombrosos arxius valencians: Arxiu del Regne, Xèrica, Sogorb, Gandia, Municipal de València, Protocols del Patriarca, Catedral de València...

Si a tot això afegim els valuosos índexs finals i la revisada i completa bibliografia amb què es tanca aquest primer volum, em pareix que és just concloure que estem davant d’un valuós instrument de consulta que, si té continuïtat, com així ho esperem, constituirà sens dubte una important referència no sols en el marc de la historiografia de l’art valencià, sinó en el mateix àmbit peninsular i europeu. Vull dir que instruments d’aquestes proporcions i d’aquest calat científic no són gens freqüents en l’actual context de la història de l’art occidental, per la qual cosa no resulta gens aventurat augurar-li un fructífer camí com a referent i fins i tot com a títol de sòlid paradigma metodològic.

És veritat que aquest primer volum ens deixa a molts historiadors amb una certa sensació de frustració i al mateix temps d’esperança, tenint en compte que només arriba fins a 1400. És a dir, es deté en la data en què vertaderament es produeix el gran despertar autòcton i autònom de l’escola del Gòtic Valencià. Crec, no obstant això, que l’important ací no és descobrir o comprovar fins on s’arriba, cronològicament parlant, sinó que em sembla molt més sensat i productiu determinar com s’aconsegueix, des d’un fonamental i per a mi prioritari enfocament metodològic. De fet, no sembla massa aventurat preveure que si la bastimentada científica i intel·lectual que veu avui per primera vegada la llum pública té una sòlida base, els futurs volums, seguiran sent convincents.

Així ho augure i així ho desitge, de cor, i en favor d’aquest noble ideari, seguiré prestant, sempre que se’m requerisca, el meu suport científic i personal.

Felicite, finalment, els autors d’aquest important llibre, amb els quals ja hem unit esforços en moltes altres ocasions, al mateix temps que els invite a mantenir molt alt l’esperit de treball que trasllueix i es desprén de cadascuna de les pàgines que constitueixen aquest volum. Un treball i un interés destinats a assegurar la sòlida continuïtat i operativitat d’aquest noble projecte.

FELIPE V. GARÍN LLOMBART

Catedràtic d’Història de l’ArtUniversitat Politècnica de València

Pròleg

L’objectiu primordial dels que signem aquest llibre en el marc del CIMM («Centre d’Investigació Medieval i Moderna») 1 ¶ 1 Centre adscrit al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Historia de l’Art de la Universitat Politècnica de València. En són directors els professors Ximo Company (Universitat de Lleida) i Joan Aliaga (Universitat Politècnica de València). Les activitats bàsiques del CIMM se centren en l’estudi de la producció artística desenvolupada al País Valencià a l’època medieval i moderna. ¶ 2 És prou conegut, per exemple, l’infonamentat catàleg d’obra que el 1997 es va atribuir a Vicent Macip per no haver-se sopesat, amb suficiència, el contingut d’alguns documents claus; cfr. X. COMPANY, L. TOLOSA: «De Pintura Valenciana: Bartolomé Bermejo, Rodrigo de Osona, El Maestro de Artés, Vicent Macip y Joan de Joanes», Archivo Español de Arte , 287, Madrid, 1999, pp. 263-278. I dels mateixos autors: «La obra de Vicent Macip que debe restituirse a Joan de Joanes», Archivo de Arte Valenciano , Valencia, 1999, pp. 50-61. és molt concret: proporcionar un bon instrument de treball a la comunitat científica que s’ocupa de l’art valencià medieval (s. XIII-XV). És veritat que les intencions que presideixen l’ideari global del CIMM abraça un període cronològic prou més ampli (tenim, almenys, per ara, un ric ventall de documentació inèdita que s’endinsa fins més enllà de 1600), però avui, presentem aquest primer volum que, com s’ha dit, vol ser, només i en exclusiva, un bon instrument de treball . Un treball rigorós i científic per avançar en les noves línies metodològiques d’investigació històrica ben fonamentada i que té un caràcter eminentment interdisciplinari on historiadors, arxivers, historiadors de l’art, informàtics, experts en documentació, ajunten esforços i coneixements per apropar-se a una comprensió més holística de la història.

Entenem que actualment és aquesta una de les tasques més urgents, però sobretot útils i operatives que hom pot proporcionar als investigadors i investigadores que s’ocupen de l’art valencià medieval i modern. És a dir la inestimable dada positivista reflectida en la preuada documentació d’arxiu, conscients que sense aquesta el progrés de la investigació científica en el terreny de les ciències socials es debilita, per no concloure obertament que s’estronca. És veritat —i en això n’estem d’acord els quatre autors que signem aquest llibre— que en Història de l’Art la dada no ho és tot (o que la principal dada és, al capdavall, la mateixa l’obra d’art), però no ho és menys, de cert, que el tot sense la dada documental s’afebleix i que, de vegades, prou que ho sabem, aquest tot es torna o acaba convertint-se en un no-res . 2 ¶ 2 És prou conegut, per exemple, l’infonamentat catàleg d’obra que el 1997 es va atribuir a Vicent Macip per no haver-se sopesat, amb suficiència, el contingut d’alguns documents claus; cfr. X. COMPANY, L. TOLOSA: «De Pintura Valenciana: Bartolomé Bermejo, Rodrigo de Osona, El Maestro de Artés, Vicent Macip y Joan de Joanes», Archivo Español de Arte , 287, Madrid, 1999, pp. 263-278. I dels mateixos autors: «La obra de Vicent Macip que debe restituirse a Joan de Joanes», Archivo de Arte Valenciano , Valencia, 1999, pp. 50-61.

D’altra banda, a la presentació que amablement ens ha fet el professor Felipe Vicente Garín ja s’indica l’oportuna conveniència d’enllestir corpus documentals d’aquesta índole, per la senzilla raó —i aquest és un altre ingredient que creiem que reforça la utilitat del nostre instrument de treball — que els investigadors no haurien de dispersar-se inútilment per cercar, consultar i estudiar documentació apareguda en un munt de publicacions d’arreu.