AAVV - Soli deo Gloria

València, 27 de maig de 2012

Commemoració del traspàs de Joan Calví

Retrat de Joan Calví (s. XVI) Anònim. Bibliothèque de Genève

Samuel Escobar Aguirre

Seminario Teológico-Unión Evangélica Bautista Española (UEBE), Madrid

Per tal d’entendre la figura de Calví i la seua aportació, cal tindre molt en compte que la seua biografia (1509-1564) cobreix les primeres sis dècades del segle xvi, i no es pot deixar de considerar que aquell segle fou un temps de profundes transicions. La reeixida biografia de Calví confegida per William J. Bouwsma duu com a títol, precisament, Joan Calví: un retrat del segle setze , i en ella l’autor ens crida l’atenció sobre el fet que Calví és fins a cert punt un desconegut, si se’l compara amb altres figures d’eixe segle com Maquiavel, Tomàs More, Erasme, Rabelais, Miquel Àngel, Copèrnic, Cervantes, Montaigne o Shakespeare. 2 Algunes de les grans transicions d’eixe segle setze s’havien vingut gestant des de finals de l’edat mitjana, com les corrents de pensament occamista i humanista, la inquietud social que havia de culminar en la guerra dels camperols a Alemanya o la possibilitat de concebre un ordre social en el qual l’Església i el papat no tingueren el paper hegemònic que havien aconseguit adquirir. Altres representaven una novetat, com la invenció i difusió de l’ús de la impremta per a la circulació d’idees, les conseqüències del descobriment d’Amèrica relacionades amb l’expansió de la navegació i la intensificació del comerç, i la dimensió imperial que prenien Espanya i Portugal.

Al mateix temps era evident que es desmembrava el que quedava del Sacre Imperi i sorgien els nacionalismes, de manera que les llengües europees que estaven en el seu procés de formació substituïen el llatí. Cal prendre molt en compte l’existència de ciutats emmurallades dins el recinte de les quals podien donar-se processos de canvi social controlat, com va succeir en la confederació de ciutats lliures de Suïssa, en algunes de les quals es donava el canvi religiós col·lectiu en convertir-se algunes d’elles al naixent i vigorós moviment protestant. La vida de Calví encarna diversos d’aquests processos i determina el seu pensament teològic que haurà de tindre conseqüències socials i econòmiques que hui associem amb la modernitat. Eixe pensament teològic es dóna en el context de contínues adaptacions en les quals el teòleg Calví interpreta l’herència cristiana i formula solucions als problemes que el Calví pastor i legislador ha d’anar resolent.

Ha aparegut en la col·lecció «Biblioteca Filosófica» de l’Editorial del Orto de Madrid un volum dedicat al pensament teològic de Calví que va acompanyat d’una excel·lent antologia dels escrits que il·lustra l’exposició. 3 La seua autora, Marta García Alonso, és professora del Departament de Filosofia Moral i Política de la UNED, on es va doctorar amb menció europea i premi extraordinari. D’altra banda, a l’any 2008, García Alonso va publicar la seua tesi La teología política de Calvino , treball minuciós que ha aprofitat les millors fonts de què disposem a hores d’ara, i que investiga de quina manera el pensament de Calví va contribuir a la modernitat secular. 4 Cite de la seua obra més recent:

«Quin interés podria tindre Joan Calví per als filòsofs? En un país de tradició catòlica com el nostre, és possible que molts no troben resposta a aquesta pregunta. I tanmateix, com tractarem de mostrar en aquestes pàgines, la té i és positiva. Només cal pensar en Calví com antecedent del ginebrí Rousseau (H. Léuthy) o de John Locke (J. Dunn), per a trobar en la seua obra llavors del contractualisme o del dret natural modern. En general sol concedir-se hui que la teologia de la Reforma és una de les fonts del pensament polític modern –pensem tan sols en els treballs de Quentin Skinner–, així, qui podria negar la seua importància en la constitució del nostre present?» 5