AAVV - Soli deo Gloria

21 Weber va apel·lar a aquesta paradoxa en la Zwischenbetrachtung dels Ensayos de Sociología de la Religión , Madrid, Taurus, 1984, vol. 1, p. 444. «Però la paradoxa de tota ascètica racional, en la qual ha entropessat d’igual manera el monacat de tots els temps, consisteix en el fet que ella mateixa ha creat la riquesa que rebutjava. Pertot arreu els temples i els monestirs es convertiren en seus d’una economia racional».

22 J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., pp. 59-60.

23 Rachfahl diu amb precisió que: «Les empreses capitalistes també poden suportar un caràcter tradicionalista, així per regla general el suporten». J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 60.

24 Ibíd ., p. 62. Aleshores, l’home existeix per al negoci, no el negoci per a l’home.

25 F. Rachfahl, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 61.

26 Encara que aquesta crítica és posterior, i procedeix de Rachfahl, la situe ací perquè és pertinent. Rachfahl s’enganya quan afirma que l’ascesi és merament un exercici constant adequat a la voluntat de Déu en general i en especial adequat als seus específics mandats per a viure, els quals ordenen totes les accions i els impulsos vitals naturals davall el domini d’aquest punt de vista. Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 89. Però no és així. Ascesi és renúncia al món i als béns del món tant com siga possible per a garantir l’èxit de la professió. Renúncia no és manament. Per exemple, l’islam no coneix ascesi pròpiament dita, així com no la coneix el món jueu. Canalitzar els instints de la vida a través dels mandats de la llei és allò específic de les dues religions, però no són ascètiques. Al contrari, l’islam, com és sabut, pot beneir el gaudi de la vida com a deure religiós. La dimensió ascètica és mundana i no fa al cas de la salvació, no contrau un mèrit per a ella. Un altre dels aspectes relacionats amb aquest assumpte era el de si el «confort» com a ideal dels estaments metodistes britànics podia ser considerat una ascesi. Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 101. A Rachfahl li pareixia que de cap manera. Per descomptat açò implica una evolució dins l’ascesi que ha de ser estudiada.

27 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 69.

28 Com recordava Rachfahl, totes aquestes idees brotaven «aus seinen eschatologischen Gedankenkreis heraus». Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 113.

29 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 85-86. Cal recordar que aquest era l’esperit agustinià. Procedeix de Troeltsch la següent cita. «Ells tenen [coses materials] com si no en tingueren, fan les seues obres, però tenen el cor en el cel. No busquen cap condició ni circumstància especial per a la salvació, sinó que actuen en la més estricta serietat davall el qui els envia el destí en els ordres naturals de la vida; del món reben el que és la seua essència, la pena i el castic pels pecats, per contra fan el que és de l’esperit, l’auto-negació i l’amor: açò és l’ascesi protestant». Cf. Protestantisches Christentum und Kirche in der Neuzeit , Die Kultur der Gegenwart, 1, 4, Due christliche Religion, editada per Paul Hinneberg, Berlin, 1906, p.263.A dir de Rachfahl, si es pren l’ascesi en aquest sentit de treball, és massa estret com a concepte i resulta incommensurable amb l’ascesi medieval catòlica. Cf. p. 93.

30 Cf. el meu treball «Hannah Arendt i Max Weber», en el congrés de 2009 celebrat a Múrcia per a estudiar la figura de la gran autora. Està editat dins del CD del congrés per Ángel Prior. Sens dubte, moltes d’aquestes qualitats subjectives s’acaben secularitzant en perdre tot contacte amb un sentit metafísic de la transcendència i acaben adquirint matisos derivats d’interpretacions immanents, com l’esperit agonal.

31 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 75.

32 Ibíd ., p. 81.

33 Ibíd ., pp. 78-79.

34 Ibíd ., pp. 80-81.

35 Ibíd ., p. 95.

36 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 108. Continua la pregunta. «D’on es trau Weber que Fugger no se sentia internament obligat respecte de la seua professió, que no es representava la idea que l’ésser humà té el deure de complir la seua tasca de forma fiable i a consciència?» Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 108.

37 Ibíd ., p. 110.

38 Ídem.

39 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 119.

40 Ibíd ., p. 113.

41 Ibíd ., p. 115.

42 Ibíd ., pp. 116-117.

43 Ho acabà confessant en l’última pàgina de la seua segona crítica encara que, amb ironia, reconegué que potser allò era per a Weber un punt de vista trivial i subaltern. Cf. Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 270.

44 Ibíd ., p. 153.

45 Ibíd ., p. 159.

46 Max Weber, Ensayos de sociología de la religión, op. cit ., p. 434.

47 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 160.

48 Max Weber, Ensayos de sociología de la religión , op. cit ., p. 434.

49 Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit .,p. 173.

50 Amb la seua capacitat expositiva assenyalà que Weber desitjava limitar les seues observacions a una particular mena d’esperit de capitalisme modern, per la qual cosa era evident que «l’esperit del capitalisme de Weber no s’identificava amb l’esperit del capitalisme de la modernitat en la seua totalitat». Ibíd ., p. 256.

51 Ibíd ., p. 258.

52 Ibíd ., p. 259. Després ho resumí en la pàgina 260: «Davall l’influx de l’ètica professional reformada s’ha desenvolupat una variació determinada de l’esperit capitalista en el curs de la modernitat».

53 Ibíd ., p. 266.

54 Ibíd ., p. 298.

55 Ibíd ., p. 284.

56 Ibíd ., p. 296.

57 Ibíd ., p. 297.

58 Max Weber, Ensayos de sociología de la religión , op. cit ., p. 435.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.