AAVV - Soli deo Gloria

En realitat, la tesi de Weber es pot expressar amb molta claredat en termes del seu últim escrit, la Zwischenbetrachtung . Els puritans descobriren l’ètica de la convicció pròpia de l’esfera econòmica i, en posar-la en contacte amb la salvació i amb el deure envers Déu, la identificaren com a valor absolut de la manera en què es descobreix una esfera com a valor absolut, sense preocupar-se per les conseqüències, ço és, amb una irresponsabilitat completa envers el destí sencer de la vida social i cultural. Aquest va ser llur error i just per aquest error, el capitalisme s’havia convertit en un mecanisme i en un destí indomtables. La pregunta respecte del present era aquesta: s’estava a temps d’operar responsablement amb ell? Aquesta era la pregunta que angoixava Weber. La seua idea més bàsica consistia en el fet que per a respondre aquesta pregunta calia identificar el que havia sigut el seu esperit.

1 Ponència llegida el 17 de novembre de 2009 a les Jornades Internacionals en el Vé Centenari de Joan Calví (1509-2009) «Calvinisme i Modernitat».

2 Ara la polèmica sencera està reeditada a J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II: Kritiken und Antikritiken , Gütersloh, Gütersloher Verlagshaus, 1978. Primer de res, hem d’atendre a la de H. K. Fischer, «Kritische Beiträge zu Profesor Max Webers Abhandlung», a Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus , pp.11-26. Fisher va respondre de nou a «Protestantische Ethik und Geist des Kapitalismus: Replik auf Herrn Professor Max Webers Gegenkritik», ídem, pp. 38-43. Weber li va respondre a l’ Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik , nº 25, pp. 243-249, la seua «Kritische Bemerkungen zu den vorstehenden Kritischen Beiträgen». Ara ha sigut objecte d’una revisió amb motiu de la nova traducció de l’Ètica protestant a l’anglés, a Max Weber Studies , nº 1, vol. 2, novembre de 2001, sobretot als treballs de Stephen Kalnerg, «The Spirit of Capitalism Revisited, On the New Traslation of Weber`s Protestant Ethic», pp. 41-58 i DavidJ. Chalcraft, «The Lamentable Chain of Misunderstandings: Weber’s Debate with H. Karl Fischer», pp. 65-80.

3 Weber no deixà de veure-ho bé i per això ho posem de relleu. En la seua rèplica va dir que aquest era un pas en fals perquè «aquesta alegria en l’actuació pletòrica pot ser una paraula adequada per a una descripció de l’adquisició de diners pròpia de molts tipus moderns de gent d’empresa, i àdhuc en el passat respecte de tipus com Jacob Fugger i altres superhomes econòmics semblants, dels quals per la meua part també he parlat, tipus que es van donar en general des de l’antiga Babilònia, allí on va ser possible obtindre diners, però que no són característics d’aquell esperit de la sobrietat metòdica de la vida, l’anàlisi de la qual jo he emprés. La pletòrica realització de l’individu i la seua alegria es pot estudiar en l’anomenat «home del renaixement», però açò no té res a veure amb el purità». J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 32.

4 Com que coneixia la diferència entre la Beruf luterana i la classe específica de Beruf pròpia del protestantisme ascètic, l’única que formava part integral de l’esperit del capitalisme. Així que el seu crític l’acusava de quelcom que ell havia assenyalat. Cf. J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 28.

5 Ho havia analitzat a l’ Archiv , vol. XX, 26, nota 1.

6 J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 29.

7 Ídem .

8 Ursächlichen Verkettung, J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 29.

9 Ibíd ., p. 31.

10 «Womöglich noch deutlicher zu machen, dass es der Geist ‘methodischer’ Lebensführung ist, welcher aus der ‘Askese’ in ihrer protestantischen Umbildung ‘ableleitet’ warden sollte». Idem .

11 Aquesta és la clau de la seua posició en la Zwischenbetrachtung . Les semblances entre una ascètica posada al servici de la fugida del món i una ascètica intramundana activa eren solament superficials, però el seu sentit era completament diferent.

12 Almenys això va dir en la nota 7, J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit. , p. 36. Per contra, Fischer s’havia refugiat en comentaris psicològics, cosa que a Weber li pareixia no suficientment segur, per l’immadur de les aplicacions de la ciència psicològica a les històries de les religions; cosa que anava més enllà de les concepcions generalistes del sentit comú amb què operava Fischer. Molt important és la nota que va afegir Weber a aquest pas, i que podria ser tinguda en compte per a una aproximació al període de tall general i per descomptat per a una mirada hispànica: «Des d’ací es podria il·luminar també l’influx de les institucions i intuïcions religioses, sobretot el que hui queda sepultat amb el concepte buit de ‘caràcter del poble’». J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 36. Per desgràcia, «un treball científic exacte sobre les patologies religioses [...] malauradament esta encara en bolquers». Ibid ., p. 34.

13 «Dass es für die Kulturentwicklung wichtig wurde, in welcher verschiedenen Art sie es einrichteten je nach den verschiedenen Ansichten über die Voraussetzungen, deren Erfüllung inhen die Seligkeit garantierte –so schwierig uns modernen Menschen es ist, uns in die qualvolle Macht jener metaphysischen Vorstellungen zu versetzen». Ibíd ., p. 33.

14 H. Karl Fischer, «Protestantische Ethik und ‘Geist des Kapitalismus’», a J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 39.

15 J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., pp. 39-40. L’autor no entenia la resistència de Weber a parlar de psicologia, quan emprava el llenguatge eminentment psicològic de «motius». Per això l’acusava de no veure la dificultat. Ibíd ., pp. 41-42. Els motius devien tindre alguna mena de supò-sits psicològics. Per què llavors Weber ho menyspreava?

16 Max Weber, «Bemerkungen zu der vorstehenden ‘Replik’, a J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., p. 44.

17 «Die durch grundlegende metaphysiche Voraussetzungen entscheidend mitbestimmten religiöse Eigenartes der verschiedenen asketischen Richtungen des Protestantismus die Lebensführung beeinflusst haben» . Ibíd. , p. 47.

18 Aquesta era una de les critiques que, sense raó, li llançava Rachfahl, fent valdre el cas holandès, que era calvinista, capitalista, però sense esperit capitalista en el sentit weberià. Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit . p. 100.

19 Aquesta era l’altra crítica de Rachfahl, qui es preguntava: «on estan els efectes capitalistes de l’ascesi puritana intramundana?» Ibíd ., p. 104. Per descomptat, Rachfahl sabia que el capitalisme podia donar-se a Nova York, però no li pareixia que entre els grangers empobrits i els capitalistes novaiorquesos hi haguera cap relació.

20 Editat inicialment en l’ Internationale Wochenschrift für Wissenschaft, Kunst und Technik , nº 3, 1909, pp. 1217-1238,1249-1268, 1287-1300, 1319-1334 i 1347-1366; i ara a J. Winckelmann, Max Weber: Die protestantische Ethik II , op. cit ., pp. 57-149.