AAVV - Soli deo Gloria

Amb Calví, la vida social i econòmica passa a ser objecte de reflexió a l’Església i al si mateix de la teologia, passa a tindre sentit dins una visió àmplia que pren elements de la Bíblia amb una nova força. Com diu André Biéler, Calví va forjar un nou humanisme que és profundament espiritual però també profundament humà i social. Un humanisme que, partint de la devoció a Déu, va donar lloc a una pràctica social i econòmica revolucionària.

Calví no volia que sorgira un calvinisme, no volia glòria per a si mateix. Havia viscut austerament i expressà la seua voluntat que a la seua mort el sepultaren com a qualsevol altra persona creient de Ginebra, sense pompa, en el cementeri comú i sense cap senyal. Calví va morir el 27 de maig de 1564, desgastat per les seues malalties físiques però també per les pressions que pesaven sobre ell.

Justo González ens recorda que al segle xvii sorgiren debats i disputes entre calvinistes. Així es va desenvolupar el que arribaria a ser una «ortodòxia calvinista», en la qual destacaven doctrines com la depravació total del gènere humà, la gràcia irresistible, la predestinació, el sacrifici expiatori de Jesucrist limitat als electes i la perseverança dels sants.

«Encara que tots aquests punts troben recolzament en els escrits de Calví, la veritat és que aquest calvinisme posterior es va apartar en molt de l’esperit del Calví mateix, per a qui la teologia no va ser mai una sèrie de proposicions dogmàtiques, sinó més aïna una expressió de l’experiència de la gràcia de Déu i de l’obra de l’Esperit Sant.» 43

Calví va fer teologia retornant a l’Escriptura i, al mateix temps, responent a les preguntes que li plantejava la seua situació vital i històrica. En recordar la seua contribució al sorgiment de l’Europa moderna i agrair a Déu pel que això significa, no crec que hàgem de dedicar-nos a la difusió o a la imposició del pensament teològic que ell forjà. Més bé hem d’escoltar les preguntes del nostre temps i veure les possibilitats de la nostra presència cristiana i, retornant a la Bíblia, intentar respondre-hi, amb una forma de viure i un pensament que articule el que és el missatge bíblic per a hui.

BIÉLER, André (1973): El humanismo social de Calvino , Buenos Aires, Escatón.

– (2005): Calvin’s Economic and Social Thought , Ginebra, World Council of Churches.

BOUWSMA, William J. (1988): John Calvin. A Sixteenth Century Portrait , Nova York, Oxford University Press.

BRUNNER, Emil (1949): Christianity and Civilization , Nova York, Charles Scribner’s.

CERVANTES-ORTIZ, Leopoldo (ed.) (2009): Juan Calvino. Su vida y obra a 500 años de su nacimiento , Barcelona, CLIE.

COSTER, Bernard (1997): «La ética protestante y el espíritu del capitalismo», Síntesis , nº 1.

ESCOBAR, Samuel (1999): Tiempo de misión , Guatemala, Semilla-CLARA.

FANFANI, Amintore (1958): Catolicismo y protestantismo en la génesis del capitalismo , Madrid, Rialp.

GARCÍA alonso, Marta (2008): La teología política de Calvino , Barcelona, Anthropos. — (2009): Calvino (1509-1564) , Madrid, Ediciones del Orto.

GONZÁLEZ, Justo L. (ed.) (2004): Diccionario ilustrado de intérpretes de la fe , Terrassa, CLIE,

GRAHAM, W. Fred (1971): The Constructive Revolutionary. John Calvin & His Socio-Economic Impact , Richmond, John Knox Press.

HUIZINGA, Johan (1971): El otoño de la edad media , Madrid, Revista de Occidente.

NEWBINGIN, Lesslie (1966): Honest Religion for Secular Man , SCM.

1 Ponència llegida el 16 de novembre de 2009 a les Jornades Internacionals en el Vé Centenari de Joan Calví (1509-2009) «Calvinisme i Modernitat».

2 William J. Bouwsma, John Calvin. A Sixteenth Century Portrait , Nova York, Oxford University Press, 1988.

3 Marta García Alonso, Calvino (1509-1564) , Madrid, Ediciones del Orto, 2009.

4 Ídem, La teología política de Calvino , Barcelona, Anthropos, 2008.

5 Ídem, Calvino …, op. cit ., p. 12.

6 Leopoldo Cervantes-Ortiz, Juan Calvino. Su vida y obra a 500 años de su nacimiento , Barcelona, CLIE, 2009. En aquest llibre, al seu assaig «Qui és i qui va ser Calví: interpretacions recents», Eberard Busch passa revista a interpretacions del nostre temps i fa referència a prop de cinquanta obres d’autors europeus i nord-americans.

7 André Biéler, Calvin´s Economic and Social Thought , Ginebra, World Council of Churches., 2005. Aquesta obra fou publicada originalment en francés en 1961.

8 El País , 8 de juny 2009, p. 47.

9 En estes notes biogràfiques seguim bàsicament l’obra ja esmentada de Bouwsma, ensems a les d’André Biéler, El humanismo social de Calvino , Buenos Aires, Escatón, 1973; W. Fred Graham, The Constructive Revolutionary. John Calvin, & His Socio-Economic Impact , Richmond, John Knox Press, 1971; i Justo L. González (ed.), Diccionario ilustrado de intérpretes de la fe , Terrassa, CLIE, 2004.

10 Hom presta especial atenció a la relació de Calví amb el seu pare i altres persones grans, vegeu William J. Bouwsma, John Calvin… , op. cit ., p. 11 i ss.

11 W. Fred Graham a The Constructive Revolutionary… , op. cit ., ha investigat a fons la vida a Ginebra com a marc de la biografia de Calví.

12 Justo L. González (ed.), Diccionario ilustrado… , op. cit ., p. 101.

13 Marta García Alonso, Calvino… , op. cit ., p. 21.

14 Ibid ., p. 42.

15 André Biéler, El humanismo social… , op. cit ., p. 31.

16 Ibíd ., p. 23.

17 Ibíd ., p. 25.

18 Ibíd ., p. 23.

19 Marta García Alonso, Calvino… , op. cit ., p. 42.

20 Ibíd ., p. 42-43.

21 Ibíd ., p. 50.

22 Ídem.

23 Johan Huizinga, El otoño de la edad media , Madrid, Revista de Occidente, 1971. Prenc la cita de la versió portuguesa de l’editorial Ulisseia, Lisboa, pp. 59-60.

24 Emil Brunner, Christianity and Civilization , Nova York, Charles Scribner’s, 1949, pp. 57-71.

25 André Biéler, El humanismo social… , op. cit ., p. 51.

26 M’ocupe extensament del tema en els capítols 6,7 i 9 del meu llibre Tiempo de misión , Guatemala, Semilla-CLARA, 1999.

27 Amintore Fanfani, Catolicismo y protestantismo en la génesis del capitalismo , Madrid, Rialp, 1958, p. 237.

28 Ibíd ., p. 238.

29 Bernard Coster, «La ética protestante y el espíritu del capitalismo», Síntesis , nº 1, 1997, p. 5. Del mateix autor, vegeu en aquest volum l’estudi «La tesi de Weber. Mite o realitat històrica?»

30 André Biéler, El humanismo social… , op. cit ., p. 61.

31 Ibíd ., p. 31.

32 Ibíd ., p. 63.

33 Ibíd ., p. 64.

34 Ibíd ., p. 50.

35 Ídem.

36 Ibíd ., pp. 53-54.

37 W. Fred Graham, The Constructive Revolutionary… , op. cit. , p. 105.

38 André Biéler, El humanismo social… , op. cit ., p. 51.

39 Ibíd ., pp. 130-134.

40 Lesslie Newbigin, Honest Religion for Secular Man , SCM, 1966, pp. 24-25.

41 Ídem.

42 En aquest volum, els llibres se citen d’acord amb els criteris emprats per la Bíblia Valenciana Interconfessional (Castelló de la Plana, 1996).