Carles Gámez Olalla - Al vent. Crònica d'una nova cançó

Maria del Mar Bonet, en composició gràfica del fotògraf Toni Catany

Per a la seua gran presentado i cant de eigne, al Parc de la Ciutadella el dia 23 de maig de 1968, els components del Grup de Folk aconsegueixen que el parc barceloni semble per unes hores una sucursal del famós districte californià de Haight Ashbury, si no fora per una parella de policies nacio- nals que contemplen l'espectacle entre la curiositat i la indiferència.

Hi ha també musics com Toti Soler, que passaran per diferents trams musicals, folk, cançó, progressiu, flamenc fins a desembocar en l'escenari com la "cara B" d'Ovidi Montllor. El duo la & Batiste, que estaran presents en algunes de les aventures musicals que es realitzen a la década dels setanta. El futur rocker i actor teatral Oriol Tramvia, etc. Un cas particular és el d'Ovidi Montllor que, després de fer els seus inicis amb el Grup de Folk, entrà a formar part de F "ortodoxia" de la Cançó, dins dels canons estètics heretats de la chanson, amb el negre com a emblema cromàtic. També flirtejarà amb l'eñ'mera forma- ció folk Maria del Mar Bonet, ara amb pamela hippie, una "promiscuïtat" musical que es repetirá al llarg de la seua carrera. La cantant que havia arribat amb una mostra d'"exotisme illenc", unes cançons menorquines com a pre- sentació discogràfica, acabará associant-se en el futur, en projectes dels més variais, amb La Rondalla de la Costa, Pi de la Serra, Al Tall, etc.

El Grup de Folk naix com a alternativa a la Nova Cançó

Pau Riba, primer en el duo Pau i Jordi, i després en solitari, imposa una nova estètica

Aquesta estètica psicodèlica i d 'atrezzo hippie será exhibida en part per una nova editora en català que apareix a meitat de la década, Concèntric, una escissió de la casa matriu, Edigsa, que recull alguns intèrprets de la primera Nova Cançó i una bona part de la fornada més jove. Concèntric destacará en el panorama discogràfic per les cobertes pop, algunes dissenya- des pel music Pau Riba, que donará un profund canvi al grafisme imperant fins aquell moment en el dise en català per aproximar-lo als estils de l'a- vantguarda del pop. A Concèntric, Riba publicará Dioptría, un dels discos "capitals" de la discografia catalana i que posava de relleu en la Nova Cançó -com el seu mestre Dylan havia anunciat uns anys abans-, que "els temps estaven canviant". Publicat en dues fases, un primer disc en 1970 i un segon disc en 1972, Dioptría 1 es presenta com la primera proposta global de rock en català amb una estranya coberta que reprodueix un fragment d'un quadre del pintor romàntic alemany Otto Runge, Der Morgen. La il-lustració està protagonitzada per la figura del Nen Jesús dins d'una composició surrealista de mare neoclassicista. Ruge, un artista mistic que desenvoluparia una extravagant trajectòria d'acord amb el seu perfil romàntic, servirà amb la seua càrrega de morbositat decimonónica per al primer long play "contracultural" de la Nova Cançó.

Una coberta, per altra banda, que de segur que no va entusiasmar els directius de Concèntric, com tampoc el text que el cantant va fer per acom- panyar en aquesta primera entrega discogràfica. En Dioptría, Riba, en el seu paper à'enfant terrible de la Cançó catalana, deixava caure unes bones dosis de bilis literària contra determináis aspectes -familia, cultura catalana i altres estaments- que obligarien l'editora a "contestar", afegint un altre text al disc com a resposta als "atacs" de Riba. En tots els treballs posteriors, Pau Riba continuará deixant proves sobrades del seu poder creatiu, tant musical com a l'hora de dissenyar i argumentar les cobertes dels discos, sempre des d'una estètica hereva d'aquelles manifestacions pops i hippies dels anys seixanta i lligada a la cultura del rock.A Concèntric també faran les seues primeres armes gràfiques altres dos dissenyadors i fotògrafs que en la década següent deixaran la seua firma en alguns deis àlbums més populars de la Cançó catalana. El primer és J.C. Pérez Sánchez, que no és cap altre que el futur i conegut creador "olimpie" América Sánchez, que a mitjan deis anys seixanta s'instal-la a Barcelona provinent de l'Argentina. L'altre nom és el de Francese Guitart, un altra referencia pel que fa al disseny grafie de l'època que inicia el seu treball amb Concèntric per a després passar a altres segells. D'eli són, entre altres, les cobertes de dos álbums com el Remena nena de Guillermina Motta o el Campanades a mort de Lluís Llach.

4

De la música moderna i altres etiquetes

QUINCE AÑOS

TIENE MI AMOR.

LE GUSTA TANTO

BAILAR EL ROCK.

Es UNA CHIQUILLA

TAN DIVINA Y COLOSAL,

TIENE UNA MIRADA

QUE NADIE PUEDE AGUANTAR.

ESA CHICA

NO TIENE IGUAL Y CUANDO BAILA ES SENSACIONAL.

Si LE DOY MI MANO

ELLA LA ACARICIARÁ, SI LE DOY UN BESO YA SABRÉ LO QUE ES SOÑAR.

Quince años tiene mi amor. Lletra i música: Dúo Dinámico

Dins d'aquesta gran cartografia internacional que hem fixât paral-lela a la irrupció de la Nova Cançó, cal fer una mencio, per la seua incidència musical i també social, d'un duo musical de casa nostra. Ells són el Dúo Dinámico, una parella de joves barcelonins d'extracció popular, que copiaran els models musicals i estétics deis grups nord-americans de l'època, en particular, d'un altre duo, els Everly Brothers, una parella de germans de veus nasals que deixaran una sèrie de composicions de notable qualitat musical i testimonis melodies d'aquest "malestar juvenil". El Dúo Dinámico, que també deixen la seua empremta testimonial en catalá, representen, convenientment "domesticat" en l'inici de la década deis anys seixanta, aquest emergent "poder juvenil". Ells mateixos són la perfecta representació deis joves triomfadors que han aconseguit superar les barreres socials i fer-se un nou estatus, sense perdre la naturalitat i proximitat amb la gent. En escena, a manera de les dues cares del déu Janus, mentre Ramón Arcusa representa la imatge seriosa i ordenada del duo i de la vida, Manolo de la Calva contrasta amb els seus moviments rítmics d'ofrena dionisiaca.

El Dúo Dinámico importa el fenomen dels fans

Marisol i el Dúo Dinámico, dos mites espanyols deis seixanta

Amb el Dúo Dinámico arriba el fenomen dels fans, els seus clubs i mani- festacions cridaneres, la seua estètica i projecció social. Per primera vegada en la societat espanyola, com en altres páisos, els fans passaven a ser un element fonamental de 1 'atrezzo musical. Uns fans disposais a barallar-se pel seu idol en tota classe de combats, en les graderies d'una plaça de bous o d'un palau d'esports municipal, en una sala de festes o en un teatre municipal. Quant a la música, al Dúo Dinámico li pertoca la introducció del terme modern i l'americanització del gust juvenil. Són els primers représentants de l'anomenada "música juvenil", en un paisatge que fins aquell moment es dividía entre Maria delà O i Dos gardénias i que, ara, ja mostrava signes de decadència i fatiga melòdica. Com diu Manuel Vázquez Montalbán, "amb el Dúo Dinámico la joventut espanyola es va orientar cap ais nous ritmes, com a expressió mateixa d'una nova sentimentalitat".