Carles Gámez Olalla - Al vent. Crònica d'una nova cançó

Guillermina Motta en un retrat d'Oriol Maspons

Joan Manuel Serrât, 1967

Un esperii "llibertari" que comença a identificar una part de la joventut catalana i espanyola i que es correspon amb una major franquesa pel que fa a les relacions sentimentals i sexuals entre els homes i els dones. Una nova cançó que despulla de la càrrega pecaminosa o de repressici, de carrincloneria i superficialitat, que fins aquell moment fonamentava i definía la major part de la cançó espanyola de l'època. Una nova cultura sentimental que es podia resumir en el títol i contingut d'una de les primeres cançons de Maria del Mar Bonet, Jo em donaría a qui em volgués, a partir deis versos de Josep Palau i Fabre.

Jo em donaría a qui em volgués com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaría a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaría per un bes, per un de sol, però que besés i del besat em desbesés.

Jo em donaría a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes.

(Jo em donaría a qui em volgués. Lletra: Josep Palau i Fabre. Música: Maria del Mar Bonet)

Maria del Mar Bonet en els anys setanta

En aquest mapa efervescent a cavali dels anys cinquanta i seixanta, cal fer mencio a algunes formacions vocals que arriben des dels Estats Units i que durant un període de temps aconseguiran un gran èxit i efecte mirali, amb la projecció de les seues versions autòctones. És el cas del grup The Platters, que acompanyarà l'educació musical d'alguns dels futurs engui- tarrats com Raimon o Serrât. L'arribada de The Platters suposarà una altra entrada de sons refrescants en el territori del "made in Spain" de la cançó popular. Gràcies ais Platters, i a altres grups vocals, es produira una "ame- ricanització" en la música llatina, a Itàlia, a Espanya, a Sud-amèrica, que afavorirà l'èxit de compositors com Augusto Algueró, que imprimeix el seu toc de swing a les creacions musicals seguint el model de les grans orques- tres americanes. Augusto Algueró sabrà traduir en les seues composicions l'esperit optimista que comença a illuminar la vida espanyola, en forma de bandes sonores per a comédies sentimentals protagonitzades per dependentes de grans magatzems, hostesses de voi o esportistes d'elit de vacances en paratges turístics. També treballarà com a compositor d'èxit per a artistes que conformen la nova mitologia dels anys seixanta, com Marisol, Rocío Dúrcal o Carmen Sevilla, amb la qual forma una mena de Pigmalion-Galatea de l'espectacle ibèric.

Des d'Amèrica arriben els nous sons amb les cançons dels Platters, Monna Bell i d'altres

Però serán els intèrprets i grups llatinoamericans, argentins i xilens princi- palment, els que millor exemplificaran aquesta "modernitat" musical entre nosaltres i faran d'ambaixadors en la música espanyola dels corrents que bufen en l'exterior. Noms com Monna Bell, Los Cinco Latinos, Billy Cafaro, Elder Barber, fins i tot un Luis Aguilé, en la seua primera etapa, posen un punt de sofisticació i cosmopolitisme en un paisatge fins aquell moment quasi de monopoli deis cantants de la copla i els seus derivats. I comencen a substituir els veils estils ultramarins, com ranxeres i boleros, pels ritmes del swing i els du-du-duà.

3

Els temps, certament, estaven canviant

PER QUANTS CARRERS L'HOME HAURÀ DE PASSAR

ABANS QUE SE'LVULGUI ESCOLTAR?

DIGUE'M QUANTS MARS LI CALDRÀ TRAVESSAR

ABANS DE PODER DESCANSAR?

FINS QUAN LES BOMBES HAURAN D'ESCLATAR

ABANS QUE NO EN QUEDI CAP?

ALXÙ, AMIC MEU,

TAN SOLS HO SAP EL VENT.

ESCOLTA LA RESPOSTA

DINS DEL VENT.

Escolta-ìio en el vent / Blowin. in the wind Lletra i música: Bob Dylan Adaptado: Ramon Casajoana

Aquesta cartografía musical restaría incompleta sense assenyalar l'altre puntal que, amb el rock i els Beatles, més ha influii en la música pop de la segona meitat del segle XX: Robert Zimmerman o Bob Dylan per a la Cançó. Al final dels anys 1950, Bob Dylan, acompanyat de noms com Joan Baez, Tom Paxton, Judy Collins, Phil Ochs i altres, la nova generado d'intèr- prets folk, donaran a la música tradicional -forjada per noms llegendaris com els de Woody Guthrie i Pete Seeger, com a nou far musical i espiritual- una decisiva empenta. Dylan ràpidament es transforma en el pal de palier d'aquesta banda d'"insurgents", gracies a les seues torrencials composi- cions, fruit de tradició i avantguarda, de folk, blues i beat, de Woody Guthrie, un dels seus mites, i de la lírica de Rimbaud. Però sobretot és el creador d'una nova forma de cançó. Una cançó també "diversa", com la que s'assajava en altres parts del món, i que tindrà gran influència en els compositors i intèrprets de música pop que amb més o menys fortuna es posaran a escriure i a cantar, després d'escoltar-lo, temes "importants", ara de con- tingut filosofie, social o politic. Una herencia que acabará per transformar la música pop i deixarà, de passada, un bon grapat de cançons insuportables.

Bob Dylan i Joan Baez, les estrelles de la cançó folk

Pete Seeger, patriarca del folk-song america

Dylan, per la seua part, passarà també per diferents mutacions, i l'abande- rat rebel de totes les causes es transformará en el dandy narcisista a punt de fer la seua particular ascensió a l'Everest amb Like a rolling stone, la composició que iniciava una nova era en el pop. Però abans del "gran canvi", en l'etapa de boy-scout rebel, Dylan encara tindrà temps de llançar altres cançons de "missatge", com Blowing in the wind que es converteix en un hit mundial en la versió de Peter, Paul & Mary. La composició encén el senyal d'alarma: una cançó d'èxit no tenia necessàriament perqué ser una cançó banal i de contingut insuis o ornamental. Una cançó de hit-parade també podia significar coses "profundes". Com assenyala el critic Nik Cohn, "per primera vegada els joves escoltaven cançons que significaven alguna cosa, que expressaven la seua rebel-lia amb quelcom més complex que el sexe, i a molts els va agradar".

Bob Dylan transforma el paisatge musical deis anys seixanta